Adam Majó

Xuts a pals

5 de març de 2014
1 comentari

Ocupació amb conseqüències

Als Països Baixos si un habitatge porta més d’un any buit injustificadament és permès ocupar-lo i només es retornarà al propietari legal si aquest es compromet a posar-lo a lloguer. A Dinamarca tenir un pis buit ni que sigui unes setmanes és motiu de sanció. A Alemanya la llei obliga a rehabilitar i mantenir útils els edificis i, en cas de no fer-ho, l’administració pot arribar a expropiar-los o a decretar-ne un lloguer forçós. Al Regne Unit hi ha una agència pública específicament creada per tractar el problema dels pisos buits (Empty Homes Agency) i els ajuntaments poden penalitzar als propietaris dels immobles que es trobin en aquesta situació. Què tenen en comú aquests quatre països que disposen de polítiques actives contra el mal ús d’un bé social bàsic com és l’habitatge? Moltes coses, ja ho sabem. Una d’elles, la presència des dels anys setanta del segle XX (i abans, en algun cas) del moviment Squatter, dedicat a ocupar immobles en desús i conegut a casa nostra amb l’horrible nom d’okupa. En tots aquests casos l’ocupació va posar el problema de la manca d’habitatges assequibles damunt la taula i va obligar a governs diversos a admetre que els propietaris tenen obligacions amb la col.lectivitat que no poden ometre.

D’ocupadors d’edificis n’hi ha de moltes menes: N’hi ha que ho fan de formes discreta, per solucionar un problema bàsic de supervivència. D’altres ho fan de forma pública, per qüestionar o acotar el dret a la propietat privada. La majoria volen un sostre on viure, però també n’hi ha que cerquen un espai obert on trobar-se i fer activitats diverses o experimentar altres maneres de relacionar-se i conviure. La majoria, per convicció o per conveniència, prefereixen tenir bones relacions amb els veïns però també hi ha casos –com amb els llogaters o els propietaris- a qui tant els fa si molesten a terceres persones. Tots provoquen, però, un mateix fenòmen, fins i tot sense ser-ne conscients. Tots desencadenen el mateix efecte de pressió sobre els propietaris d’edificis buits del seu entorn. La conseqüència urbanística de la presència del moviment d’ocupació de cases en una determinada ciutat o país és un cert sotrac del mercat immobiliari. Els propietaris, espantats per la possibilitat que el seu edifici, local, o pis sigui ocupat, busquen la forma de donar-li una utilitat, ja sigui llogant-lo, venent-se’l o cedint-lo. Així, les conseqüències positives per tota la societat de l’existència d’aquest moviment en desmenteixen l’imatge egoïsta que alguns en volen donar. Sense anar més lluny, no és gens improbable que a Manresa l’exemple de l’antiga residència de les Germanes Josefines ara convertida en l’Ateneu Popular La Séquia hagi esperonat a les Germanetes dels Pobres i a les Germanes Caputxines a buscar una solució per als seus respectius edificis que corrien el risc de quedar buits ben aviat. D’aquesta manera, la ciutat ha evitat afegir uns altres immobles en desús a la llarga llista i haurà guanyat, en canvi, dos futurs equipaments socio-sanitaris d’utilitat pública.

 

Escodines
17.10.2016 | 12.11
“La Nueve”
07.09.2017 | 12.40
Els amos d’Espanya
18.04.2017 | 11.03

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Amb el teu article m’has recordat l’estudi d’en Robert Gonzalez (i d’altres) de l’UAB titulat “Joventut, okupació i polítiques públiques a Catalunya”. Del 2003.

    On es demostra aquesta relació entre ocupació i política pública també a Catalunya, i per tant l’importància del moviment okupa.

    Una abraçada,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.