Observar, llegir, escriure

Veritablement, Octubre sempre ve carregat d’històries de l’oratge i d’altres esdeveniments socials, que, per llei de vida, anys a venir oblidarem o vagament recordarem; tot i que l’emoció viscuda aquest any augura, si més endavant no ens ho amaga la vellura, una memòria per a tota la vida.

Cada any per ara, coincidint amb les festes majors del meu poble de naixença, situat a l’Horta Nord, recorde el fred que hi feia a partir de la segona setmana i fins i tot abans, quan el vent fred i sec que llavors bufava ajudava a eixugar el cacau novell, justament collit i estès aquells dies, i que per això anomenàvem vent “cacauer”.

Recorde també els episodis de Llevant amb pluja persistent, que negava els horts que mon pare havia de “desengolar” amb botes de goma negra i un paraigua vell, i que de vegades feien baixar el Carraixet de vores a vores, i que ens tenia amb l’ai al cor per si s’esdevenia una barrancada, com la que ens inundà la casa fins a metre i mig allà per l’any 1957, cosa que, afortunadament, no es tornà a repetir després.

Què se n’ha fet d’aquell fred i d’aquella pluja abundosa, que feia bona saó quan sabia ploure? Per què ja no podem dir allò de “Quan a l’octubre es fa fosc, busca la vora del foc”?  Sembla que se’ls ha emportat el canvi climàtic provocat per l’anomenat “progrés”; tot i que hem de saber, pel que fa a la pluja, que és previst que els episodis catastròfics augmentaran localment, per una major necessitat de dissipar l’escalfament, com ja ens mostren els huracans com l’Ophelia, que aquest Octubre ha batut una marca històrica, en resultar el més intens que s’ha apropat fins al continent europeu.

Si pense en una olor, Octubre és per a mi la sentor forta i acre, com de barreja de fruita seca, una mica de lleixiu i un xic d’amoníac, com d’esperma, de la garrofera mascle, que amera l’aire de secà del meu Camp de Túria durant aquestes setmanes de començament de Tardor. Aquell olor a terra xopa, roba resclosa i cera cremada sobre les llambordes era el de l’Octubre de la meua primera joventut. I aquest d’ara, el de mascle vegetal, més desvergonyit però càndid, és el de la meua maduresa i espere que més enllà.

Perquè de masclisme de bon de veres i de la pitjor estofa (fatxenda, intolerant i violenta) també ens ha fornit aquest Octubre, aquell que vesteix de “rojigualda aguilera”, assenyalant un perill d’agressivitat i prepotència. El més trist de tot és veure com, per mor de tant i tants decennis d’adoctrinament pocavergonya, hi ha gent que els veu com a “ardits cavallers” que defensen una causa noble, quan el que volen realment és sotmetre aquells qui no pensem com ells i no volem obeir les seues ordres. D’aquests, quant més lluny millor. Sort que Octubre també és temps de cultura resistent contra aquest “suprematisme” que ens anorrea (premis Octubre, aplec del Puig), temps de revoltes contra l’opressió del poder (referèndum de l’1, proclamació de la República el 27, mani antifeixista del 28…) i de retrobament amb el nostre origen com a poble de cultura catalana, tot i no ser tan èpic com ens el volen pintar (9 d’Octubre): temps de llibertat, solidaritat i esperança, doncs.

Aquest “temps de maror” social que ens ha portat Octubre, no ha tingut massa relació amb l’oratge, el temps atmosfèric per als valencians, que quasi ha quedat soterrat a les converses de veïnat i que aquest humil afeccionat campdeturià vol comentar ara i ací ni que siga succintament.

Com ja és habitual als darrers decennis, l’ Octubre d’aquest 2017 ha sigut un mes més càlid del normal, en la línia de l’any passat. Quant a les màximes, l’anomenat “Estiuet de st. Miquel” es perllongava més del compte per la persistència d’un matalàs càlid al damunt nostre i, tret d’uns pocs dies més fresquets, (més com més cap al final del període), la resta foren més aviat càlides, destacant-ne tres que assolien els 29-30º C amb vents aponentats (dies 5, 21 i 27). Les mínimes, en canvi, foren més regulars, anant cap avall com més augmentaven les hores nocturnes. També va ajudar, durant la darrera setmana i escaig, l’origen centreeuropeu (fresquet, doncs) dels vents, junt amb el domini de l’oratge anticiclònic i les calmes nocturnes, que feien baixar els registres de les fondalades per efecte de l’anomenada inversió tèrmica; tot això sense ultrapassar els 12º C (per davall). “Octubre finit, mor la mosca i el mosquit”.

La precipitació recollida aquest mes ha estat ridícula, si tenim en compte que Octubre es, històricament i de mitjana, el mes el més plujós de l’any. De fet, aquest 2017 hem assolit la segona posició quan a Octubre més sec en els darrers 20 anys (dades del meu observatori). Gairebé tota va caure cap a la meitat del període, sobretot dimecres, 18, pel pas d’un parell de fronts freds bastants actius acompanyats d’una bossa d’aire fred en altura, que en venir de Ponent (Llebeig en concret) no va deixar massa pluja: 3,4 mm. El dia següent, les restes d’inestabilitat amb fronts, que giravoltaven un centre de baixes pressions situat al mar Balear, feien que a la vesprada cresqueren unes tempestetes que, tot en gros, descarregaven uns minsos 0,6 mm. Tots dos foren els episodis més destacables. “Octubre, octubret, ni una gota es perd”.

Per la seua banda, la intensitat i la direcció del vent han estat fidels a l’estadística mitjana del meu observatori, que diu que Octubre és el mes menys ventós de l’any i amb domini quasi migpartit entre la component de Llevant i la de Ponent (en aquest cas ha estat la segona, cosa ben coherent, per altra banda, amb la sequera observada). “El vent d’Octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca”.

I, si voleu saber-ne una mica més, tot seguit us faré cinc cèntims de les dades meteorològiques més importants del proppassat Octubre, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes.

Començaré amb un ràpid colp d’ull a les dades més significatives:

• Temperatura mitjana = 19,5º C, 1,6º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes d’Octubre.
• Pluja recollida = 4,6 mm, un 94 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Octubre. Ara sí que ens hem menjat el superàvit de les pluges generoses de Gener i Març, i ens hem quedat pràcticament a zero (balanç pluviomètric anual: +0,6 %); així mateix, hem engrossit el dèficit de l’any hidrològic 2017-2018 (balanç pluviomètric des de Setembre del 2017 fins al mes actual: -91 %).
• Vent: Intensitat mitjana = 3,9 km/ h, 0,9 km/ h més alta que la mitjana de 9 anys de dades recollides al meu observatori en Octubre. Direcció dominant de l’Oest, habitual al meu observatori en aquest desè mes de l’any (Est = 44 %, Oest = 56 %).

Continuaré amb un quadre resum dels valors mitjans, extrems o acumulats de temperatura, pluja i vent:

Completaré la visió amb les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques més comunes:

I acabaré amb les prediccions del nostre refranyer popular per al mes següent. Per al proper Novembre he triat aquelles dites que fan: “L’estiuet de sant Martí durarà fins a la fi” i “Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals”, pensant que tindrem temperatures mitjanes per sobre del normal (com ja és habitual) i desitjant pluges més copioses que en Setembre i Octubre, com ja ens estem trobant els darrers anys.

Que Novembre ens siga lleu i plujós!