Observar, llegir, escriure

Vaja per endavant el meu agraïment a la lloable tasca dels recol·lectors i difusors de refranys per Internet i especialment a n’Adolf Gisbert, el recull temàtic del qual faig servir sovint per als meus apunts “meteoliteraris” i ara empraré per a encetar aquest que vol ser un resum meteorològic de l’any 2017.

Quan al recull d’en Gisbert esmentat he cercat la paraula “Any”, dins del capítol “Èpoques de l’any”, he trobat aquestes dites, algunes ben vives a la parla quotidiana, que defineixen bastant bé les sensacions que m’ha portat aquest començament d’any, marcat per una manca de salut en el meu cas:

“Al cap de l’any, els mateixos diners”. És un lament de qui treballa i nota que va perdent progressivament poder adquisitiu. El cost de la vida puja any rere any, mentre els sous resten congelats. Sembla que la crisi-estafa, la qual va començar fa una dècada, els està eixint prou bé als qui posseeixen el poder (ells sempre guanyen): Si com diuen està augmentant la mitjana de diners per càpita i no és el cas dels qui vivim d’un jornal, ja en podeu deduir on fan cap.

“Els anys no passen debades”. “El temps no perdona”. “Els anys passen per a tots”. “Els anys passen volant”. Dels efectes del transcurs del temps no es lliura ningú, que tot ho afecta, i com més envellim, més a pressa sembla córrer. Fer anys, però, també ens porta coses bones. El pitjor de tot és que, passada la ratlla dels cinquanta, la salut acostuma a ressentir-se’n.

“A mal any, manta nova”. Quan les coses no ens van bé, hem de fer algun esforç extraordinari. Si les “coses”, a nivell personal i social, van com van i no com volem, mai no hem de deixar de lluitar per a millorar-les, sense defallir i sempre amb recolzament mutu.

Anant per feina, aprofitaré l’avinentesa del canvi d’any per a fer un resum del més interessant que ens ha fornit la meteorologia d’aquest darrer cicle solar, anomenat amb la xifra decimal 2017 (cada cultura té el seu cicle propi i no sempre comença i acaba quan ho fem nosaltres, que ens basem en el calendari gregorià) i ho faig des de la meua torre de guaita particular, l’indret de recollida de dades, situat a un racó del Camp de Túria, terme de Bétera, partida de les Malladetes, anomenat La Conarda, un dels més alts d’aquest terme.

A) Començant per les singularitats que més m’han cridat l’atenció, en citaré tres de més significatives:

1) La DANA o “gota freda” de Gener, que, a més, el convertia en el més plujós amb escreix de la sèrie dels darrers 20 anys: Es confirmava l’onada de fred, en aquest cas d’origen siberià, que és el tipus més temible per a nosaltres, per la intensitat i la durada que porta associades (i gràcies que la península Ibèrica es troba al final del camí de la llengua de fred i no és, doncs, la més perjudicada). Tot i que es va endarrerir respecte de la predicció d’AEMet (perquè dimarts, 17, ens despertàvem amb 13º C per damunt dels 0º C anunciats, amb una nit de vent fort i sostingut de Mestral), pel matí de dimarts, nuvolós pel pas d’un front fred, arribava la llengua d’aire siberià, empentada pel fort anticicló centrat a l’interior d’Europa i acompanyada de vent fluix de l’Est. La nit de dimarts a dimecres encalmava el vent i fou la més freda del mes i de feia anys, amb una mínima de -0,5º C a 7 m d’altura i -3º C a 0,5 m (aquella nit portàvem quasi 12 hores de pressió estable a uns 1020 hPa i la humitat relativa que voltava el 50 %; açò darrer confirmava que es tractava d’una “gelada negra”, la que més mal fa al camp). A les comarques de més al Sud el fred arribava acompanyat de precipitacions, que queien en forma de neu a les cotes més altes; una enfarinada que feia anys no veien. La nit següent prometia repetir la marca del dia anterior, però ja de matinada començava a bufar Gregal, que feia pujar la temperatura, en barrejar la de la mar amb la de l’aire siberià. Efectivament, dijous, 19, es reforçava una depressió que se situava al Sud-Est de la península, impulsant vents forts de component Est, que donaven la bufarada màxima del mes: 66 km/ h, a les 13 h, de Llevant. Els fronts associats, el vent de Gregal, la forta humitat de la Mediterrània, l’orografia i el fred intens de les capes altes feien un “còctel” que, per tercer mes consecutiu, ens donava precipitacions abundants, de 91 mm al meu observatori, marca mensual, però que van arribar a fregar o superar els 200 mm als llocs més plovedors del nostre País Valencià. Una tempesta cap a les 21:30 h UTC, amb fort aparell elèctric, feia augmentar la intensitat de la pluja (més enllà dels 100 mm/h) i queia barrejada amb pedra. El dies següents la situació es va mantenir, amb l’anticicló fix a l’Europa central, una baixa aprofundint-se al Sud de les Balears i el fred de les capes altes realimentant-se; la qual cosa va donar una acumulació de pluja fora mida, la major de Gener en 20 anys de dades al meu observatori: 165,6 mm; però que va ser minsa comparada amb el que van recollir a altres punts de la geografia valenciana, com a les dues Marines: 692 mm a Tàrbena o 552 a Castell de Castells (font: AVaMet), a més de bona cosa de granís a la mateixa ciutat de València i força neu a muntanya. Fou una autèntica “gota freda” esdevinguda fora del temps on és més habitual.

