Adam Majó

Us heu fixat mai en el precari estat de conservació de molts dels edificis del carrer del Born de Manresa? Segurament no, perquè quan els baixos estan ocupats per aparadors  i rètols comercials, poques vegades ens adonem del que hi ha més amunt. I al revés, quina sensació donen carrers com el de Santa Maria, on s’han rehabilitat o reconstruït més la majoria dels edificis, però en que no s’hi ha obert cap nova botiga, bar o taller? La sensació general segueix sent de manca de vida, de tristor.

L’altra dia un amic calafí em comentava que el nucli antic d’aquest poble s’està quedant sense botigues i que això no només té conseqüències econòmiques sinó també socials, en el sentit més pràctic i quotidià de la paraula. Els comerços, els cafès, les perruqueries, els tallerets… formen, on encara existeixen, un teixit veïnal que facilita i dona qualitat a la vida al barri. Per la gent gran, sobretot, que no disposa de vehicle ni força física per anar a comprar lluny de casa, aquest establiments són un suport extremadament important; des del botiguer que ajuda a pujar el cistell, fins a la socialització que es produeix a la cua del forn de pa, passant per petits crèdits (apunta-m’ho que dilluns m’arriba la pensió) o ajuda immediata en cas d’emergència.

Sí que tot això es pot anar substituínt per professionals. Treballadors socials, tele-alarmes, atenció domiciliària, residències, educadors de carrer….una pila de gent, hores d’ara imprescindibles, que cobreixen determinades mancances, i això està molt bé, però que també han acabat fent tasques que abans es duien a terme des de l’associacionisme, el teixit comercial, el veïnatge, la família o, senzillament, la amistat. L’estat ha de fer forn a les necessitats socials, ha de protegir als que no es poden valdre i ha de tirar endavant mesures per combatre les causes de les desigualtats econòmiques, i tant que sí, però no estic segur que sigui bo que acabi subsituïnt a les relacions humanes espontànies sorgides de la proximitat, i que les festes de barri les acabin organitzen Dinamitzadors o que la convivència diària la regulin Agents de civisme.

I un altre exemple: fa molts anys que a Manresa s’intenta tirar endavant un consell de joves format per nois i noies que participen en entitats i activitats diverses. Mai ha acabat de funcionar del tot bé, però darrerament la participació està sota mínims, de manera que des de l’ajuntament s’ha creat un altre òrgan: la Taula de tècnics, persones que cobren (constato, no critico) per tractar amb joves,