Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

6 de març de 2017
0 comentaris

“Febreret el curt, pitjor que el turc”. Resum meteorològic de Febrer, 2017.

Aquesta vegada he triat un refrany negatiu per qualificar aquest segon mes del 2017, el qual ha passat a la meua història personal com un mes per a oblidar, sobretot per qüestions de salut i treball, però també per raons meteorològiques: “Febreret el curt, pitjor que el turc” (on es fa una comparança entre el mal oratge de Febrer i els atacs sovintejats dels pirates turcs sobre els nostres pobles costaners al llarg del segle XVI).

Allò de “Gener abeurat, Febrer gelat” sembla ser cosa d’altre temps. No l’he encertada la previsió que feia triant aquest refrany per a cloure el resum de Gener; cosa que no ens hauria de resultar gens estranya vista l’evolució dels meteors al llarg dels darrers anys: escalfament i eixutesa que dominen mes sí, mes també. Les pluges extraordinàries i les temperatures quasi normals del passat Gener foren tan sols l’excepció que confirma la regla que també ha seguit el Febrer d’enguany. Si féssem cas dels refranys, cosa que, com acabem de veure, no hauríem de fer sempre, aquell de “Si la Candelera plora, l’Hivern és fora” aquest any sí que l’hauria encertada; perquè el dia 2 certament ens va ploure, ni que fos una mica.

Febrer, Març i Juliol són els més ventosos de l’any a l’indret on visc, el primer per temporals de l’Oest, el segon per temporals bé de l’Est, bé de l’Oest, i el darrer per la força de les marinades diürnes que hi bufen amb força des de migdia fins a poqueta nit. Aquest Febrer d’enguany ha estat el segon més ventós dels darrers 9 anys en què vinc recollint dades. Un vent que a molts ens fa molta nosa, més que qualsevol altre meteor, sobretot quan es conjumina amb el fred i/ o la pluja, ja que n’augmenta la sensació desplaent sobre el nostre cos (“Febrers i Abrils, quasi tots són vils”, el primer per la barreja de fred i vent, i el segon per la pluja; tot i que d’Abrils no en recorde de roïns). De fet, hom parla de temperatura de sensació, com una combinació de la temperatura ambient i la velocitat del vent, on alguns autors també inclouen la humitat relativa, si bé aquest darrer paràmetre s’acostuma a combinar amb el primer per a donar l’anomenada temperatura de xafogor, ben famosa a l’Estiu.

El comiat ventós de Febrer, que venia acompanyat d’uns núvols bellament arrodonits. Imatge presa a Torrent (Horta) el 28/02/2017, 15:09 h.

Vegem l’oratge de Febrer amb una mica més de detall, parant atenció als valors de les variables meteorològiques més comunes, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la Conarda de Bétera (Camp de Túria):

1) Una ullada ràpida a les dades:

Temperatura mitjana = 12,2º C, 1,2º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Febrer.

Pluja = 19,2 mm, un 39 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Febrer. Tanmateix, les extraordinàries pluges de Gener ens han permès mantenir encara un superàvit pluviomètric anual d’un 165 % i un altre per a l’any hidrològic (en els primers 6 mesos, de Setembre del 2016 a Febrer del 2017) d’un 57 %.

Vent: Intensitat mitjana = 6,7 km/ h, 1,5 km/ h més alta que la mitjana de 9 anys de dades recollides al meu observatori en Febrer. Direcció dominant del WSW, la més habitual al meu observatori (67 % de vegades).

2) Els apunts del meu diari meteorològic:

Setmana 5 (5 dies):  Començàvem dimecres amb una boira que de tan espessa no deixava veure el camí i complicava la circulació d’aquell matí estrany. Estrany sobretot per a mi, que portava tota la nit sense dormir per la febre d’una grip. Continuava la setmana amb un temps càlid, per la circulació de l’Oest, i variable. Dijous, 2, ens creuaven un parell de fronts, el primer càlid i el segon fred, que encapotaven el cel i deixaven poc més d’1 mm de pluja (“Quan la Candelera plora, l’Hivern és fora”). Divendres el Ponent fou el protagonista, bufant amb força cap a migdia i fent pujar la temperatura fins als 19º C. I seguia bufant tot el cap de setmana, amb ratxes de vegades molt fortes, superant-se els 60 km/ h (els 100 en algunes comarques de més cap al Sud del País Valencià; “Febrer ventós, cara de gos”). Les temperatures de nit es mantenien per damunt del 15º C quasi tot el temps; massa calor per a anar abrigats. Diumenge ens creuava un front fred, que, en arribar de Ponent, ens deixava tan sols un parell de dècimes. A més, el pas del front feia caure la temperatura en picat, de 16 a 11º C. Un començament de mes ben típic de Febrer.

