Observar, llegir, escriure

Ni de dia ni de nit a juliol no plou. Al nostre país mediterrani, juliol és tradicionalment el mes menys plujós de l’any i el segon més càlid, després d’agost, i aquest 2018 ha seguit aquest patró meteorològic. Al meu Camp de Túria, la pluja ha estat gairebé inexistent, tot i la sort que han tingut algunes comarques de més al nord (“Pel juliol, molt soroll i no plou”). Per la banda de la calor, hi ha estat ben present (“Pel juliol, amb poc foc, bull el perol”) i reforçada respecte del període que agafe com a patró (mitjana dels anys 1971 a 2000), en línia amb l’escalfament global que patim.

Sort de les albes de juliol. A l’indret on visc, tinc el privilegi de poder gaudir de la bellesa de les eixides de sol. Encarat al nord-est, punt cardinal per on surt l’astre que ens dóna llum i escalfor, des del solstici d’estiu fins a ben avançat juliol, veig a l’horitzó el contorn de la serra Calderona, al bell mig de la qual aquest astre cabdal per a la vida m’aguaita i em saluda cada matí. A més, la presència sovintejada de calitges en aquesta època de l’any m’ajuda a gaudir-ne més temps sense enlluernar-me gaire. En aquest apunt us posaré una mostra d’imatges d’albes d’aquest darrer juliol, perquè també les pugueu gaudir vosaltres.

L’evolució de l’oratge d’aquest darrer juliol no ha mostrat massa canvis d’interès; més aviat un domini de la monotonia estiuenca: estabilitat relativa, vent en règim de marinades, calitja, humitat i basca tothora, que feia de mal dormir, més apegalosa com més avançava el mes. Heus ací un resum del meu diari meteorològic:

Setmana 26 (1 dia): Seguíem en zona de baixes pressions relatives que a la vesprada donaven alguna tempesta d’evolució, que descarregava en alguns punts de la Ribera i comarques del voltant. A la meua, però, tan sols van donar una posta de sol força nuvolosa i groguenca.

Setmana 27: Resultat de la Baixa present, que empentava el vent terral nocturn i el feia durar fins a mitjan vesprada, aquell dilluns, 2, ens portava la primera ponentada d’aquest estiu, fent pujar els termòmetres fins a vora els 36º C. Els dies següents s’afermava l’oratge normal d’estiu, amb vents en règim de marinades i aire tropical a les capes mitjanes de la troposfera; situació que ens donava mínimes per damunt dels 20º C i màximes, dels 30º C, sense excessos, però.

Setmana 28: Avançàvem cap al cor de l’estiu amb un oratge “xafogosament” normal, bandejant les temperatures màximes per damunt dels 35º C, que aleshores s’anunciaven per a les comarques interiors i meridionals valencianes. Dimecres, 11, ens visitaven tempestes, en l’acostar-se una Baixa tèrmica en superfície i aire relativament fred en altura, portant-nos molt de rebombori, però poca pluja (0,2 mm) i, més tard, molta xafogor nocturna. Divendres, 13, amb el cel ennuvolat, ens sorprenia cap a migdia un petit ruixadet, que finalment esdevenia més calor que altra cosa (“Aigua de juliol encén el sol”). Pels matins, el globus solar es deixava veure eixir entre les muntanyes de la serra Calderona, podent-lo contemplar a ull nu durant una bona estona sense fer-nos malbé la vista, assenyalant-nos la presència de calitja per suspensió de pols africana. El cap de setmana, la canícula ja ens abraçava i, degut a la persistència del vent de l’oest fins més enllà de migdia, també ens socarrava “com està manat” (màxima de 35º C).

Setmana 29: Dilluns, 16, repetíem la situació de diumenge, però amb més persistència i intensitat del vent terral (canviant de l’oest al nord-oest), que ens permetia assolir la màxima del que portem d’any i d’estiu: 37º C, amb una humitat relativa al voltant del 20 %. Els dies següents tornàvem a la monotonia canicular, amb domini del vent de mar: molta xafogor, doncs. La calitja també tornava, puntual, embellint-nos les albes. Diumenge, 22, les previsions anunciaven tempestes amb pluja. Als mapes podíem veure la Baixa tèrmica situada al SE peninsular i el pas al damunt nostre d’una vall relativament freda en altura, que ens donava més probabilitat de pluja quan més al nord. Finalment, les pluges no arribaren al Camp de Túria; fou a l’Alcalatén on replegaven fins a 50 mm, amb una refrescadeta envejable.

Setmana 30: Setmana avorrida amb oratge de ple estiu sense massa sorpreses d’interès, si bé hauria de destacar la basca, l’enorme basca que teníem especialment de nit, amb humitats relatives per sobre del 90 % i les temperatures màximes sempre per damunt dels 30º C.

Setmana 31 (2 dies): Ens acomiadem de juliol amb una humitat fora mida (fins i tot amb boirines i rosades matinals! –una excepcionalitat que ens mostra aquest refrany: “Juliol sense rosada du la pluja amenaçada”–) i un anunci esfereïdor: a partir del primer dia d’agost ens arribaria una onada de calor nord-africana des del sud-oest peninsular, que a les nostres comarques ens portaria temperatures fregant els 40º C, una alerta que faria engegar mesures de protecció contra els colps de calor.

Passant a les dades meteorològiques concretes, em centraré en les més importants, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda:

A) Els valors mitjans i/ o acumulats:

– Temperatura mitjana = 26,1º C, 1,7º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de juliol.

– Pluja recollida = 0,2 mm, un 99 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a juliol. Això ha fet que puge el dèficit del balanç pluviomètric anual fins a un -14 %; i pel que fa a l’any hidrològic 2017-2018 (balanç pluviomètric des de Setembre del 2017 fins al mes actual,) l’hem augmentat un 1 % fins al 53 %.

– Vent: Intensitat mitjana = 6,1 km/ h, 0,7 km/ h superior a la mitjana de 10 anys de dades recollides al meu observatori en juliol. Direcció dominant de l’Est (ESE), la més habitual al meu observatori en juliol (ESE = 60 %, ENE = 30 %, E = 10 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

Que l’agost ens siga lleu!