El Xaloc (de l’àrab ‘shaluq’, sortida del sol) o vent de Sud-est és el que ha dominat aquesta Tardor climàtica (trimestre amb descens de la temperatura, mesos de Setembre, Octubre i Novembre a l’hemisferi Nord), un resum de les dades meteorològiques de la qual, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, us vull
Finalment i malgrat el canvi climàtic, Novembre ens ha portat el fred. No aquell fred de Tots Sants d’abans, que recorde amb abric i escalfant-me amb una bona mesura de castanyes calentes, que els pares em compraven d’alguna humil castanyera, que les torrava al bell mig del carrer i que encara avui són per a
Com a observador del temps meteorològic, tinc la sort de comprovar, any rere any i amb la variabilitat pròpia del capteniment caòtic de l’atmosfera, l’augment progressiu de les temperatures mitjanes a l’indret on visc. Un fet que em produeix satisfacció i neguit alhora. Gaudi científic per la confirmació local de les previsions dels experts de
Resulta avorridor i descoratjador per a un aficionat a la meteorologia un panorama com el que any rere any constatem pel que fa a l’oratge que ens està fent a la banda Sud de les terres de la península Ibèrica properes a la Mediterrània. Un mes sí, l’altre també van pujant les temperatures i baixant
Setembre acostuma a ser un mes de contrastos i sorpreses meteorològiques, que vénen tant de la part de les temperatures, com de la pluja. I aquest d’enguany no ha estat diferent. Recorde Setembres amb molta (2014) o amb poca calor (2015) i amb força pluja (2009) o amb una sequera estricta (2013). El més normal,
Amb aquest refrany he volgut significar l’escassetat de pluja amb què hem passat aquest darrer Estiu climàtic del 2016 (“xirriu” vol ser una onomatopeia del so de les gotetes). Costa acostumar-se a viure en un clima en procés de desertificació; però malauradament les dades i la previsió que fan els diferents models per als propers
Agost és encara el mes de vacances per tradició; però, si les hem de passar a casa nostra a prop del litoral, aquest mes de ple Estiu resulta massa carregós. De tota la vida Agost és un mes d’oratge tropical, xafogós, on la mar, ben calenta, ho domina tot (“A l’Agost, bull la mar i
Temps de vacances, temps de parèntesi entre el període extens de feina. Com que a això darrer ja m’hi he referit en un apunt anterior, ara, ni anomenar-ho; no siga cas que perdem l’encantament d’aquella platja, d’aquella passejada per la frescor de l’alta muntanya, d’aquella nit a la fresca amb olor de gesmil, d’aquella novel·la
“Una de freda” en Maig i “una de calenta” en Juny. Aquell amb pluja normal i aquest amb una sequera prou evident. Bé, no és pas que a Maig la pluja fou per festejar-la, si tenim en compte que tota la pluja caigué en menys d’una setmana; però en aquest mes, ni això. Malgrat la
Verda i multicolor, la bella Primavera sempre ens sorprèn i gairebé sempre ens alegra la vida. De la soca aparent morta de la figuera comencen a eixir brots verds i ufanosos, que ben aviat formaran noves branques i fulles que embolcallaran la seua fesomia (“A la Primavera, cames de figuera”). L’arribada de la caloreta i
“A bona hora vinga el Maig, el millor mes de tot l’any”. Certament, aquest Maig ha sigut el millor mes del que portem d’any: temperatura mitjana i pluja replegada, tots dos meteors dins del patró de normalitat; contrastant amb els quatre mesos anteriors, que foren massa càlids i eixuts, com el Maig passat, recordat per
La paraula “Abril” té la mateixa arrel llatina que “obrir”, mostrant-nos que és el mes en què la natura desperta de la seua letargia hivernal i els vegetals s’omplin de brots i flors; per bé que això ja fa anys que s’avança al mes de Març –o fins i tot al Febrer– per la anormalitat
Aquest any, a ma casa, la Primavera astronòmica ha entrat amb mala sort i, si no fos que no s’adiu bé al capteniment meteorològic que hem trobat, la dita que hauria d’haver triat fóra “Març, marçot, mata la vella i la jove si pot”. Això ho dic per l’ensurt que em va donar ma mare
Portem un grapat d’anys “batent marques” meteorològiques, tant dels nostres humils observatoris com dels més oficials. No hi ha any que no escoltem o llegim més d’una vegada que tal o tal dada, extrema o acumulada, puntual o episòdica, és la major o menor registrada des que funciona tal observatori (als meus apunts meteorològics anteriors
Amb aquest refrany que he triat i que ens informa de l’acabament del temps hivernal, he volgut destacar les temperatures mitjanes per damunt del normal que han dominat aquest darrer Febrer, malgrat algun episodi bastant fred, però de curta durada; tot plegat res a veure amb el que acostuma –millor, acostumava– a fer en aquest