Des de la CUP de Manresa ja fa uns quants anys que insistim que la millor manera d’ajudar a reactivar l’economia de la ciutat i aconseguir que la gent pugui guanyar-se la vida, no és tant a través de les polítiques anomenades de “promoció econòmica”, que també, sinó directament invertint en el producte, en
Ara que Manresa ha decidit posar les darreres esperances de sortir al mapa en la commemoració dels 5oo anys de l’arribada d’Iñigo de Loiola a la ciutat, sembla oportú mirar de conèixer una mica millor qui són aquesta gent de la Companya de Jesús amb qui ens juguem els quartos. Aquest ordre religiós neix al segle XVI amb un objectiu que
El títol és un ham, ho admeto, espero que seguiu llegint, però. Tal com no es cansa de repetir un brillant diputat del parlament de Catalunya, patim una triple crisi: econòmica, democràtica i nacional. Cal, per tant, bastir alternatives que mirin de donar respostes a tots tres nivells, que proposin remeis a la crisi que
L’anunci a publicar podria dir una cosa així: “Oportunitat. Es ven antiga situada a la Plaça Major d’una ciutat de 77.000 habitants ubicada en un punt estratègic del país. Excel·lent situació, al bell mig del perímetre medieval, a tocar de l’ajuntament, a dos minuts caminant de l’edifici monumental més emblemàtic del municipi, a set
No, no patiu, no tornaré a parlar del teatre Conservatori. I sí, ja sé que en aquesta legislatura a Manresa s’haurà elaborat un pla general (el POUM) que haurà de servir per millorar la ciutat física els propers quinze o vint anys. El POUM, però, només són memòries i planols que poden traduir-se en transformacions
A Manresa hi ha una pila de gent que treballa per la ciutat des del seu àmbit laboral o associatiu. Persones que contribueixen a que la ciutat sigui millor des de l’activisme cultural, esportiu, sindical, polític o professional. La majoria, però, centren la seva activitat en el seu espai concret i renuncien, per manca de
El teló que s’enfila, el vellut vermell de la platea, el mirall il·luminat dels camerinos, la promesa prèvia implícita, el silenci compartit, les llotges arrodonides, la motllura en forma de T i de C, el sorollet que fa el projector en engegar, el vell galliner, l’esclat d’aplaudiments, l’olor de detergent potent dels labavos, la salutació
Hi ha una cosa encara més manresana que el misteri (que no miracle) de la Llum: la discreció, les vergonyes, la por al ridícul. Per això va sorpendre que els grups municipals del PSC i de CiU donessin suport a la proposta del PP per sol·licitar que les festes de la LLum siguin declarades Patrimoni
Aparentment, el debat sobre el possible enderroc del teatre Conservatori enfronta dues prioritats, la urbanística i la cultural. Uns veuen la ciutat sobre el paper i observen que la connexió entre un centre històric amb problemes i un passeig que encara funciona es veu interrompuda per un immoble d’aspecte extern poc reeixit i funcionalitat discutible.
L’anella verda de Manresa, aquest entorn forestal i agrícola que envolta la ciutat, té diverses interrupcions, llocs on infrastructures i urbanització trenquen la continuïtat de camps, boscos i senders. En molts casos, aquests obstacles creats per l’home (espècie, no gènere) s’afegeixen a l’accidentalitat geològica i provoquen un veritable tall en aquesta continuïtat paisatgística que
Als Països Baixos si un habitatge porta més d’un any buit injustificadament és permès ocupar-lo i només es retornarà al propietari legal si aquest es compromet a posar-lo a lloguer. A Dinamarca tenir un pis buit ni que sigui unes setmanes és motiu de sanció. A Alemanya la llei obliga a rehabilitar i mantenir útils
Gueto: en el sentit Elvis-Presleyà de la paraula, barri estigmatitzat amb composició socio-econòmica homogènia i per sota de la mitjana. En aquest sentit, el barri vell de Manresa, tot i fer encara una certa funció de centre administratiu, cultural i comercial i tot i haver atret un significatiu nombre de joves amb currículum, és un
Aquí i a la Xina Popular –que va dir aquell- quan un territori compta amb una (o dues…) autovies gratuïtes que et porten a la capital del país en 40 minuts i dues línies de tren de rodalies que et situen al centre urbà en menys d’una hora, aquest territori passa a formar part de
Manresa viu la discussió sobre el document que ha de definir-ne l’estructura física els propers 20 anys amb evident apatia. Excepte les forces polítiques –i encara no massa-, la gent del ram –arquitectes i constructors- i alguna associació de veïns, ningú sembla massa interessat en l’actual revisió del POUM. Una prova d’això és que ningú
Tant si sou dels que heu fet cas a la campanya anomenada “Donem la volta al Nadal”, impulsada per l’Ajuntament de Manresa i el Consell Municipal de Solidaritat , i aquest any heu limitat al màxim la incorporació de nous objectes a les vostres vides; com si sou dels que heu fet cas a l’Ajuntament