vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: Terres Edetanes

Llíria i el riu Túria

L’aigua és un element imprescindible per a la vida humana, per això tots els pobles i ciutats tenen en compte l’accés a l’aigua en el moment de la seua fundació. La Llíria ibèrica, l’antiga Edeta, va desenvolupar-se dalt del tossal de Sant Miquel i per abastir-se d’aigua tenien dos punts quasi equidistants: la font de Sant Vicent i el riu Túria. La diferència entre l’un i l’altre és que l’aigua de la font es podia “conduir” fins al peu del poblat i el riu no. Els romans refunden la ciutat en la proximitat de la font i els musulmans acaben d’explotar la xarxa de reg, amb la qual cosa es desentenen definitivament del riu en benefici d’altres viles que podien aprofitar-lo millor. Tanmateix, Llíria sempre ha enyorat el riu, les tradicions populars i alguns intents d’allargar el seu terme fins a la vora de l’aigua donen fe d’aquesta nostàlgia fluvial.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’Amazon Music

També podeu veure el Podcast al canal de YouTube de “Llíria plantes i patrimoni“:

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres

“Jo sí que he corregut pobles,

he estat en Benissanó,

Benaguasil i la Pobla,

i ara estic a la presó…”

(José Durán ens va recuperar la lletra de com es cantava al Camp de Túria a la primera meitat del segle passat la “Malaguenya de Barxeta”)

L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va editar el 2010 un llibre sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria.

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres (des d’ací podeu adquirir-lo) és un treball de no poc risc de Joan i Neus Domínguez, il·lustrat per Josep Fornieles, que es va presentar el 25 de març d’eixe any al Casal Jaume I de Llíria. I davall vos deixem íntegre el vídeo i el podcast d’aquell acte com a testimoni que, malgrat els anys, aquest treball excels continua ben viu.

Els oms edetans, arbres emblemàtics de Llíria

El mot “Om” es fa servir a Llíria com a referent de tota una tradició d’ús social, lligat a la vida de la nostra ciutat al llarg de la seua història, tot i parlant d’un arbre que va aparèixer al planeta dins del període Miocè, fa uns 40 milions d’anys…

Ha donat nom a punts geogràfics de gran interés, com el “paratge dels Oms”, localitzat a l’entrada de la nostra ciutat des de la carretera de València. Aquesta petita omeda s’hi ha utilitzat com a punt per a rebre viatgers il·lustres, polítics, clergat, artistes, etc.

També s’hi baixava a l’enclavament dels Oms per veure arribar els pelegrins que cada any venien de L’Horta per la vuitava de Sant Miquel, tot un espectacle. Una bigarrada comitiva que procedent del Cap i Casal, en concret de les torres de Serrans, arribava a Llíria amb els seus carros i cançons, amb els romers   acompanyats de les seues famílies, disposats a passar una jornada que repartirien entre la visita al Santuari de Sant Miquel, la fira i la tradicional paella a la Font de Sant Vicent…

L’Om de la Llibertat de Llíria, un arbre amb història

Els arbres, en general, han complit una funció social destacada al llarg de la història de la humanitat. A més que han estat imprescindibles  per a cobrir necessitats bàsiques, s’hi han fet servir per a la construcció d’habitatges, fer-ne utensilis de tota mena, per a diversos oficis tant dels relacionats amb el món agrari com amb la indústria moderna, la fusta dels arbres s’hi ha fet servir per a fer-ne els mobles que han estat part de la llar al llarg de molts segles d’història, s’ha fet ús d’ells per a escalfar-se o recollir-ne els fruits… No obstant això, també han estat presents als moments solemnes, alegres o tristos, inclús dramàtics, de la vida de l’ésser humà.

Han estat el punt de reunió on pobles, com el basc, es reunien per legislar o fer jurar els senyors les lleis privatives que regien la seua vida diària.

Han estat venerats i considerats sagrats pels celtes i altres pobles al llarg de la història.

En època moderna, si ha continuat fent-ne un ús similar als nostres indrets, com al cas de l’Om de la Llibertat de Llíria, plantat per a commemorar la revolució liberal de 1868, al vídeo en parlem sobre aquest tema.

Les Atzavares, el barranc fronterer entre Llíria i Benaguasil

Amb el pas del temps, el territori de l’antiga ciutat romana d’Edeta donà pas a la creació de noves viles repartides dins de l’àmbit edetà. Un d’aquests nous nuclis de població va ser, ja en època musulmana, el castell amb la vila de Benaguasil, que sorgí sobre una antiga vil·la romana de l’entorn d’Edeta. En algun moment es degué assenyalar un límit entre tots dos nuclis urbans, un límit que coincideix en gran part amb un barranquet denominat “barranquet de Llíria” o “barranquet de Benaguasil” segons es mire des de Benaguasil o des de Llíria, respectivament. Però també ha tingut altres noms, com ara el sorprenent “barranc de les Atzavares” que el savi llirià Josep Duran documenta ja el 1602.

Manolo Sánchez i Joan Domínguez, coordinats per la periodista Josema de Miguel, raonen i repassen per damunt damunt diverses qüestions relacionades amb aquest barranquet.

