Adam Majó

Xuts a pals

30 de desembre de 2008
3 comentaris

Baixar de l’hora

S’ha convertit en una expressió recurrent, en un lloc comú, però és cert, abans de la guerra es tardava menys a anar de Manresa a Barcelona en tren que ara. Això és així, no perquè el vehicles actuals siguin més lents que aquelles màquines de carbó o les que van venir de gasoil, sinó perquè al Vallès la demanda de transport s’ha disparat. Els usuaris han augmentat, molt, i la via, la infraestructura, és la mateixa. El tram Terrassa- Barcelona és un coll d’ampolla per on hi passen cinc trens a l’hora que han de parar a totes les estacions. A partir de Montcada i Reixac, on s’ajunten la C4 i la C3, el trànsit es multiplica per dos, i a l’anomenat túnel de la Plaça catalunya, on conflueixen totes les línies, el trànsit és d’un servei cada 3 minuts. En aquest embut en el què s’ha convertit l’entrada Nord de Rodalies Barcelona no es pot augmentar la freqüència sense posar en perill la seguretat, i el marge per saltar-se alguna parada, i així reduir la durada del trajecte, és gairebé nul. Aquest és el panorama, ara per ara. La pregunta és, s’hi podria fer alguna cosa per, en aquest mateix corredor, escurçar distàncies i encabir-hi més trens, alguns d’ells semi-directes? La resposta és, evidentment, sí.

Gent que hi entèn fan algunes propotses que es podrien implantar abans del 2015 i que permeterien la circulació de semi-directes que unirien Manresa i Barcelona en 45 minuts. Caldira fer un tunel a l’anomenat colze de Montcada, per reduïr distància i estalviar-nos dues de les tres parades d’aquesta ciutat (Sta Maria, “Manresa” i Bifurcació). S’hauria de millorar la catenària i alguns revolts del tram Terrassa-Manresa, i modernitzar la flota de vehicles, per poder augmentar la velocitat punta i el temps d’accelaració i desaccelaració. S’hauria de millorar el sistema de senyalització i coordianació i, així, incrementar un xic més la capacitat de la xarxa i, per tant, la freqüència màxima. I, per últim, i aquesta seria l’obra més complexa, caldria quadruplicar l’actual doble via d’Urquinaona a l’Hospitalet. Tot són inversions costoses, evidentment, però molt més barates que el descartat ramal d’alta velocitat entre Manresa i Martorell. De fer-se realitat, la millora afectaria a milers de persones cada dia i permetria que viure a Manresa i treballar o estudiar a Barcelona deixés d’implicar el pagament d’un peatge en temps que ens situa a la cua de les ciutats mitjanes d’aquest país. Manresa no tornarà a ser, si és que ho ha estat mai, una ciutat petita i rural de l’interior. El nostre destí està inevitablement lligat a l’àrea metropolitana. I de la nostra capacitat per a desplaçar-nos amb comoditat i facilitat a la capital del país en depèn el nostre futur immediat. No s’hi val a badar, més.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Doncs si fas el trajecte de Barcelona-Manresa Baixador, et tires una hora i 31 minuts… 10 minuts més que el trajecte complet de la Renfe.

    Manresa queda lluny a vista de qualsevol barceloní, en canvi Vic o Granollers no supera ni l’hora de trajecte!!

    Bon any 2009 i a fotre canya als lumpes del ajuntament!
    Jordi Bonvehi

  2. Qui em coneix ja sap que defenso el transport públic.
    I especialment el tren, quan es tracta d’anar a Barcelona.

    Però noi, la militància cada dia és més dura!

    Avui anava en el tren que surt de Manresa a les 12 del migdia.
    Ha descarrilat a l’alçada de Vacarisses.
    Hagués pogut ser un desastre lamentable, però per sort no ha pres mal ningú.
    En qüestió de mitja hora hem pogut fer un canvi de tren, passant a un altre que venia direcció a Manresa.
    Cal reconèixer que ens han informat prou bé, que ens han rescatat relativament ràpid.
    Però per si de cas he dessistit del viatge d’avui a Barcelona.

    I és que plou sobre mullat.
    Ahir tornava de Barcelona amb el tren que surt de plaça Catalunya passades les 18:00 h.
    A l’alçada de Montcada se’ns comença a informar que entre Terrassa i Terrassa est un tren a “arrollat” (sic) una persona i en conseqüència en aquest tram només funciona una via, i per tant podem patir retards de més de 20 minuts.
    I tant que sí.

    Baixar de l’hora, lloable objectiu.

    Que funcioni. Simplement.

  3. De moment hem aconseguit que l’ajuntament es posicioni i que l’alcalde accepti fer-se una foto -demà-, amb cara d’enfadat, pel tema rodalies.
    Ara caldiria que es visualitzés l’emprenyamenta dels ususris. En això estem.

       Visca Birmània!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.