Com expressa el refrany de capçalera –que ens remet al passat d’una indústria tèxtil manual–, quan arriba la forta calor de l’estiu, les feines pesades no diuen, no abelleixen, perquè ens fan suar de valent. Això ocorre durant el trimestre en què les temperatures mitjanes són les màximes de l’any, que, al nostre hemisferi septentrional,
“L’agost calent, signe corrent”. Mentre que a terra ferma juliol és el mes més càlid de l’any, agost, tot i que per poca diferència, ho és al nostre litoral i prelitoral mediterranis, malgrat l’evident minva d’hores d’insolació (“A l’agost, a les set es fa fosc”) i la major freqüència d’episodis tempestuosos, sobretot a partir de
Ni de dia ni de nit a juliol no plou. Al nostre país mediterrani, juliol és tradicionalment el mes menys plujós de l’any i el segon més càlid, després d’agost, i aquest 2018 ha seguit aquest patró meteorològic. Al meu Camp de Túria, la pluja ha estat gairebé inexistent, tot i la sort que han
“Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca” és un refrany que resumeix força bé el que ens ha portat el darrer juny, perquè aquest ha estat de bon començament força generós amb la pluja. Si atenem i completem el refrany que encapçala l’apunt, “Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny”, ja
Hom considera primavera climàtica el trimestre en què les temperatures pugen després del període més fred de l’any. Són mesos temperats que al nostre hemisferi septentrional corresponen a març, abril i maig. Aquest període de temps acostuma a portar-nos alegries, derivades del canvi d’oratge, que, en recuperar les condicions favorables per a la vida a
“A bona hora vinga el maig, el millor mes de tot l’any”. El refranyer lloa maig per damunt d’altres mesos de l’any en base a les seues virtuts climàtiques i les socials que se’n deriven. La bonança de les temperatures, sense cap ensurt hivernal a deshora, i les pluges de primavera porten associades la bellesa
Diu el refranyer que “Per l’abril plou a fil i pel Maig plou a raig”, és a dir, en un cas ho fa moderadament i en l’altre amb més intensitat, probablement perquè la major insolació del segon augmenta l’energia de les tempestes quan les condicions són favorables, cosa que no ocorre sovint a les comarques
Inexorablement arriba la Primavera amb els seus canvis constants d’oratge. A poc a poc la calor s’obre pas entre fredorades, que cada vegada s’acurten i s’afebleixen, la qual cosa comporta enrenou meteorològic. Segons els experts, és la posició de l’anomenat “corrent en jet polar” (que separa les masses d’aire polars de les tropicals), més cap
Hom considera Hivern climàtic el trimestre amb les temperatures més baixes de l’any, que al nostre hemisferi correspon als mesos de Desembre, Gener i Febrer. En aquests mesos, l’allargament de la nit i la incidència esbiaixada dels raigs solars fan del refredament nocturn i diürn l’element clau al qual hem de conformar la nostra vida;
Les previsions meteorològiques per a Febrer s’han acomplit. Després d’un Gener càlid i més aviat eixut, hom preveia o, millor, desitjava, una compensació al Febrer (“Gener polsós, Febrer plujós”) i ha arribat. Certament, un fred ben viu (“Febrer, febreret, set capes i un barret”) dominava bona cosa de la primera meitat i la setmana final
Malgrat el refrany de capçalera, que aquest any es va complir, el fred d’aquest Gener va durar tan sols uns dies i sense temperatures sota zero, com va sent habitual els darrers anys (en els darrers sis, tan sols el 2017 va tenir un sol dia amb temperatura mínima negativa), molt probablement per efecte de
Vaja per endavant el meu agraïment a la lloable tasca dels recol·lectors i difusors de refranys per Internet i especialment a n’Adolf Gisbert, el recull temàtic del qual faig servir sovint per als meus apunts “meteoliteraris” i ara empraré per a encetar aquest que vol ser un resum meteorològic de l’any 2017. Quan al recull
L’equilibri de la temperatura, entre l’onada de fred de la primera setmana i l’onada de calor de la darrera, el vent fort i persistent de component Oest, tant a l’inici, com a la meitat i al final del període (“Pel Desembre, tremola el vent i l’home més valent”), i la sequera quasi estricta, resultant el
Fruir de la fresca de la nit, refer-se amb un passeig sense el turment de la calor (“A la Tardor, ni fred ni calor”), adelitar-se amb els grocs, carabasses o vermells de les fulles que ho encatifen tot, cercar la bellesa en la vellesa i la mort cícliques de la natura: clorofil·les que moren i
Novembre m’ha resultat un mes de decepcions personals (salut) i polítiques (república), però també meteorològiques. Decebut he acomiadat aquest darrer Novembre perquè els desitjos de pluja que declarava en el darrer apunt, per a compensar la sequera d’Octubre, no solament no s’han acomplit, sinó que aquesta ha resultat reforçada i de valent, malgrat l’episodi aïllat