Cròniques Edetanes

Accedir al primer programa:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des Google Podcasts

+ Ací des d’Amazon Music

(més…)

Diluvi a Llíria al setembre de 2021

La nit del dimecres 1 al dijous 2 de setembre del 2021 va ser difícil d’oblidar per als veïns i les veïnes de Llíria. El que semblava una plàcida nit de finals d’estiu va esdevenir una tempesta d’una magnitud que no es recordava en molts anys; en pocs minuts els carrers es transformaren en rius, on l’aigua es mesclava amb el fang procedent dels tossals que envolten el nucli urbà, en concret varen caure en menys d’una hora 94,2 litres per metre quadrat segons AEMET.

Especialment cridaner era l’aspecte del carrer Sant Miquel, on l’aigua va arrossegar la terra i enderrocs de les obres que s’hi estan duent a terme a la zona, a l’altura dels carrers Recared, Aldea Alta i Barranquet, al mateix carrer Sant Miquel es va enfonsar el sostre d’una casa com podeu veure a la imatge següent:

El Mas del Frare, una casa de camp de Llíria al cor de la Concòrdia

 “Adéu al maset del Frare

i el racó de l’arbocer,

adéu la Penya del «Buho»

que a llenya no torne més.”

+ Les pedres parlen

Aquest caseriu està situat al camí d’Avanilles i Cucaló, antiga calçada de Llíria a Xèrica, conegut en el seu primer tram com camí de Caicons.

El mas, segons ens conta el cronista de Llíria Josep Duran, s’hi va fundar l’any 1761, el seu primer propietari fou el frare trinitari José Ferrando…

… El mas, la casa, és una construcció de grans dimensions, a la seua quadra hi cabien tretze matxos lligats i al seu fumeral s’hi podien guisar sis paelles de diverses places.

S’hi dividia en dues plantes, la de baix per a mitgers, jornalers i l’estatger, i la planta de dalt per emmagatzemar collites, habitatge dels “senyorets”, i despatx per rebre visites de familiars i tractants

Malrubí (Marrubium vulgaris): la matapuça edetana

aquesta planta se l’anomena a Llíria Matapuça”, així com també als pobles que envolten la capital de Camp de Túria. Aquest mateix nom, “Matapuça”, el fan servir sobretot a l’Alguer i a molts altres indrets del nostre domini lingüístic per a referir-se a la menta borda (Mentha suaveolens)…

… a Llíria el feien servir els fornillers per a netejar d’insectes els matxos després d’esquilar-los. Però l’ús local més cridaner és, sens dubte, el de la seua utilització a les enramades… 

1938 Llíria en temps de guerra: petjades de l’últim combat

… al 1938 el front se situa als pobles veïns de l’Alt Palància i els Serrans, tot ben proper a nosaltres.

Amb el silenci de la nit Llíria sentirà el soroll, terrible, de les bombes i obusos que estan sembrant la mort a les comarques veïnes.

És la denominada “Batalla de Llevant”…

… A Llíria en concret es defensaran els accessos principals, els camins que provenen de l’interior, mitjançant la construcció de punts de resistència, de búnquers…

Búnquer del Caramello de Llíria

𝗧𝗲 𝗱𝗲 𝗿𝗼𝗰𝗮 (𝗝𝗮𝘀𝗼𝗻𝗶𝗮 𝗴𝗹𝘂𝘁𝗶𝗻𝗼𝘀𝗮)

… el te de roca s’hi associa a la infantesa i la fira de Sant Miquel, quan els xiquets i xiquetes del poble solien vendre’l a la costa del Santuari als pelegrins que acudien en massa des de les diverses localitats del Camp de Túria i les comarques veïnes de l’Horta de València, els Serrans, l’Alt Palància…
A la senda de la Buitrera de Llíria

Materra, apunts sobre toponímia lliriana

… El cas de l’Olivera de Materra és un de paradigmàtic;  avui en dia desapareguda i amb el nom en procés d’oblit total irreversible, s’hi trobava aïllada, al camí dels Frares, a l’altura del maset dels Panets (que alguns també l’anomenaven com a Caicons) i el camí del  Mas del Frare (conegut ara també com el del Palmeral). En el seu moment va ser molt popular a Llíria, tot un punt de referència geogràfica per als llauradors, ramaders, fornillers, traginers,  etc., també, però per als roders que es dirigien o procedien de les muntanyes de la Concòrdia; recordem que no molt lluny d’on s’ubicava l’Olivera de Materra descorre la Senda de Caruani, també coneguda com “la Senda dels Bandejats o dels Lladres”…

Vocabulari agrari de Llíria: les figueres i la vereda del secà

… ens conta Josep Antoni Llibrer Escrig al llibre “El Finestral Gòtic“, que el 1255 el bisbe de València, Andreu Albalat, va llogar dues mesquites ubicades a la vila de Llíria. Una al raval medieval, a l’interior del recinte emmurallat, i l’altra fora, probablement a l’actual barri de l’Aldea, situat als peus de la muntanya de la Torreta, a la mesquita existent aleshores en aquest barri hi havia, segons el document, una figuera.

L’associació entre les figueres i els espais de culte, com ara l’ermita de Sant Vicent o el santuari de Sant Miquel, es perllongarà al llarg dels segles posteriors a Llíria…