Adam Majó

Xuts a pals

28 de maig de 2009
2 comentaris

Tota la vida

No us passa que hi ha conflictes, al món,  que  us han acompanyat tota la vida? Que tens la frustrant sensació que no es resoldran mai? Estic pensant amb Palestina o el País basc, per exemple.
A un altre nivell, molt menys dramàtic i transcendent, per sort, a Manresa també tenim qüestions pendents d’aquelles que ja en senties a parlar quan erets petit i que encara ara resten sense solució definitiva. Algunes són etsratègiques i d’un cert gruix, com la ja mítica recuperació de la riba del Cardoner. La ciutat s’ha d’obrir al riu, repetim cíclicament, sobretot abans de les eleccions i com si ara anés de veritat, però el cert és que els darrers 30 anys l’aspecte i la funció d’aquesta part de la ciutat, tant prop i tant lluny alhora, no ha canviat significativament. També sentim a dir, de tant en tant, sobretot quan s’estrena un nou regidor de via pública, que la peatonalització del nucli antic de la ciutat serà efectivament un fet molt properament. La realitat, però, és que guanyem per als vianants un carrer o plaça cada 5 o 6 anys i, a aquest pas, no tindrem un centre històric homologable al de tantes altres ciutats de dimensions i característiques semblants a la nostra fins ben entrat el segle XXI. O el Puigberenguer, que manté el mateix aspecte d’entranyable abandonament que quan un servidor hi anava a jugar a finals dels anys setantes

Val a dir que quan per fi es desencalla alguna d’aquestes qüestions eternament pendents, com el Tossal dels Cigalons, els resultats són més aviat decebedors, amb enormes blocs de cases, talussos de formigó i un petit parc que, sent generosos, diríem que ha generat un cert escepticisme entre els veïns. O encara pitjor, la fàbrica nova, un cas de falsa solució al que tampoc s’hi veu, ara per ara, cap sortida. Per no parlar d’un altre clàssic, el teatre conservatori, eternament pendent d’un possible enderroc, que ni s’executa, ni es rectifica definitivament, com tants edificis afectats pel Pla general des de fa dècades, sense que mai s’acabi de fer realitat la transformació prevista.
Doncs bé, ara hem afegit un  altre cas en aquesta llista, molt més llarga de l’aquí exposada, de temes pendents de resoldre: la Sala Ciutat. Ara ja no s’utilitza com a teatre, ni com a res més, i tampoc hi ha diners ni projecte per reconvertir-la en alguna altra cosa útil. Sembla que quan es reformuli el museu, d’aquí a 20 o 30 anys,  l’edifici es podria enderrocar per fer-hi una entrada més digne. I si l’enderroquéssim ara ja i ho convertíssim en un espai obert per l’esport i el lleure?  Hi ha algú, a l’equip de govern de la ciutat, amb ganes de prendre alguna decisió al respecte?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Adam heu de fotre més canya a l’ajuntament, us cal fer més xarxa amb les entitats de la ciutat amb les quals no treballeu normalment, cal que potencieu el sindicalisme i la lluita dels treballadors a la ciutat i cal que elaboreu propostes més elaborades i canyeres.

    Però sobretot us cal una cosa, més bona difusió dels vostres actes, propostes, idees… No us podeu quedar amb sortir de tan en tan al regió7(que llegeix molta gent si, però no una majoria ni molt menys), en parlar algun cop per la ràdio o sortir al carrer el dia de Sant Jordi. Us haurieu de fer veure molt més al carrer(que és on està tothom), fer parades setmanalment al carrer, repartir octavetes… Cal que feu volar la imaginació, però esteu fent una feina molt digne però em fa por que de la manera que funcionen les dinàmiques electorals no en tregueu res(inclús menys)

    salut i milloreu manresa clar q si!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.