una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Arxiu de la categoria: Música

Silvio Rodríguez

Deixa un comentari

Te doy una canción

Como gasto papeles recordándote
como me haces hablar en el silencio
como no te me quitas de las ganas
aunque nadie me vea, nunca contigo
y como pasa el tiempo
que de pronto son años
sin pasar tu por mí, detenida.

Te doy una canción si abro una puerta
y de las sombras sales tu
te doy una canción de madrugada
cuando más quiero tu luz
te doy una canción cuando apareces
el misterio del amor
y si no lo apareces, no me importa
yo te doy una canción.

Si miro un poco afuera, me detengo
la ciudad se derrumba y yo cantando
la gente que me odia y que me quiere
no me va a perdonar que me distraiga
creen que lo digo todo
que me juego la vida
porque no te conocen, ni te sienten.

Te doy una canción y hago un discurso
sobre mi derecho a hablar
te doy una canción con mis dos manos
con las mismas de matar
te doy una canción y digo patria
y sigo hablando para ti.

Te doy una canción como un disparo
como un libro, una palabra, una guerrilla,
como doy el amor.

[Adjuntaria la cançó en format àudio, perquè és una meravella, però no sé com es fa]

He trobat aquest reportatge per internet: ‘Que levante la mano la guitarra’, sobre la vida i obra del creador de la Nueva Trova.

Aquesta entrada s'ha publicat en Música el 20 d'abril de 2007 per Bel Zaballa

Feliu Ventura al Forat del Pany

Deixa un comentari

El dia comença gos. Llevant-nos tard, esmorzant com reis i dinant felafels. El dia acaba tard. Són les 3:42, acabo d’arribar del concert del Feliu Ventura, en el que, a banda de gaudir de les cançons i l’ambient, he pres notes per fer la posterior crònica. Donat que és tard, plou (cosa totalment intranscendent, perquè sóc a casa), i demà m’he de llevar d’hora, em limito a transcriure les notes preses… Així és més genuí, oi?:

Sopar: braves a compartir, vi rosat, tallarines i un tallat, amanit amb espelmes i fum nicotínic.
A la taula del costat, el Cesk i companyia. Fins avui, em considerava de les persones més pedants de la terra. Xerrant amb la Neus, m’adono que encara em falta moooooooolt camí per recórrer!

El Forat del Pany és ple a vessar. Sort que vam reservar taula per sopar.

A les 00:22, la gent ja comença a xiular, demanant que comenci el concert.

A les 00:26, els primers acords de guitarra fan callar totes les veus fins que queden ensordits pels aplaudiments. Comença el concert…

1. “Junts són tan grans els nostres passos que arribarem i anirem més enllà”.

Una estona després, arriba la càmera de fotos enganxada a un home. És el reporter fotogràfic del setmanari del Penedès.La motxilla és una prolongació de la seva esquena.

2. “Bona nit, sóc Feliu Ventura… i ell no”. No! Ell és en Borja Penalba, un dels més grans guitarristes del panorama musical català. [“panorama musical”, un dels molts tòpics periodístics que hauria d’eliminar del vocabulari]. Alguns, al meu voltant, li diuen “homeless”, però és pura enveja. La reacció que tenen quan algunes diem que és una preciositat.

3. “Aquesta cançó parla de Xàtiva, la millor ciutat del món”. Txé, això no es pot dir quan ets a Vilafranca del Penedès, perquè tothom sap que és aquesta, la millor ciutat del món!
Imprevist: han afegit una nova estrofa a la cançó… Visca l’apitxat!

4. “Moltes vegades, som com les gallines, que tenen les ales tan curtes que no serveixen per a volar”.

5. Solo de gutiarra enmig d’un silenci absolut.

6. No sé què sent, dedicada a Núria Pòrtulas.

7. “Una cançó que parla de follar. Malgrat els biorritmes, Ni una coma”.

8. “Sense la unitat no hi ha futur, així que… Creix!”.

