Sembla definitiu: l’aeroport dit corporatiu es construirà a Òdena, a l’Anòia. No estic segur si m’en alegro o si em sap greu, perquè encara ara ningú ens ha sabut explicar, amb dades i previsions fiables, que suposaria aquesta infraestructura en llocs de treball directes i indirectes, més enllà de la inversió inicial i de suposicions
Durant molts anys, a Manresa, quan algun bar o restaurant demanava permís per posar una terrassa d’estiu en un lloc que no fos el Passeig de Pere III, se li deia que no, que les terrasses es posaven allà i enlloc més, que així s’havia fet tota la vida. Al Passeig els permisos eren de
No us passa que hi ha conflictes, al món, que us han acompanyat tota la vida? Que tens la frustrant sensació que no es resoldran mai? Estic pensant amb Palestina o el País basc, per exemple. A un altre nivell, molt menys dramàtic i transcendent, per sort, a Manresa també tenim qüestions pendents d’aquelles que
Hi ha regidors i militants d’organitzacions polítiques diversos que escriuen habitualment al diari per explicar-nos sempre el mateix: que els del seu partit ho fan tot estupendament i que els demés no n’encerten ni una. Personalment, miro de no seguir aquesta línia, primer de tot per no avorrir als lectors, i en segon lloc, per
El passat dijous Manresa va viure una manifestació amb motiu del dia internacional dels treballadors -i les treballadores- després de més de quinze anys de no fer-ho. L’assistència? minsa: delegats sindicals en compliment de les seves obligacions, poítics més o menys d’esquerres, de centre o de més enllà, algunes cares conegudes de la militància obrera
Si no ens han tornat a enganyar, l’any 2011, demà passat, entrarà en funcionament el servei de ferrocarril per a viatgers entre Manresa i Santpedor i Sallent, per una banda, i Callús i Súria, per l’altre. La línia aprofirà l’actual via de mercaderies que va a la mina, i només caldrà construïr els baixadors, instalar
Us heu fixat mai en el precari estat de conservació de molts dels edificis del carrer del Born de Manresa? Segurament no, perquè quan els baixos estan ocupats per aparadors i rètols comercials, poques vegades ens adonem del que hi ha més amunt. I al revés, quina sensació donen carrers com el de Santa Maria,
De les classes socials, i més concretament de la classe treballadora, ja no se’n parla tant com abans. De fet és evident que són moltes les coses que han canviat des de mitjans del segle XIX, quan es va començar a utilitzar aquesta terminologia. Els treballadors, els obrers, ja no són aquella massa àmplia i
Al darrer ple de l’Ajuntament de Manresa es va votar una moció recolzant la manifestació de dissabte a Brussel.les, en que es reclamarà el dret del poble català a un estat propi. Vam aprovar el que en una democràcia una mica completeta ningú posaria en dubte, que els ciutadans, les persones que habiten un determinat
L’hivern passat vaig treballar a l’Alberg de Joventut de Manresa, el que està situat a davant d’un aparcament, a l’antic convent del Carme. Em va sorprendre descobrir el gran nombre d’homes i dones que es dirigien a nosaltres, buscant un lloc per aixoplugar-se de les baixes temperatures, però que no tenien els 20 euros que
Manresa, finals de juilol. Molt poca gent, només els rics, va de vancances, pels demés l’únic remei contra la calor enganxifosa és aprofitar la mica de fresca del vespre per treure la cadira al carrer o passejar amb els amics. Per beure? aigua del canti, sifó –la gran novetat de l’època- , vi i, sobretot,
Entrenaments, equips, clubs, fitxes, pavellons, estadis, victòries, trofeus, lligues, federacions, espectacle, diners…. L’esport és tot això, però no únicament això. Al costat d’aquesta manera d’entendre l’esport, organitzat i competitiu, cada cop hi ha més gent que, espontàniament, agafa la bici, se’n va a córrer, queda amb els amics per fer quatre xuts o practica la
El 15 % de la població activa del Bages està oficialment sense feina, el doble que ara fa un any, i es calcula que acabarem el 2009 amb un 20 % d’aturats. Molts d’aquests són treballadors de las construcció que han vist com, d’un dia per l’altre, l’obra s’aturava i es quedaven al carrer, en
Torno a parlar de trens, ho sento. L’altra dia, a la reunió del Consorci viari del Bages (un nom ben poc afortunat) amb el Secretari de mobilitat del la Generalitat, en Manel Nadal, un els assistents (no hi havia cap dona) va fer una intervenció que em va semblar molt significativa d’una certa percepció, des
S’ha convertit en una expressió recurrent, en un lloc comú, però és cert, abans de la guerra es tardava menys a anar de Manresa a Barcelona en tren que ara. Això és així, no perquè el vehicles actuals siguin més lents que aquelles màquines de carbó o les que van venir de gasoil, sinó perquè