Observar, llegir, escriure

“Una flor no fa Maig” ni l’adoba un ruixat ni un migrat episodi de fred, com ha passat enguany. L’oratge d’aquest darrer Maig a la meua comarca i properes no ha donat que dir, dominat com ha estat per l’estabilitat anticiclònica. Sec i calorós, ens ha recordat que la pluja dels darrers mesos ha sigut una sort en aquests temps d’escalfament  global. Com a recialles de l’oratge d’abans de l’Antropocè, tenim el refrany que encapçala l’article: “Al maig, vaig com vaig”, que indicava que la calor moderada que feia llavors no ens convidava a llevar-nos roba, si no era a canvi d’agafar algun refredat.

La mitjana de temperatures ha quedat vora 2º C per damunt de la que marca la sèrie normal, amb una primera setmana moderada amb final càlid, una segona més càlida del normal, si bé sense excessos, una tercera en la mateixa línia amb un refrescament final i la darrera amb una pujada progressiva, sense arribar, però, als 30º C, frenada pel domini del vent de mar.

La velocitat del vent, per la seua banda, s’ha mantingut en valors moderats habituals al meu observatori; tan sols vam tenir un episodi de vent més destacable cap a la segona setmana del mes. La direcció dominant ha sigut de component marítima, per l’hegemonia de les marinades típiques de l’oratge estiuenc.

La pluja replegada fou ben esquifida i es va limitar a un sol episodi ben moderat el dia 18 i a quatre gotes mal comptades una setmana abans, l’11 en concret. Ens hem menjat bona cosa de l’excedent del primer terç de l’any, sense esgotar-lo, però.

Com que entendre el per què de les coses m’ajuda a afrontar-les millor, com ara la xafogor estiuenca que ara comença, volia fer cinc cèntims del fenomen de la retirada del “Front Polar”, com a factor determinant de la tendència a l’oratge sec i calorós que ens abassega durant els mesos d’Estiu:

Els fronts meteorològics son interfases inestables (porten núvols, vent i de vegades pluja) entre dues masses d’aire de temperatura diferent, que avancen empentats pel vent dominant (o seguint diferències de pressió, que és el mateix) i evolucionen fins a igualar les característiques de les dues masses en conflicte i llavors es dissipen. A l’hemisferi Nord viatgen d’Oest a Est. Això que ocorre a escala local també pot trobar-se a escala global (un exemple més del comportament fractal a la naturalesa). Així ens trobem que hi ha un anomenat “Front polar”, que és un dels fronts que envolta el nostre planeta i està compost per tot un rosari de fronts locals. Aquesta franja de discontinuïtat separa l’aire fred d’origen polar (vent del NE) del càlid d’origen tropical (vent del SW), i és composta d’ondulacions força marcades per la penetració de la massa freda (“valls”) o càlida (“elevacions”), on les “valls” fredes són ciclons que es van formant amb els seus corresponents fronts locals associats, que avancen d’Oest a Est deixant precipitacions, i les “elevacions” càlides son anticiclons que porten temps estable. Valls i crestes, ciclons i anticiclons, s’alternen de forma ordenada. Aquest front planetari varia de latitud segons les estacions, de forma que a l’Hivern s’acosta a la península Ibèrica, portant-nos més possibilitats de pluja; però a l’Estiu s’allunya més cap al Nord, deixant-nos assedegats sota l’influx aclaparador del rosari d’anticiclons subtropicals.

Ara pararé atenció als episodis meteorològics i a les dades (valors màxims o mínims, mitjans o acumulats, segons s’escaiga) de les variables meteorològiques més comunes del darrer Maig, tal com han quedat registrats al meu diari i al meu observatori d’aficionat, situat a la Conarda de Bétera (Camp de Túria):

1) Una ullada ràpida a les dades:

• Temperatura mitjana = 19,5º C, 1,8º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Maig.
• Pluja = 5,4 mm, un 85 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Maig. Malgrat això, i gràcies a les pluges abundants de Gener i generoses de Març, hem mantingut un superàvit pluviomètric anual d’un 53 % i un altre per a l’any hidrològic (en els primers 9 mesos, de Setembre del 2016 a Maig del 2017) d’un 36 %.
• Vent: Intensitat mitjana = 5,6 km/ h, 0,7 km/ h més alta que la mitjana de 9 anys de dades recollides al meu observatori en Maig. Direcció dominant de l’Est (ESE), la més habitual al meu observatori en Maig (89 % de probabilitat).

