El tema SCI/Reagrupament no deixa de resultar sorprenent. Quan vaig
marxar hi havia una reunió prevista per al dia 19 que es veu que no s’ha
fet encara perquè el doctor de Puigcerdà
treballava a la consulta i no ha proposat cap altre dia. Ara finalment llegeixo que
diumenge ho tornen a provar, però han passat deu dies i la veritat és que no percebo ni un bri de preocupació en l’actitud del Dr. Carretero per si s’arriba o no a un acord. És més, en aquesta
entrevista d’ahir a Vilaweb m’arriba a irritar una mica la indiferència, la parsimònia i fins el menyspreu que mostra davant les evidents demandes d’unitat i preguntat, explícitament, sobre les converses amb Solidaritat Catalana.
Mentrestant, els qui ens vam inscriure a Solidaritat anem rebent les informacions de les candidatures que es presenten. Un o dos correus al dia poden caure tranquil·lament. I això fa sensació de moviment. I et permet constatar que hi estan arribant persones que provenen de diversos espais, com l’amic sociolingüista Jordi Solé i Camardons, en Roger Mallola, l’Enric Giner, la Dolors Villas, etc., etc. Tots hi coneixem algú i això crea un moviment de simpatia que pot arrossegar més persones.
Tant es podria parlar de “ressentiment” i de “militants rebotats d’altres partits” en el cas de Carretero com en el cas de Bertran i de López Tena, però no puc evitar percebre-ho molt més en el doctor de Puigcerdà. Sigui com sigui, espero que de la reunió de diumenge en surti la bona nova que es fa una coalició entre aquests dos moviments i que el vot independentista extraparlamentari no arriba fragmentat a la contesa.
Amic Xavier, amb l’entrevista d’ahir, les coses van quedar ben clares per aqui no les hi tenia. La voluntat d’unitat és nul.la, el menyspreu màxim. Però sobretot la manca d’intel.ligència i responsabilitat infinita. Des de Solidaritat estem treballant amb força. Aviat es veuran els resultats.
No és just ni encertat atorgar tota la responsabiltat de la no unitat independentista a Reagrupament. Carretero té els seus defectes però Laporta té un ego que flipes. Parlem clar.
I és veritat que Solidaritat és una copia de Reagrupament igual que ho van ser Suma Independència i altres. I Reagrupament hi eren primer. Per tant, la reacció de Carretero és, com a mínim, comprensible.
Crec que t’equivoques, Xavier, dividint els independetistes en bons i dolents, segons et caigui bé o malament a tú. No és just.
Tothom té les seves raons i interessos. I ningú és millor que ningú.
I ara és hora d’abandonar preferències personals i aconsseguir una coalició entre RCat + SC + CNS. No li pots demanar a ningú que deixi d’existir perque et cau malament. Unitat no vol dir fussió sinó que cadascú és reconegut i té el seu lloc. I tothom mereix ser respectat. També Carretero.
En castellà tenen una dita, provinent d’un fet històric, que s’hi escauria d’allò més: “ni quito ni pongo rey, pero ayudo a mi senyor”.
Ja t’ho vaig intentar explicar l’altre dia. És molt lleig voler fer veure que es miren les coses des de la distància, quan no és veritat.
El que et deia l’altre dia sobre la “hipocresia”, és una mica el que t’estan comentant més amunt.
Podríem “analitzar” també un altre problema.
En aquest país, gràcies a què els polítics d'”ofici” no fan la seva feina, la feina que tots esperem que facin, està passant una cosa molt greu: els intel·lectuals s’estan llençant a la batalla política.
Això és molt greu.
La batalla política ens deixarà sense intel·lectuals de prestigi, que ho són en tant que es mantenen al marge dels merders de la política al menys d’una forma pública.
No em fa cap goig sentir com certs intel·lectuals de referència es disposen a prendre partit (i mai millor dit) d’una forma tan pública, i es deixen utilitzar com a trofeu.
L’escenari, després de la batalla, pot ser molt pitjor del que és ara mateix. I quan dic pitjor, m’estic referint al país. Jo seguiré treballant, com sempre.
Ja he entès que l’anonimat no t’agrada. Ho sento.
Des d’un altre punt de vista, jo no m’aprofito del blog d’un altre per fer-me un “nom”. I de totes formes, el comentari te’l faig a tu.
M’agradaria que el llegissis.
Però si el penges o no, m’és completament indiferent.
Xavier, sempre sempre que parles de Reagrupament la critiques, fins i tot quan feia coses que segur que estaven bé. I sempre sempre que parles d’Esquerra la defenses, fins i tot quan ha fet autèntiques bajanades. Per tant, la teva credibilitat en aquest cas és zero: a criticar Reagrupament, tingui o no raó.
Això de “es veu que no s’ha fet encara perquè el doctor de Puigcerdà treballava a la consulta” hi teniu fixació alguns. Hi ha gent que s’ha de guanyar la vida treballant i en Joan Carretero ho fa de metge. Això és tant difícil d’entendre?
Paraules d’en Carretero a l’entrevista de vilaweb:
“Si som un milió i mig d’independentistes, com si n’hi ha 4 de llistes independentistes, no passa res. Si per desgràcia només som 100.000, llavors és un drama. Però no és un drama electoral, és un drama del País”
A veure si ho enteneu a Reagrupament a ningú li importen les cadires i als que els hi importen, per sort, van marxant tot sols.
Salut i Independència
‘no percebo ni un bri de preocupació en l’actitud del Dr. Carretero per
si s’arriba o no a un acord….’Potser no veus això però NO VEUS tampoc
com el sr. Laporta i Cia fa tot per que NO hi hagi acord?
Imposa LA seua solució; repetidament, cdews del primer dia que ha fundat
el seu partit (? que no exiusteix legélment) i dos dies després la
coalició de 3 persones (de partits que no existeixen… ella existeix?)
en lloc
Us sumeu a la nostra manera de fer o no hi ha acord
Tot el que ha fet R I (Reagriuupament Independentista sí que té
existència legal i també l’associació ragrupament, des de méqs d’un any)
programa i designació de can,didats… s’ha de passar per alt perquè un
darrer i recent vingut (o no existent partit) crida ‘sumeu vos… i
segint les meues regles!’ ? ‘Unitat soc jo’ (i sense planol comú altres que el meu)… etc
Quina mena de respecte inspira?
Això (de falta de senzilla intelligencia relacional, i de voler imposar
per força en lloc de sumùar-se o acordar) dels TRES, NO LA PERCEPS TAN?
Crec que molts, sense necessitat de ser reagrupats, en soc un, la veuen
(l’estratègia agressora de quin costat està.ns gosen dir: problema d’EGO
i de Persona.
.. potser peró per la part de carretero
No va proposar públicament i directe el lloc 1 al Laporta?
Quer es declarava fins al juliol ‘moralment reagrupat’
No tan sols s’ha proposat sinò que s’ha endarrerit repetidament la designació de candidats, s’ha canviat el com s’haven de designar, s’ha votat que, ara que estan designats, es podran incloure pe(sones extrens… tot això per esperar el senyoret Laporta, el presumit i compromés nuvi, que ha premparat el casament, visiblement, i al darrer moment en vol fer un altre, altre lloc, i amb regles seues…
Què més (si és questio d’Ego)? TOT? Desaparició?
I de l’Ego de Qui es parla? JO? d’en Laporta!