una entre tants

Com bé explica en Cesk Freixas al seu bloc, avui hem començat a gravar els pianos del nou disc, El camí cap a nosaltres. En un dia, tres cançons, portem bon ritme. El matí ha estat força profitós. La tarda més relaxada, que les hores van pesant. Havia de portar la càmera de fotos, però amb les presses, me l’he descuidada. Sort que al migdia ha vingut a visitar-nos el Jordi, que no surt al carrer sense la càmera a la butxaca. Les ha penjades al seu flickr, així que, sense el seu permís, les adjunto aquí.

L’apunt graciós del dia? N’hi ha més d’un. No hi ha cap retrat d’en Cesk fent l’imbècil amb un puny de fang (Amparo, vas borrasha, hija?), però el detall del vi del dinar tampoc està malament. Senyores i senyors, a la capital del cava, i a la comarca del vi, ens han servit un Ribera del Duero! Això és fer país, i la resta són bajanades, tu!

Com he dit, la tarda ha estat més distesa. Mentre el Magí Batalla estava ocupat amb una classe de guitarra a un nen de nom Daniel, hem aprofitat per connectar-nos a la xarxa. Això dels blocs és un vici.

Cap al vespre, ens ha visitat el Monty, el bateria dels Altres Bandais, i a quarts de nou ens hem retirat fins demà al matí.

Cliqueu a “llegir la resta de l’article” per veure les fotos.

[Penúltima foto: en Cesk ha decidit posar-se en forma? Fa anar el ventilador a basede pedalar? No patiu, no és res d’això. El que es deu posar en forma és el Magí, que té aquesta bici estàtica en un racó del menjador. Vinga Cesk, que ja arribes!]