Observar, llegir, escriure

“A bona hora vinga el maig, el millor mes de tot l’any”. El refranyer lloa maig per damunt d’altres mesos de l’any en base a les seues virtuts climàtiques i les socials que se’n deriven.

La bonança de les temperatures, sense cap ensurt hivernal a deshora, i les pluges de primavera porten associades la bellesa de camps i boscos (“Maig arribat, un jardí a cada prat”), i un augment de les celebracions i festes rituals de canvi d’estat (casaments i altres: “Pel maig, festes a raig”; si bé els més supersticiosos sempre són a punt de fer-nos la guitza: “Bodes maials, bodes mortals”), i dels festejos per mor de Cupido (“El mes de les flors, el mes dels plors”: quan els “amorejos” ens porten “carabasses”).

Això no obstant i com he raonat a bastament, la clau de la bonesa meteorològica en un clima mediterrani com el nostre hauríem de cercar-la en la quantitat i qualitat (intensitat, regularitat…) de les precipitacions que s’hi recullen; fins i tot hi ha un refrany que ho deixa ben clar: “No és bon maig si no deixa la bassa plena”. Si atenem aquest criteri, aquest maig del 2018 ha estat un mes dolent per al Camp de Túria i d’altres comarques prelitorals del nostre país. A més a més, fa set anys que no plou com toca i desitja aquell refrany tan conegut: “En maig, cada dia un raig” (tot i que el raig pot ser de sol, de tempesta o de tots dos); si bé, n’hi ha de més realistes i positius: “En maig, cada gota un raig”; és a dir, al nostre país cada gota de pluja s’aprofita, siga copiosa o minsa.

El cas és que aquest maig ha estat força mogut (excepcional, podríem dir-ne) a l’interior peninsular, amb fortes tempestes d’evolució, per la presència sovintejada d’embossaments d’aire fred en altura, desviats per potents anticiclons situats al continent europeu, que barraven la circulació natural d’Oest a Est; tanmateix, cap d’aquestes bosses baixava prou de latitud per a donar pluges amb cara i ulls al litoral i prelitoral valencià.

Si ens fixem en les temperatures, la primera meitat d’aquest maig ha resultat més aviat fresqueta, fent bo el refrany “Fins el dotze de maig, l’hivern no diu me’n vaig”. La segona, però, ha estat més estiuenca, sense excessos almenys, més d’acord amb el que s’esperava, degut a l’omnipresent escalfament global antropogènic, que per (relativament) novell no ha quedat reflectit al nostre refranyer popular.

En qualsevol cas, hom diu que “No hi ha dos maigs en un any”, que és una altra manera de recomanar el conegut “carpe diem”, la meua frase llatina favorita, que ve a dir-nos que cal aprofitar el poc de bo que ens dóna la vida cada dia, quan vol i si nosaltres li aplanem el camí (no ho oblidem), i maig és un mes ideal, al nostre país i des del punt de vista meteorològic, per a gaudir dels “fruits” materials i immaterials que ens ofereix aquest temps de primavera.

“El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges

i encara que plogui un xic
tot s’eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona” (Miquel Martí i Pol, Maig, Per molts anys!, 1999.)

Passant a les dades concretes, em centraré en les més importants, tal com han quedat registrades al meu diari meteorològic i/ o al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

– Temperatura mitjana = 18,5º C, 0,8º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de maig.

– Pluja recollida = 14,6 mm, un 60 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a maig. Això ha fet que puge el dèficit del balanç pluviomètric anual fins a un -21 %; pel que fa a l’any hidrològic 2017-2018 (balanç pluviomètric des de Setembre del 2017 fins al mes actual,) des de febrer mantenim un dèficit al voltant del 60 %.

– Vent: Intensitat mitjana = 5,6 km/ h, 0,6 km/ h superior a la mitjana de 10 anys de dades recollides al meu observatori en maig. Direcció dominant de l’Est (ESE), la més habitual al meu observatori en maig (ESE = 90 %, E = 10 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Malgrat la calor i els mosquits, a gaudir de l’estiu!