una entre tants

El dia comença gos. Llevant-nos tard, esmorzant com reis i dinant felafels. El dia acaba tard. Són les 3:42, acabo d’arribar del concert del Feliu Ventura, en el que, a banda de gaudir de les cançons i l’ambient, he pres notes per fer la posterior crònica. Donat que és tard, plou (cosa totalment intranscendent, perquè sóc a casa), i demà m’he de llevar d’hora, em limito a transcriure les notes preses… Així és més genuí, oi?:

Sopar: braves a compartir, vi rosat, tallarines i un tallat, amanit amb espelmes i fum nicotínic.
A la taula del costat, el Cesk i companyia. Fins avui, em considerava de les persones més pedants de la terra. Xerrant amb la Neus, m’adono que encara em falta moooooooolt camí per recórrer!

El Forat del Pany és ple a vessar. Sort que vam reservar taula per sopar.

A les 00:22, la gent ja comença a xiular, demanant que comenci el concert.

A les 00:26, els primers acords de guitarra fan callar totes les veus fins que queden ensordits pels aplaudiments. Comença el concert…

1. “Junts són tan grans els nostres passos que arribarem i anirem més enllà”.

Una estona després, arriba la càmera de fotos enganxada a un home. És el reporter fotogràfic del setmanari del Penedès.La motxilla és una prolongació de la seva esquena.

2. “Bona nit, sóc Feliu Ventura… i ell no”. No! Ell és en Borja Penalba, un dels més grans guitarristes del panorama musical català. [“panorama musical”, un dels molts tòpics periodístics que hauria d’eliminar del vocabulari]. Alguns, al meu voltant, li diuen “homeless”, però és pura enveja. La reacció que tenen quan algunes diem que és una preciositat.

3. “Aquesta cançó parla de Xàtiva, la millor ciutat del món”. Txé, això no es pot dir quan ets a Vilafranca del Penedès, perquè tothom sap que és aquesta, la millor ciutat del món!
Imprevist: han afegit una nova estrofa a la cançó… Visca l’apitxat!

4. “Moltes vegades, som com les gallines, que tenen les ales tan curtes que no serveixen per a volar”.

5. Solo de gutiarra enmig d’un silenci absolut.

6. No sé què sent, dedicada a Núria Pòrtulas.

7. “Una cançó que parla de follar. Malgrat els biorritmes, Ni una coma”.

8. “Sense la unitat no hi ha futur, així que… Creix!”.

9. Si ens queda la cançó, dedicada a Francisco Camps, perquè la llengua que no pot separar el mar no la separaran els polítics.

10. Com la pell de la bresquilla…. Sí, la introducció de sempre. Una cosa així com… “una cançó que parla d’una fruita que apareix l’estiu, quan cau la roba i la vergonya. Una fruita que aquí li dieu préssec i nosaltres, bresquilla”. Afegitó nou: “parla d’una història d’amor que va acabar en una cançó… i prou. Com sempre”.

11. “Aviat no quedaran tarongers a València… El que diuen els arbres”.

12. Cançó XXI… No entenc una altra forma de cançó que la que parla pels qui no tenen veu, mitjans ni força per seguir lliutant…

13. Habitar-te. Que cadascú la interpreti com vulgui… Per tu em desperte de matinada per pintar-me les mans d’insurrecció… Jo hi veig, clarament, la geografia dels Països Catalans.

14. [No recordo quina ha cantat!]

15. D’acord, d’acord. Els policies són sagrats i neixen del ventre immaculat de la innocència.

16. El pes d’un somriure. L’ha dedicada als estudiants de periodisme, i m’he emocionat. Però analitzant la lletra, i tenint en compte certs elements que hi havia a la sala, no sé pas com prendre’m la dedicatòria… “i deixar de jugar amb els mots, i arribar a les mans”.

16. Anant cap a Alacant per interior. “Perquè hi ha un futur millor per a València”.
Última cançó?
…
Comencen els bisos!

17. Ja no ens alimenten motlles, ja volem el pa sencer! [que visqui sempre l’Ovidi Montllor!]

Després de tres patxarans…deixo de prendre notes…

[…]

Jo també faig bisos!

