Adam Majó

Aparentment, el debat sobre el possible enderroc del teatre Conservatori enfronta dues prioritats, la urbanística i la cultural. Uns veuen la ciutat sobre el paper i observen que la connexió entre un centre històric amb problemes i un passeig que encara funciona es veu interrompuda per un immoble d’aspecte extern poc reeixit i funcionalitat discutible. La solució, entenen, és construir en algun altre lloc un equipament escènic de capacitat semblant però amb prestacions i característiques del segle XXI i enderrocar el vell edifici. Els altres, la gent del món del teatre i l’activisme cultural en general argumenten que la ciutat és com és, que a efectes pràctics arribar del passeig a la plaça Sant Domènec tampoc és tan complicat i que, encara que vell i atrotinat, el teatre encara funciona. A més, hi afegeixen, aquest ens du a tots records personals i col·lectius insubstituïbles. Hi hauria encara un altre argument a favor de preservar l’edifici, el del seu valor patrimonial. Perquè, si bé és cert que no està inclòs en el catàleg i que ni la façana ni l’estructura ho recomanen, també ho és que el seu interior, típic d’un teatre de meitats del segle XIX, amb motllures de guix i formes arrodonides, és el darrer de tota una colla del seu estil que hi havia a la ciutat i que han anat desapareixent. Si el destruïm borrarem definitivament el testimoni d’una època i d’una forma d’entendre el lleure i els escenaris. 

Hi ha, però, un darrer argument a favor de l’enderroc que penso podria arribar a posar d’acord, ni que sigui puntualment, a arquitectes i culturetes. És el de la consideració de l’espai públic, i sobretot les places, com a espais potencialment o de forma efectiva útils, molt útils, per a la cultura i l’exerència col·lectiva. No té massa sentit que Manresa, una ciutat de 77.000 habitants amb una àrea d’influència que sobra-passa els 100.000, tingui places de les mateixes dimensions que quan la població era una quarta part més pètita i les carreteres quatre vegades més lentes. La ciutat necessita espais amplis on poder congregar uns quants milers de persones sempre que calgui, per escoltar un concert, per fer-hi classes de ball, per allotjar fires i mercats, per convocar-hi manifestacions o pel què sigui. I és molt bo que aquest espai sigui al centre de la ciutat, a la porta del barri antic, així evitem haver de traslladar esdeveniments al Congost o al Palau Firal. De fet -competint amb Crist Rei- la plaça Sant Domènec ja realitza aquesta funció de centre neuràlgic, d’espai de tothom, de lloc “on hi passen coses”. Per això, amb una plaça més gran i útil guanyaríem també espai per la cultura, la trobada i la socialització.