Siguen les escorrialles de “el Niño” (que continua fort i fa preveure més calor i sequera del normal a la nostra Mediterrània occidental), siga el canvi climàtic antropogènic, siga algun cicle ocult del clima encara no descobert, siga una combinació de tot plegat, el fet és que aquest primer mes del 2016 ens ha portat
Sabem que el temps que passa és relatiu, tant des del punt de vista de la física (Teoria de la Relativitat Especial) com des de la nostra sensació personal (més ràpid quan més majors ens fem o més lent quan esperem que passe alguna cosa; en el meu cas, domina això segon, pel “proper” final
Ací, al Camp de Túria, hem tingut un Desembre ensopidament anticiclònic, amb tot el seguici de meteors que l’acompanyen: fred, rosades i boirines nocturnes; esvaniment de les bromes cap a migdia, deixant veure el sol i la seua caloreta –tan agraïda a l’Hivern–; i vent en calma tothora, tret d’una “visita” final per acomiadar l’any.
M’he decidit a encapçalar aquest apunt amb la dita: “A la Tardor, el dia porta espardenyes”, perquè és –d’entre les que parlen de la Tardor– on m’he trobat amb més divergència d’opinions pel que fa al seu significat, i això m’ha engrescat a fer-hi una petita recerca, talment com un petit repte “científic”: Al “refranyer.com”
“De Tots Sants a st. Andreu, vent o pluja, fred o neu” o també “Novembre i Febrer són marit i muller”, són refranys populars que són un reflex la variabilitat de l’oratge que acostuma a fer en aquest onzè mes de l’any que tot just ens ha deixat. Certament, ací al Camp de Túria hem
Aquest darrer Octubre, si atenem les dades subministrades per la meua estació de La Conarda (Bétera – Camp de Túria) i, principalment, allò sentit per aquest observador aficionat, no m’ha portat cap situació meteorològica realment cridanera. Tal vegada per això, ara mateix em domina el record de les visites fetes a la feréstega natura, aprofitant
Un dels trets característics del nostre clima mediterrani és la irregularitat de les pluges, tant si considerem estacions com mesos de l’any o ubicació geogràfica. El seu esdevenir és bastant imprevisible. I aquest darrer Setembre ha estat un bon exemple. Al llarg del país hem tingut de tot: punts de la Ribera i la Safor
Un amic “enfadós”, que de vegades ens “renya”, enviant-nos trons, llamps i/ o granís (calamarsa o calabruix); però que ens demostra l’estimació, refrescant-nos de la calor i donant-nos a beure quan més ho necessitem. No en tenim cap dubte: a les nostres contrades tan assedegades, la pluja és un regal d’amic. I aquest Estiu que
El darrer Agost que hem tingut en aquest racó del Camp de Túria ha sigut bastant moderat quant a meteorologia. Essent fidel a la seua situació dins de l’Estiu climàtic, ha estat ben càlid, però no massa (+ 0,6º C respecte del valor considerat normal), i més aviat plujós, en doblar-se la quantitat recollida en
Què us haig de dir d’aquest Juliol, si heu sentit com jo i a tot arreu del país la calor, que ha pegat de valent com mai? No sols ha estat la temperatura la que s’ha enfilat, sinó també la humitat, combinació que ha donat una basca persistent que ausades que feia anys que no
Venturós Juny, que ens ha portat més pluja de l’esperada i durant la primera quinzena, la més aprofitable i menys dolenta per al camp (tot i que mai no plou a gust de tothom). Com comenta en un dels seus darrers apunts l’Albert Dasí (“Salut i país: plou fins i tot”), aquest Juny s’han fet
A la vista de les dades meteorològiques, que reflecteixen el que s’ha esdevingut en aquesta darrera Primavera climàtica (trimestre amb ascens de temperatura: març, abril i maig a l’hemisferi Nord) a la meua comarca del Camp de Túria, pense en una cançó que em parla d’un trimestre singular dins d’una tornada de fons que em
El més destacable del Maig passat, meteorològicament parlant, han estat les temperatures de la primera quinzena, extraordinàriament càlides, assolint rècords al meu i a molts altres observatoris del país, especialment dijous, 14, amb màximes superiors als 40º C. Calor indubtablement estiuenca amb absència total de pluja tret de dimarts, 19 i algun ruixadet per acomiadar
“Què ens durà el riu d’Abril?” (diu Mª del Mar Bonet a la cançó que he triat per il·lustrar aquestes ratlles i per acompanyar la imatge que les encapçala). Per Pasqua ens ha dut riu Túria i berenars de coca de nous i panses a base de pa cremat (també li diuen “panquemao”, pa adormit,
“El Març té trenta-un dies i tres-centes fesomies”. Aquest tercer mes del 2015 ha fet honor a tota mena de refranys populars que l’afaiçonen com un mes d’oratge força variable. Hem tingut de tot: començàrem amb una ponentada, que feu pujar les temperatures vora els 30º C (“Març, marçot, la vella s’emporta al clot”), al