9. Si ens queda la cançó, dedicada a Francisco Camps, perquè la llengua que no pot separar el mar no la separaran els polítics.

10. Com la pell de la bresquilla…. Sí, la introducció de sempre. Una cosa així com… “una cançó que parla d’una fruita que apareix l’estiu, quan cau la roba i la vergonya. Una fruita que aquí li dieu préssec i nosaltres, bresquilla”. Afegitó nou: “parla d’una història d’amor que va acabar en una cançó… i prou. Com sempre”.

11. “Aviat no quedaran tarongers a València… El que diuen els arbres”.

12. Cançó XXI… No entenc una altra forma de cançó que la que parla pels qui no tenen veu, mitjans ni força per seguir lliutant…

13. Habitar-te. Que cadascú la interpreti com vulgui… Per tu em desperte de matinada per pintar-me les mans d’insurrecció… Jo hi veig, clarament, la geografia dels Països Catalans.

14. [No recordo quina ha cantat!]

15. D’acord, d’acord. Els policies són sagrats i neixen del ventre immaculat de la innocència.

16. El pes d’un somriure. L’ha dedicada als estudiants de periodisme, i m’he emocionat. Però analitzant la lletra, i tenint en compte certs elements que hi havia a la sala, no sé pas com prendre’m la dedicatòria… “i deixar de jugar amb els mots, i arribar a les mans”.

16. Anant cap a Alacant per interior. “Perquè hi ha un futur millor per a València”.
Última cançó?

Comencen els bisos!

17. Ja no ens alimenten motlles, ja volem el pa sencer! [que visqui sempre l’Ovidi Montllor!]

Després de tres patxarans…deixo de prendre notes…

[…]

Jo també faig bisos!

1. “Una cançó contra el sexisme imposat pels mitjans de comunicació. Per via anal, vaginal i digital”. [Havia desat la llibreta, però aquesta frase ha estat tan sublim, que la torno a treure].

2. No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu. Vincent Andrés Estellés.

3. Solo de Borja Penalba!

[Em fan mal els palmells de les mans…]

4. Escolta, amada meua, si jo anara a una guerra, lliutaria qui sap per quina ampla bandera, però millor que fos la de la meu terra. Quatre barres de sang, l’or al cor que voleja… Joan Salvat-Papasseit. [Aquesta cançó en posa la pell de gallina].

5. Que no s’apague la llum…

“Una cançoneta i mo n’anem, eh, una cançoneta i mo n’anem, eh!”… Després d’intensos aplaudiments, segons bisos. La súplica ha fet efecte.

A les 02:15, comença la darrera cançó. Com sempre, un concert excel·lent.

PAÍS VALENCIÀ, PAÏSOS CATALANS!

Aquesta entrada s'ha publicat en Música el 6 d'abril de 2007 per Bel Zaballa

Crònica del primer dia de gravació

Deixa un comentari

Com bé explica en Cesk Freixas al seu bloc, avui hem començat a gravar els pianos del nou disc, El camí cap a nosaltres. En un dia, tres cançons, portem bon ritme. El matí ha estat força profitós. La tarda més relaxada, que les hores van pesant. Havia de portar la càmera de fotos, però amb les presses, me l’he descuidada. Sort que al migdia ha vingut a visitar-nos el Jordi, que no surt al carrer sense la càmera a la butxaca. Les ha penjades al seu flickr, així que, sense el seu permís, les adjunto aquí.

L’apunt graciós del dia? N’hi ha més d’un. No hi ha cap retrat d’en Cesk fent l’imbècil amb un puny de fang (Amparo, vas borrasha, hija?), però el detall del vi del dinar tampoc està malament. Senyores i senyors, a la capital del cava, i a la comarca del vi, ens han servit un Ribera del Duero! Això és fer país, i la resta són bajanades, tu!

