Adam Majó

Xuts a pals

28 de gener de 2009
3 comentaris

Pressionar, pressionar i pressionar

Torno a parlar de trens, ho sento.

L’altra dia, a la reunió del Consorci viari del Bages (un nom ben poc afortunat) amb el Secretari de mobilitat del la Generalitat, en Manel Nadal, un els assistents (no hi havia cap dona) va fer una intervenció que em va semblar molt significativa  d’una certa percepció, des del meu punt de vista errònia, del què és i ha de ser el ferrocarril al segle XXI. Afirmava, aquest senyor, que està molt bé que es millori la línia de Rodalies que uneix Manresa amb Barcelona, però que des del punt de vista de la creació de riquesa i de la supervivència del teixit econòmic de la comarca, el que era realment important és la connexió ferroviària per mercaderies amb el port, amb el corredor mediterràni, amb Espanya i amb França. Al cap i a la fi, deia, si els estudiants tarden 10 minuts més en arribar a la universitat, tampoc passa res.

No cal dir que estem absolutament d’acord amb la necessitat de potenciar el transport ferroviari de mercaderies, ara bé, el que no podem compartir és l’afirmació sobre els estudiants. Seguir pensant que el tren és un mitjà de transport per gent jove, vells i pobres, és desconèixer la realitat actual del ferrocarril i, sobretot, les seves possibilitats de futur. Només cal agafar el tren de primera hora del matí per veure que la gran majoria d’usuaris són treballadors i treballadores. D’una bona conexió amb Barcelona en depèn, per exemple, que professionals qualificats de fora de la comarca acceptin un lloc de treball a Manresa, o que empreses petites i mitjanes vinculades a la producció i tractament de la informació es quedin, o vinguin, a la ciutat. Les noves tecnologies permeten que professionals del disseny, la programació, la música, l’arquitectura o la publicitat, per exemple, puguin tenir la seu física en una àrea amb millor qualitat de vida i preus més baixos, amb la condició, això sí, que quan hagin de desplaçar-se a la capital ho puguin fer amb rapidesa, comoditat i fiabilitat. I això, a les ciutats col·lapsades que tenim només ho pot garantir el ferrocarril. Bons trens per poder treballar, descansar o dormir mentre vas i vens de la feina són fonamentals per evitar que la gent i les empreses d’aquesta comarca hagin de marxar-ne per seguir tenint feina.
I el senyor secretari? Què va dir? El què ja sabíem, que amb les inversions necessàries (el túnel de Montcada, millores en el tram Manresa-Terrassa i quadriplicació de vies a l’entrada de Barcelona) podríem reduïr 25 minuts la durada del trajecte. No serà senzill aconseguir que facin en 4 anys allò que no han fet en 30. Caldrà pressionar, pressionar i pressionar. Des de la CUP, modestament, ens hi comprometem.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Molt bo l’article!    Es tarda  més avui anar a bcn en tren que  fa un any( ja no és allò de que tardem igual o mes que al segle passat) en un any  tardem més per què ens posen noves parades al recorregut(Terrassa est  en el cas de la Renfe)  i moltes més en els cas dels FGC de Martorell a Bcn.Em sembla molt be l’augment de frequència  que te la gent del Baix LLobregat  cap a Bcn,però que això ens afecti  als de més lluny  en el nostre trajecte….no és just! Si no m’erro l’augment de temps  del viatge en FGC  és  10 minuts mes!!  i  uns 5 o aixi en el cas de la Renfe….Una vegada més els politics d’aquets ens tenen oblidats a la gent de comarques.Gràcies CUP per estar en aquest tema com en molts d’altres a sobre d’aquesta gent que només mira per els SEUS interesos.

  2. Utilitzar el tren en ple 2009 segueix sent una aventura “al oest”, una “passejada” que s’ha de suportar llegint, dormint o portante l’MP4 carregat de musica. Les mateixes linies, les mateixes parades, el mateix recorregut, etc… l’unic inncovenient es la massificació en els vagons en hora punta, fa 40 anys no hi havia la població d’avui en dia, amb el mateix recorregut es tardava molt menys temps, ara es impossible evitar les tres estacions de Montcada, les 29 parades dels FGC, o mirant més a casa la nostra, la vella estació de la Renfe de Manresa, una estació totalment desfasada per una ciutat de més de 75.000 habitants.

    En fi, avui Regió7 torna a parlar del tramvia comarcal… veiam si aquest tema deixa de ser el “classic brindis al sol” dels dissabtes del Regió7 i es converteix en una realitat a curt termini.

    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.