Adam Majó

Xuts a pals

3 de febrer de 2009
2 comentaris

Les maneres

El 15 % de la població activa del Bages està oficialment sense feina, el doble que ara fa un any, i es calcula que acabarem el 2009 amb un 20 % d’aturats.
Molts d’aquests són treballadors de las construcció que han vist com, d’un dia per l’altre, l’obra s’aturava i es quedaven al carrer, en molts casos sense haver cobrat el que els devien.
Una pila de treballadors i treballadores sense ni tan sols contracte, netejadores per exemple, se les acomiada del vespre al matí sense dret a subsidi ni indemnització de cap mena.
Caritas avisa que les condicions de vida de moltes persones i famílies està empitjoren ràpidament i que no donen l’abast.

La recessió és mundial, però en països en que des de l’estat i els bancs s’ha apostat de manera preferent per la construcció i el creixement immobiliàri els efectes són molt més dolorosos.
La competència dels països emergents, l’encariment inevitable de la gasolina i la saturació del mercat haurien d’haver fet preveure a responsables empresarials i polítics que calia reorioentar el sector de l’automòbil en un altre direcció, el ferroviari, per exemple. Les zones, com el Bages, en que l’indúsitria auxiliar de l’automòbil hi té un pes decisiu i no s’ha fet prou esforços de reconversió, patiran encara més els efectes de la Crisi.
Cada cop menys industries de la comarca tenen el centre de decisió aquí mateix. La gran majoria d’empreses nascudes al Bages amb capital d’aquí formen part, actualment, de conglomerats amplis que  tenen la seu central a molts quilòmetres de la fàbrica.
Les multinacionals es mouen per tot el món a la recerca de costos inferiors i més beneficis. Sempre ho han fet i no té sentit esperar que canviin ara. Com diu l’acudit, no hi poden fer més, és la seva naturalesa.
Diuen que a nivell mundial l’economia financera és 40 vegades l’economia real. Això vol dir que per cada 40 euros de diner teòric, només un correspon a bens o serveis realment existents.
Directius de bancs i caixes cobren sous astronòmics perquè representa que en saben molt, però no han estat capaços de denunciar tots aquest anys l’espiral especulatiu que estava convertint les finances mundials en un enorme casino. No n’hem sentit cap, durant tot aquest temps, que donés suport a mesures com la taxa Tobin o d’altres, encaminades a regular el mercat financer i aturar la borratxera inversora. Tampoc ningú dimiteix ni ens explica en què es van equivocar.
El procediment, les males maneres, que ha utilitzat Pirelli per acomiadar 257 treballadors són lamentables, però és, malauradament, el menor dels problemes que tenim ara mateix plantejats.

Rapats i tatuats
14.11.2018 | 3.45
Sense pressupostos
19.02.2019 | 4.12
Nazis i zombis
13.02.2020 | 3.22

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Quants d’aquests treballadors del Bages que fins fa dos dies treballaven a la construccio venien de fora de la comarca, es a dir eren immigrants? L’erro molt si dic que la majoria? I hi havia algu amb dos dits de front que es cregues que es podia estar tota la vida fent cases per a que ningu hi visques, cases nomes per a comprar i per vendre, com si fossin cromos?
    Que els de les caixes i bancs, que son tan llestos, no us van avisar? Es clar que no, es que ells anaven a comissio per cada hipoteca que venien, i efectivament no son estupits. Però no eren els únics vivales, perque tothom, des del banc mes rumbós fins la ultima tieta Maria s’ha dedicat a comprar per vendre … fins que la bombolla ha fet pum i ara tots son plors. Oi que al poble estaveu la mar de feliços amb les fantàstiques festes majors que us pagava l’ajuntament? Doncs aquest les pagava amb els calers que feien de les llicencies d’obre.
    Que l’esclat de la bombolla ha estat una sorpresa, que ningu se l’esperava, i que ara us trobeu amb la comarca plena d’immigrants sense recursos, cases buides i ajuntaments en fallida? Doncs si, aixi es probablement, pero que ningu digui que l’esclat ha estat una sorpresa, perque des de fa dos anys hi havia simptomes per tot arreu, simptomes als que ningu feia cas mentre el boc d’or continuava rajant i tothom es creia que seria per sempre.
    Pel que fa a les multinacionales que han comprat les empreses mes “nostrades” del Bages i que qualsevol dia se les poden endur a Indonesia, per posar un exemple, doncs nomes dir que igual que fa un segle esl vostres avis i besavis van ser capaços d’aixecar aquestes empreses, vosaltres n’haguessiu pogut aixecar d’altres en sectors no tant madurs com els que les multis ocupen. Pero no ho heu fet perque estaveu molt entretinguts comprant i venent pisos.
    El problema no es que hagi esclatat la bombolla dels pisos, que es quelcom que tenia que passar en qualsevol cas, el problema es que heu perdut les ganes de treballar i l’ambicio de construir.

     
     

  2. “No podem pretendre que les coses
    canviïn si seguim fent el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot
    succeir-li a persones i països perquè la crisi porta progressos. La creativitat
    neix de l’angoixa com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix la
    inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi
    es supera a
    sí mateix sense restar “superat”.

    Qui atribueix a la crisi els seus
    fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes
    que les solucions. La veritable crisi és la crisi de la incompetència.
    L’inconvenient
    de les persones i els països és la mandra per
    trobar sortides i solucions. Sense crisi no hi ha reptes, i sense reptes la vida
    és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits.

    És en la
    crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi qualsevol vent és
    carícia. Parlar de crisi és promoure-la, però callar en la crisi és exaltar el
    conformisme. Enlloc d’això, treballem fort. Acabem d’un cop amb l’única crisi
    amenaçadora que és la tragèdia de no voler lluitar per
    superar-la”.

    Albert Einstein

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.