Com he dit, la tarda ha estat més distesa. Mentre el Magí Batalla estava ocupat amb una classe de guitarra a un nen de nom Daniel, hem aprofitat per connectar-nos a la xarxa. Això dels blocs és un vici.

Cap al vespre, ens ha visitat el Monty, el bateria dels Altres Bandais, i a quarts de nou ens hem retirat fins demà al matí.

Cliqueu a “llegir la resta de l’article” per veure les fotos.

image32image36image35image34image33image30image29image28image27image25image24image23image22image18image14image13image9image7image1image0[Penúltima foto: en Cesk ha decidit posar-se en forma? Fa anar el ventilador a basede pedalar? No patiu, no és res d’això. El que es deu posar en forma és el Magí, que té aquesta bici estàtica en un racó del menjador. Vinga Cesk, que ja arribes!]

Aquesta entrada s'ha publicat en Música el 23 de març de 2007 per Bel Zaballa

Premis Enderrock

Deixa un comentari

Ja ho sé, ja ho sé. Vaig amb retard. És que tinc molta feina! Res, em fa mandra fer una crònica currada, i segur que ja n’han fet mil! En resum, la festa dels músics, ja se sap. Un dia serem dins el camerino! haha Aleshores faré una contra crònica que segur que em censuraran!

Foto: Quimi Portet. Sens dubte, el millor de la nit. És un crack, aquest tio!!

Em quedo: amb l’Empar Moliner: “Sé que preferiríeu que hi hagués la Laura Crespo i no jo”.

Us deixo amb el reportatge fotogràfic (m’adono que les fotos estan al revés: la primera és l’última de la nit!): [vull llegir la resta de l’article]

PS: D’acord, també em quedo amb els ulls de Borja Penalba, el somriure tímid de Feliu Ventura, la canya d’Inadaptats i, com no podia ser d’una altra manera, amb la música de Conxita!

Premis Enderrock78
Premis Enderrock77
Premis Enderrock76
Premis Enderrock75
Premis Enderrock74
Premis Enderrock73
Premis Enderrock72
Premis Enderrock71
Premis Enderrock70
Premis Enderrock69
Premis Enderrock68
Premis Enderrock67
CPremis Enderrock66
Premis Enderrock65
Premis Enderrock64
Premis Enderrock63
Premis Enderrock62
Premis Enderrock61
Premis Enderrock 60
Premis Enderrock 59
Premis Enderrock 58
Premis Enderrock 57
Premis Enderrock 56
Premis Enderrock 55
Premis Enderrock54
Premis Enderrock53
Premis Enderrock52
Premis Enderrock51
Premis Enderrock50
Premis Enderrock49
Premis Enderrock48
Premis Enderrock47
Premis Enderrock46
Premis Enderrock45
Premis Enderrock44
Premis Enderrock43
Premis Enderrock 42
Premis Enderrock 41
Premis Enderrock 40
Premis Enderrock 39
Premis Enderrock 38
Premis Enderrock 37
Premis Enderrock 36
Premis Enderrock 35
Premis Enderrock 34
Premis Enderrock 33
Premis Enderrock 32
Premis Enderrock 31
Premis Enderrock 30
Premis Enderrock 29
Premis Enderrock 28
Premis Enderrock 27
Premis Enderrock 26
Premis Enderrock 25
Premis Enderrock 24
Premis Enderrock 23
Premis Enderrock 22
Premis Enderrock 21
Premis Enderrock 20
Premis Enderrock 19
Premis Enderrock 18
Premis Enderrock 17
Premis Enderrock 16
Premis Enderrock 15
Premis Enderrock 14
Premis Enderrock 13
Premis Enderrock12
Premis Enderrock11
Premis Enderrock10
Premis Enderrock09
Premis Enderrock08
Premis Enderrock07
Premis Enderrock06
Premis Enderrock05
Premis Enderrock04
Premis Enderrock03
Premis Enderrock01

Aquesta entrada s'ha publicat en Música el 1 de març de 2007 per Bel Zaballa