1. “Una cançó contra el sexisme imposat pels mitjans de comunicació. Per via anal, vaginal i digital”. [Havia desat la llibreta, però aquesta frase ha estat tan sublim, que la torno a treure].

2. No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu. Vincent Andrés Estellés.

3. Solo de Borja Penalba!

[Em fan mal els palmells de les mans…]

4. Escolta, amada meua, si jo anara a una guerra, lliutaria qui sap per quina ampla bandera, però millor que fos la de la meu terra. Quatre barres de sang, l’or al cor que voleja… Joan Salvat-Papasseit. [Aquesta cançó en posa la pell de gallina].

5. Que no s’apague la llum…

“Una cançoneta i mo n’anem, eh, una cançoneta i mo n’anem, eh!”… Després d’intensos aplaudiments, segons bisos. La súplica ha fet efecte.

A les 02:15, comença la darrera cançó. Com sempre, un concert excel·lent.

PAÍS VALENCIÀ, PAÏSOS CATALANS!

Com bé explica en Cesk Freixas al seu bloc, avui hem començat a gravar els pianos del nou disc, El camí cap a nosaltres. En un dia, tres cançons, portem bon ritme. El matí ha estat força profitós. La tarda més relaxada, que les hores van pesant. Havia de portar la càmera de fotos, però amb les presses, me l’he descuidada. Sort que al migdia ha vingut a visitar-nos el Jordi, que no surt al carrer sense la càmera a la butxaca. Les ha penjades al seu flickr, així que, sense el seu permís, les adjunto aquí.

L’apunt graciós del dia? N’hi ha més d’un. No hi ha cap retrat d’en Cesk fent l’imbècil amb un puny de fang (Amparo, vas borrasha, hija?), però el detall del vi del dinar tampoc està malament. Senyores i senyors, a la capital del cava, i a la comarca del vi, ens han servit un Ribera del Duero! Això és fer país, i la resta són bajanades, tu!

Com he dit, la tarda ha estat més distesa. Mentre el Magí Batalla estava ocupat amb una classe de guitarra a un nen de nom Daniel, hem aprofitat per connectar-nos a la xarxa. Això dels blocs és un vici.

Cap al vespre, ens ha visitat el Monty, el bateria dels Altres Bandais, i a quarts de nou ens hem retirat fins demà al matí.

Cliqueu a “llegir la resta de l’article” per veure les fotos.

[Penúltima foto: en Cesk ha decidit posar-se en forma? Fa anar el ventilador a basede pedalar? No patiu, no és res d’això. El que es deu posar en forma és el Magí, que té aquesta bici estàtica en un racó del menjador. Vinga Cesk, que ja arribes!]

A dues veus, programa número 2.

Aquí teniu el segon programa d’A dues veus, gravat dimarts 13 (sí, sí, dimarts 13…)de març als estudis de Catalunya Ràdio.

Hmmm sóc conscient que hi ha uns quants embarbussaments…

Ja ho sé, ja ho sé. Vaig amb retard. És que tinc molta feina! Res, em fa mandra fer una crònica currada, i segur que ja n’han fet mil! En resum, la festa dels músics, ja se sap. Un dia serem dins el camerino! haha Aleshores faré una contra crònica que segur que em censuraran!

Foto: Quimi Portet. Sens dubte, el millor de la nit. És un crack, aquest tio!!

Em quedo: amb l’Empar Moliner: “Sé que preferiríeu que hi hagués la Laura Crespo i no jo”.

Us deixo amb el reportatge fotogràfic (m’adono que les fotos estan al revés: la primera és l’última de la nit!): [vull llegir la resta de l’article]

PS: D’acord, també em quedo amb els ulls de Borja Penalba, el somriure tímid de Feliu Ventura, la canya d’Inadaptats i, com no podia ser d’una altra manera, amb la música de Conxita!