2) Els apunts del meu diari meteorològic:

Setmana 18: Un primer dia radiant, però fresquet pel vent de Nord (“El començament de Maig l’hivern fa revifar”), ens saludava i convidava a gaudir de la natura, però també a eixir al carrer per a exigir millores en les condicions de feina i de vida, en solidaritat amb els companys de classe social més desafavorida. Dimarts, 2, a les 5:30 h UTC, assolíem la mínima mensual, 8,7º C. Els dies següents dominava l’oratge una situació anticiclònica amb vents moderats de component Est en règim de marinades, amb un intermedi nuvolós, divendres, 5, pel pas de fronts poc actius des de l’Oest, i una Garbinada, dissabte tot el dia, que bufava amb ratxes moderades, fent pujar la màxima fins als 27,7º C.

Setmana 19: El temps anticiclònic començava a desinflar-se amb una baixada progressiva del baròmetre, en espera d’un canvi d’oratge que s’acostava per l’Oest de la península Ibèrica. El vent bufava en règim de marinades i la nit de dilluns a dimarts s’aturava completament, pujant la humitat relativa per damunt del 90 % i donant una boirina matinal que més tard dissipava el sol. Aquell matí bandes de núvols alts, que assenyalaven el canvi que s’acostava, donaven una alba daurada ben preciosa (vegeu imatge més amunt). La resta de la setmana una Baixa situada a l’Atlàntic, al NW de la península Ibèrica, impulsava fronts actius i vents de component Oest, que arribaven reescalfats al nostre petit país mediterrani, la qual cosa, malgrat els núvols ben gruixuts que passaven, no deixava que la pluja caiguera al terra, tret tan sols d’uns ridículs 0,2 mm a les 5:30 h UTC del dijous 11, poc després que la pressió fregara el seu mínim de l’episodi, 1001 hPa. Unes hores després d’aquell dia, cap a les 14 h UTC, obteníem la ratxa màxima mensual, 50 km/ h, d’WSW. Les temperatures pujaven i la humitat baixava, com correspon a situacions de Ponent. La màxima s’assolia dissabte, 13, amb 28º C (“Del maig a la meitat, l’hivern acabat”). Diumenge refrescava una miqueta en moure Llevant cap a les 10 h UTC.

Setmana 20: Continuació de l’oratge anticiclònic i vents en règim de marinades. Les temperatures es mantenien càlides però moderades, com corresponia al mes que estàvem. El canvi arribava dijous, 18, per l’acostament d’un front fred amb reflex en altura i vents agregalats en superfície, que generaven tempestes al seu pas. Fou cap a migdia quan en un tres i no res descarregaven 5 mm, tot en gros i màxim registre mensual. En acabant, la circulació de vents quedava a estones de Tramuntana, però sobretot de Llevant, amb un bon refrescament de màximes i mínimes, que s’agraïa en conèixer la previsió de properes calorades. La pressió atmosfèrica es bellugava cap amunt retornant-nos un avorrit oratge anticiclònic.

Setmana 21: Continuïtat amb lleugeres variacions. Dimarts, 23, ens despertàvem amb calma i boirina, que eren escombrades més tard pel vent de Llevant. Dins de les variacions normals de la circulació de l’aire a nivells alts, que al nostre hemisferi va d’Oest a Est i ho fa de forma ondulada resseguint el “front polar de ciclons” (línia d’inestabilitat que separa els vents freds polars dels vents càlids tropicals), dimecres, 24, començava una situació d’onada de calor moderada, en afectar-nos una zona càlida d’origen tropical, situació afavorida conforme ens acostem a l’Estiu, per la retirada cap al Nord del “front polar” (vegeu descripció més amunt). L’onada, però, fou de baixa intensitat en dominar vents de component marítima, que refrescaven l’ambient. La màxima de l’episodi la tinguérem dijous, 25, amb 29º C, en retardar-se una mica més la marinada, i fou la màxima mensual. La resta de la setmana continuació del temps estable, amb tendència de baixada de les temperatures, apaivagada per l’augment de la humitat relativa que donava sensació de xafogor i boirines la matinada de diumenge, 28. El vent, en règim de marinades, com en ple Estiu.

Setmana 22 (3 dies): Començament estable y temperatures moderades amb anunci d’inestabilitat per a dimarts, 30, quan ens creuava una baixa amb fronts associats y reflex en altura, que en arribar a l’interior valencià deixava uns bons ruixats, que minvaven en abast i intensitat conforme la pertorbació s’acostava al litoral, precipitant de forma inapreciable al meu observatori. El darrer dia del mes continuava una certa inestabilitat, que es traduïa en núvols d’evolució i tempestes al interior Nord del país; però que no alterava l’estabilitat a prop de la costa, que ha sigut la tònica dominant d’aquest darrer Maig.

3) Un quadre resum de les dades y les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques :

I acabe amb les prediccions del nostre refranyer popular. Per al proper Juny he triat la que fa: “Al Juny, l’Estiu no és lluny”, indicant calor marcada i pluges reduïdes, com és típic a l’estació més càlida de l’any, que comença en Juny. No debades Juny s’inclou en l’anomenat “Estiu climàtic”. A passar-ho bé i fins la propera!