2) El domini del vent de Ponent durant tots tres mesos de la Tardor climàtica (Setembre, Octubre i Novembre), que és la primera vegada que ocorre en la sèrie de 9 anys de dades del meu observatori; meteor associat a la manca de pluja total d’aquesta estació, que es va situar com el segon registre més esquifit dels darrers 20 anys (22,7 mm), tan sols darrere del 2013 (10 mm).

3) L’excepcionalitat de Desembre, on foren destacables la força del vent, que assolia els valors mitjans més alts dels darrers 10 anys, amb una gran variabilitat de la pressió i domini de la component Oest; així com la manca de pluja, derivada de la situació de Ponent, resultant un mes amb sequera quasi estricta, el més sec de l’any 2017 i de la sèrie dels darrers 20 anys.

B) Continuaré amb les dades mitjanes o acumulades dels meteors més comuns i la seua valoració, fent una comparança amb els patrons que he considerat com a normals (temperatura i pluja: la mitjana de 30 anys, del 1971 fins al 2000, de l’observatori de l’aeroport de València; tot fent, pel que fa a la temperatura, la correcció escaient per la diferència d’altitud entre observatoris; i vent: la mitjana del conjunt de dades del meu observatori):

> Tèrmicament: CÀLID (Tª mitjana: 17,6⁰ C, + 0,9º C respecte del normal).

> Pluviomètricament: SEC (Pluja acumulada: 367,7 mm, un 20 % inferior al normal).

> Eòlicament: VENTOLER (velocitat mitjana: 5,2 km/ h, + 0,8 km/ h superior al normal) i amb predominança de la component OEST (que no és la més habitual: W/ WSW: 33 %, E/ ESE: 67 %).

C) Per a fer-se una idea gràfica del grau de normalitat/ anormalitat en l’evolució mensual de la temperatura i la pluja al llarg de l’any, també us adjunte un climograma amb les dades mensuals considerades normals i les recollides a la meua estació en 2017. Elsclimogramessón gràfics de doble entrada en les quals es presenten resumits els valors de precipitació i temperatura recollits en una estació meteorològica determinada, on els períodes d’aridesa es reconeixen perquè els valors de les precipitacions queden per sota de la corba de les temperatures, que en aquest any passat ho són tots tret de Gener i Març, quan en condicions normals al nostre clima mediterrani i a l’hemisferi Nord haurien de ser tan sols els d’Estiu.

D) Quant a la posició relativa del 2017 en l’evolució de les variables meteorològiques temperatura mitjana i pluja replegada al llarg dels anys del meu històric, les gràfiques de les quals adjunte, observem que:

> La temperatura mitjana (9 anys de dades) va en molt lleugera baixada des del 2014; això no obstant, si tracem una recta de regressió a la gràfica (línia verda), observarem una tendència de pujada, de 0,7º C en aquests últims 9 anys; però que ja suposa uns preocupants 1,1º C respecte del valor que he agafat com a patró. Dades que ens confirmen el conegut com a escalfament global planetari.

> La pluja recollida (20 anys de dades) ha estat inferior a la normal, com s’esdevé des del 2009, tot i que no gaire allunyada d’aquest valor patró. Si veiem la gràfica anual de precipitacions, observem les ziga-zagues típiques, més marcades que en el cas de la temperatura, pel capteniment tan irregular d’aquest meteor al nostre clima mediterrani, amb una tendència a restar per damunt del patró fins al 2007 i per davall d’aquest des d’aleshores ençà, i en conjunt, traçant una recta de regressió a la gràfica (línia fúcsia), observarem una clara tendència de baixada, que suposaria una minva de 78 mm en la darrera dècada. Dada coherent amb les previsions de l’IPCC.

E) Pel que fa als valors extrems anuals més significatius, us els mostraré destacats sobre les gràfiques corresponents:

F) Si ara ens fixem en les dades mensuals tenim:

> TEMPERATURA MITJANA: màxima: JULIOL (25,5º C, 1,1º C superior al normal), mínima: GENER (9,2º C, 0,5º C inferior al normal).

> PLUJA REPLEGADA: màxima: GENER (165,6 mm, 128 mm superiors al normal), mínima: DESEMBRE (0,4 mm, 49,6 mm inferiors al normal).

> VENT (intensitat mitjana): màxima: JULIOL (5,9 km/ h), mínima: OCTUBRE (3,9 km/ h).

G) I si ho fem en les dades estacionals climàtiques:

> TEMPERATURA MITJANA: màxima: ESTIU (25º C, 1,4º C superior al normal), mínima: HIVERN (10,9º C, 0,4º C superior a la normal).

> PLUJA REPLEGADA: màxima: HIVERN (306 mm, 186 mm superiors al normal), mínima: TARDOR (22,7 mm, 154,3 mm inferiors al normal).

> VENT (intensitat mitjana): màxima: PRIMAVERA (5,8 km/ h), mínima: HIVERN (4,2 km/ h).

Molta salut i molta sort per al 2018!