Veritablement, Octubre sempre ve carregat d’històries de l’oratge i d’altres esdeveniments socials, que, per llei de vida, anys a venir oblidarem o vagament recordarem; tot i que l’emoció viscuda aquest any augura, si més endavant no ens ho amaga la vellura, una memòria per a tota la vida. Cada any per ara, coincidint amb les
El refrany “Setembre, setembral, portador de mal”, com el que encapçala l’apunt, ens remeten a malvestats provocades per pluges torrencials, ben probables tan bon punt ens acostem a la Tardor, quan es comença a despenjar el cinturó polar de borrasques: esllavissades, barrancades, inundacions, persones ofegades, camps, habitatges i vehicles malmesos. Sortosament, aquest any no n’hem
Patir un sol inclement, una basca insuportable, núvols ronyosos, ruixats que encenen el sol. Però també, gaudir de la nit, sentir la mar de ben a prop, l’olor de gesmil, d’alfàbega, mandrejar, badar, llegir sense pressa, fruir dolçament… “com a pluja d’Estiu”. L’Estiu és un període que m’evoca records agredolços, barreja de la incomoditat per la
Quan ja em resignava a un Agost eixut, va l’oratge i en un sol dia ens regala més pluja que la que havia de caure en tot el mes. El cas és que anem tan assedegats, que quan ens plou com cal ho vivim com una festa, tant per al aficionat a la meteorologia com
Que Juliol vidria fortet ja ens ho imaginàvem, per l’estació en què es troba i el refranyer s’encarrega de recordar-nos-ho: “Pel Juliol, set i suor” o “La pedra de Juliol no té consol”. Tot i això no ens en podem queixar, perquè l’onada de calor excepcional de mitjan de mes, que va assolir marques absolutes
Certament sabíem que “Pel Juny, l’Estiu no és lluny” i, de fet, aquest mes s’inclou a l’anomenat “Estiu climàtic” (període on s’obtenen les temperatures màximes de l’any); però el que no és gens normal és que la “canícula” (període on s’assoleixen les temperatures màximes de l’Estiu) s’haja avançat aquest any un més ben bo (ben
Aquesta bella estació, que representa el despertar a la vida, l’alegria del bon temps, l’esclat de les flors, el reverdiment d’arbres i camps…, se’ns avança com més va més. Com recordava en un apunt meteorològic anterior, les orenetes tornen al nostre país prou abans que ho feien durant el segle passat: hom parla de 3
“Una flor no fa Maig” ni l’adoba un ruixat ni un migrat episodi de fred, com ha passat enguany. L’oratge d’aquest darrer Maig a la meua comarca i properes no ha donat que dir, dominat com ha estat per l’estabilitat anticiclònica. Sec i calorós, ens ha recordat que la pluja dels darrers mesos ha sigut
Si no fos per la darrera setmana del mes, aquest Abril hagués sigut ben bonancenc (“L’Abril, mes gentil”); tanmateix, unes vesprades de tempesta, un dia de pluja moderada però persistent i una forta baixada del termòmetre fins a valors completament hivernals ens feien tastar la variabilitat típica primaveral que setmanes abans no vèiem per enlloc
La variabilitat de l’oratge és el tret més característic dels mesos primaverals, tant d’Hivern com d’Estiu, on les temperatures canvien de calor a fred o a l’inrevés. Març forma part d’aquesta darrera i, llavors, els refranys populars com el que encapçala l’apunt (“Març, marcer, sol carasser”) en fan notícia a bastament. Com aquest altre: “Març,
Al darrer Hivern climàtic, després de 6 anys seguits amb sequera estricta, la pluviometria, al meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera (Camp de Túria), s’ha girat com un calcetí i ha assolit el valor màxim obtingut en els darrers 20 anys, és a dir, des que vinc recollint dades. Aquesta aigua que ha
Aquesta vegada he triat un refrany negatiu per qualificar aquest segon mes del 2017, el qual ha passat a la meua història personal com un mes per a oblidar, sobretot per qüestions de salut i treball, però també per raons meteorològiques: “Febreret el curt, pitjor que el turc” (on es fa una comparança entre el
Extraordinària ha estat la pluja d’aquests darrers mesos i encara més la d’aquest Gener. A Novembre li llevava importància al 66 % d’excedent d’aigua, en contrapesar-lo amb les tres setmanes de sequera que precediren l’episodi plujós i amb el dèficit anual del 35 % que aleshores encara arrossegàvem. A Desembre, l’escepticisme esdevenia joia pel superàvit
La dita que he triat per encapçalar l’apunt és més aviat un desig que una realitat. M’agradaria que el ritu anual del canvi de xifra del calendari gregorià siga la gota que faça vessar el got de la nostra decisió de canvi, l’esperó que ens facilite les coses, a nivell individual i social, perquè esdevinga
Desembre passat ha estat un mes excepcionalment plujós a bona part de les comarques valencianes i llavors no és estrany que a prou observatoris haja assolit el màxim de pluja replegada en un mes de Desembre en molts anys; com així ha estat al meu, almenys des del 1998, any en què vaig començar a