Aquest any la Festa Major Alternativa està dedicada als pobles que lluiten per viure en llibertat i construïr una societat més justa. Per això s’ha volgut que el pregó d’enguany el faci el representant d’un poble que es va enfrontar a un poderós imperi amb les armes humils que li donà la natura i que
Perdoneu si hi insisteixo però, ja que s’ha creat un cert debat sobre la necessitat de millorar la coordinació entre els municipis del pla de Bages, i ja era hora, val la pena que hi seguim aprofundint. Entre els models a tenir en compte hi ha el d’una ciutat d’aquest mateix país que ha començat
És prou sabut que alguns de les actuacions impulsades per l’actual equip d’urbanisme de l’ajuntament de Manresa no compten amb el suport unànim de veïns i veïnes i que són molts els que pensen que determinats projectes recents són excessivament voluminosos, molt grisos o directament lletjos. L’obra pública i l’arquitectura en general té una vessant
Biarritz no és només una ciutat de la costa atlàntica on antigament estiuejava l’aristocràcia i l’alta burgesia europees i que actualment compte amb el millor equip de Rugby del País basc, el BO (O d’olimpique). Biarritz és també el nom d’un dels destins de bany d’estiu més populars entre els manresans d’abans que es generalitzés
Recordo que anys enrera, quan era jove, es parlava sovint de la possibilitat que Manresa tingués província pròpia, la cinquena, en deien. Era un tema recurrent, però completament improductiu. Actualment el vocabulari ha canviat una mica i parlem de la Vegueria de la Catalunya central, però els resultats són si fa o no fa els
D’acord, afirmar que Sant Joan, Callús, Santpedor o Sant Fruitós són poc menys que barris de Manresa és segurament excessiu i innecessàriament provocador. Ara bé, negar que aquests 5 municipis, i potser algun altre, formen un únic sistema urbà, una ciutat supramunicipal com li agrada anomenar-ho a en Xavier Rúbio, i que necessiten coordinar-se a
Potser ningú us ho ha explicat, però a Manresa s’està debatent un Pla de mobilitat que hauria de preveure la manera com ens desplaçarem per la ciutat els propers anys. Un dels objectius principals del pla, si més no en teoria, és el de reduir el nombre de trajectes en cotxe particular per augmentar els
Els barris dels Comtals, el Guix i Miralpeix es queixen perquè el bus hi passa poc sovint, massa lluny o, simplement, no hi para. En els tres casos, es tracta del bus interurbà, el que ve de Castellgalí, de Sant Fruitós o de Sant Joan, i la competència no és municipal sinó de la Generalitat.
Si calculéssim la relació entre els diners públics invertits i el nombre de persones que gaudeixen d’un determinat esdeveniment, no tinc cap dubte que, a Manresa, la Festa Major Alternativa (l’FMA) és on millor s’aprofiten els escassos 3000 euros que hi dedica l’ajuntament. Amb aquesta quantitat es paga l’entarimat i la presa de corrent (com
S’ha dit moltes vegades: si hi ha un factor que ha contribuït de forma decidida a complicar la situaciuó financera dels ajuntaments (i del país en general) ha estat l’excessiva dependència de la construcció, la incapacitat (per dir-ho suau) d’entendre que els ingressos que generen les licències són conjunturals i que, per tant, no es
A l’actual regidora d’urbanisme de l’Ajuntament de Manresa, l’Àngels Mas, no se li poden negar uns coneixements amplis de la matèria que toca; és també una persona treballadora (em consta), honesta (ningú ha demostrat el contrari) i dialogant (especialista a aguantar tempestes amb un somriure). Malgrat això, un nombre important de veïns i veïnes entre
La línia 9 de metro costarà més de 6500 Milions d’Euros (el tren-tramvia que únirà Manresa amb Súria i Sallent en costarà poc més de 100) i passarà per quatre municipis: Badalona, Barcelona, L’Hospitalet i e El Prat. Ja fa molts anys que a Barcelona han entès que els termes municipals, delimitats als segles XVIII
Déiem, l’altre dia, que costaria d’entendre que després del desastre de la Reforma i d’algun altre cas prou conegut tot continués igual a l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de manresa. Quan les coses es fan malament, hi ha d’haver canvis. La catàstrofe econòmica que estem vivint no té els mateixos efectes, ni causes, arreu del planeta,
El deute reconegut de l’Ajuntament de Manresa és de gairebé 75 milions d’Euros, 1023 per habitant; tenim un dels ajuntaments més endeutats de Catalunya, el segon després de Reus. Hem arribat a aquesta situació desastrosa per diverses raons. Unes de més estructurals, supramunicipals, com l’espoli fiscal al que ens sotmet el Regne d’Espanya, l’insuficient percentatge
Així es titulava un article que l’any 2002 va publicar la CUP en un diari de la ciutat. L’any 2005, quan es van arrencar els teixos (replantats sense èxit en altres indrets) per començar les obres de la plaça, tornarem a mostrar el nostre desacord amb el projecte. Pensàvem, i pensem, que construïr un aparcament