9 farmàcies, 1 bingo, 21 perruqueries, 7 esglésies, 1 basílica, 1 mesquita, 3 estancs, 75 bars i restaurants, 1 alberg de joventut, 2 centres excursionistes, 3 teatres (sí, 3), 1 escola de primària i ESO, 1 d’art i 2 de dansa, 7 parades de bus, 1 estació de ferrocarril, 5 aparcaments públics, 1 sala de
Una prèvia obvia però necessària: un edifici no és un fenomen de la naturalesa ni un valor moral en si mateix. Una casa o un conjunt de cases són, simplement, objectes, productes fabricats per persones concretes en moments determinats, igual que un cotxe, un abric o una cullereta. Els objectes els produïm perquè facin una
A les portes d’una nova campanya electoral, permeteu-me que faci marxa enrere i us convidi a repescar les valoracions que tots plegats vam fer dels resultats de les eleccions al parlament de Catalunya del passat 27 de setembre. Ho recordeu? Les opcions partidàries de la Independència van quedar-se prop del 48% però no van arribar
Supermercats, caixers automàtics i espais per jugar la canalla, aquestes són els equipaments o serveis més demandats pels veïns i veïnes del centre històric de Manresa. Tot i així, també hi ha qui diu que estaria bé que hi hagués un centre cívic. Un centre cívic? Però si en tenim una pila, al barri,
Manresa té 4 estacions o parades de tren i un dia, quan es construeixi el baixador del Congost, en tindrà 5. D’aquestes, totes tenen un nom més o menys definit (Viladordis, Baixador, Manresa Alta i Congost) excepte la més antiga de totes, la que inicialment s’havia dit del Nord, perquè hi operava la companyia “del
Si agafeu un mapa de Catalunya veureu a simple vista que la línia recta que uneix Barcelona i Lleida passa pel sud de Montserrat, per Igualada, i no per Manresa. Malgrat això, ara fa 155 anys, la visió i la capacitat per influir de la societat manresana van aconseguir que el ferrocarril passés pel
El darrer mes i mig he sentit el mateix relat una dotzena de vegades. Veïns de tota la vida del Barri Antic, d’Escodines o de Vic-Remei que hi estan bé, que tenen pisos bonics i assolellats, que els agrada tenir-ho tot a mà i que no canvien la història reflectida en els seus
La Caixa d’Estalvis de Manresa va morir en un polígon de Santpedor però va néixer al carrer Sobreroca. Ni una cosa ni l’altra no és casualitat, el carrer Sobreroca fou una de les principals entrades a les ciutat quan aquesta s’acabava a l’hospital de Sant Andreu i fou el carrer comercial per excel·lència fins a
A Manresa i la seva àrea d’influència també tenim històries d’èxit col·lectiu. Projectes que van començar amb una sabata i una espardenya, i en els quals inicialment només creien els quatre que els impulsaven, que semblaven condemnats a la subsidiarietat, la feblesa i la provisionalitat, però que han acabat sent forts, referents i de llarga
Llegeixo que l’Ajunatment de Manresa té la intenció de reactivar l’Espai Memòries, una sala amb tantes mancances com atractius situada a l’antic convent de Sant Ignasi. L’espai ha acollit diverses activitats vinculades a la memòria col·lectiva, a la història recent que encara podem recordar de primera o segona mà. Ara diu que volen anar
Com que he detectat un cert interès pel meu futur laboral entre gent que em coneix poc o gens, em permetré aprofitar aquest espai per explicar com ha anat això del Comissionat del Centre Històric. No és cap secret que després de 30 anys d’actuacions i inversions públiques, i malgrat els èxits puntuals aconseguits,
No és probable que en el nou govern espanyol hi hagi un ministre manresà (i si n’hi hagués un, tampoc seria garantia de res), ara bé, si hi ha algú que té unes mínimes possibilitats de convertir-se en alt càrrec ministerial el mes que ve, aquest és Antonio Espinosa, diputat al parlament de Catalunya per
L’altra dia els del Reto em van venir a recollir una taula i un armari que havia comprat el meu avi abans de morir, ara fa 60 anys, i jo havia vist a casa l’àvia tota la vida. Eren molt d’aquella època, de quan es va posar de moda l’anomenat estil Lluís XV d’inspiració Rococó,
Vivia, com la meva àvia, en un dels blocs de les “Viviendes” de la Sagrada Família. A la part posterior hi guardava una moto vella protegida amb un plàstic aguantat amb agulles d’estendre que feia servir per anar a la Pera, l’hort on passava tardes i matins des que s’havia convertit en un
Un servidor empre havia pensat que si mai marxava de Manresa seria per anar a viure a ciutats com Berlin o a Portland (Oregon), llocs molt més moderns i vius que la trista capital del Bages. Però no, ja fa dos anys que he anat a viure aquí al costat, a Berga, aquest poble de