Mapa isobàric previst en superfície per al dia de la Candelera, que mostra la situació de l’Oest que ens va portar pluja feble (font: MetOffice).

Setmana 6: Continuàvem amb l’oratge sec i càlid, nit i dia, provocat pel vent de component Oest, que dimarts, 7, feia enfilar els termòmetres fins als 23,4º C, màxima mensual. Ja dimecres, 8, el vent girava a Tramuntana/ Mestral i es normalitzaven les màximes; però bufava amb una força extraordinària, assolint-se 77 km/ h entre les 9 i les 12 h, ratxa màxima mensual; després va amainar, sense perdre el caràcter viu fins a la mitjanit d’aquell dimecres per oblidar; perquè es va pegar foc la fàbrica on treballe, precisament en el moment de l’inici del fort vent. Des de les primeres hores de dijous el vent, ja fluix, girava a poc a poc de direcció fent un recorregut progressiu per tota la rosa dels vents, per acabar de Ponent 24 hores després. A les 5 h UTC del matí de divendres, 10, assolírem la mínima del que portàvem de mes, 3,3º C, i no en tinguérem cap altra de més baixa. A partir de migdia, el vent començava a bufar de component Est i apareixien bona cosa de núvols al cel, meteors que anunciaven un canvi de temps. De fet, les previsions donaven pluja per a dissabte, en acostar-se una bossa d’aire fred en altura, centrada a l’Oest de Portugal, associada a una Baixa en superfície, que feia moure vents de Llevant i fronts associats al damunt nostre. Tot el cap de setmana ens va assotar una bona Mestralada, amb ratxes al voltant dels 50 km/ h, i vàrem tenir el cel ennuvolat, però de precipitació caigueren quatre gotes mal comptades.

Mosaic que mostra la situació de fort vent de Tramuntana que ens va fuetejar el 08/02/2017 (font: MetOffice i gràfica de dades del meu observatori).

Setmana 7: Mampreníem setmana amb el pas d’una baixa amb reflex en altura i el seu front càlid i fred associats, en aquest ordre, amb vent fluix de direcció variable que ens va portar uns significatius 8 mm de pluja. Els dies següents continuava una pujada progressiva de la pressió, en abraçar-nos un Anticicló centrat al continent europeu, que feia que les temperatures màximes pujaren, alhora que baixaven les mínimes, i els vents, fluixos i variables en un règim que recordava les marinades típiques d’Estiu: Llevant de dia i Ponent de nit. L’alta humitat, especialment de nit, ens donava boirines ploraneres, que entelaven la visibilitat a distàncies mitjanes.

Mosaic de previsions en superfície i en altura per al 13/02/2017, quan vam tenir un episodi de pluja (font: MetOffice i AEMet).

Setmana 8:  Continuàvem amb la mateixa situació estable dels darrers dies per influència del nostre fidel veí, l’Anticicló de les Açores, amb rosades nocturnes i vents de direcció variable, sobretot de l’Est canviant a Sud, que dijous, 23, portaven des del Nord del continent africà alguna roina bruta de fang, pel pas d’una Baixa, que no semblava massa activa, pel Sud de la nostra península i l’acostament d’una bossa relativament freda a les capes altes de l’atmosfera. Les temperatures màximes se situaven cap als 18º C i les mínimes entre els 5 i 10º C: poca cosa tot plegat. La sorpresa vingué la nit d’aquell dijous a divendres, 24, que s’allargà durant el matí següent, quan ens va creuar, de Sud a Nord, una vall inestable en altura, que, amb vent fluix de direcció variable però predominança de mar, feia precipitar vora 10 mm de pluja, màxima diària mensual, que escurçava de forma significativa el clar dèficit pluviomètric que fins llavors portàvem. El cap de setmana tornava la situació estable amb què la començàvem, amb contrast de temperatures entre el dia i la nit, vents fluixos de direcció variable i humitats altes de nit, amb boirines i rosada.

Mosaic que ens mostra la situació de pluja que s’esdevingué la nit del 23 al 24/02/2017 i el matí següent (font MetOffice i AEMet).

Setmana 9 (2 dies): Comiat ventós, per fer honor als refranys de Febrer que parlen dels seus canvis constants d’oratge; per exemple: “El Febrer, nou cares té” o “Sol de Febrer, mai dura un dia sencer”. L’acostament d’una Baixa profunda amb centre a les Illes Britàniques, ens portava vent de component Oest, amb humitats baixes i pujada de les temperatures.

3) Un quadre resum de les dades:

4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques:

I m’acomiade amb una previsió per al proper Març, la que ens fa el refranyer popular: “Si el Febrer no febreja, el Març marceja”. Això voldria dir que, com que al Febrer no ha fet el fred ni la pluja que toca, al Març potser refresque i/ o ploga més del compte. N’estaré a l’aguait.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.