vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: Terres Edetanes

Llíria, 14 abril 1931

Llíria,#14Abril de 1931: #TenimMemòria retall de premsa valenciana al·lusiu als actes espontanis sorgits a la la capital del Camp de Túria amb la proclamació de la II #República. #PrimaveraRepublicana

 

“De LLíria

PROCLAMACIÓN DE LA REPUBLICA

A medida que llegaban noticias de la implantación del nuevo régimen republicano, noticias que eran acogidas con muestras de entusiasmo, engrosaban los grupos que animadamente comentaban el cambio de régimen, organizándose una imponente manifestación que, con la bandera del Círculo Republicano al frente llevada por varias señoritas, se encaminó hacia la Casa de la Ciudad, coreando la Marsellesa y vitoreando a la República española.

El retrato del Rey, que presidía bajo dosel en el salón de sesiones, fue presentado en el balcón; fue arrojado y sañudamente destruido por la muchedumbre.

Una lápida de mármol que en el referido salón campeaba, aludiendo al general Primo de Rivera, fue igualmente destrozada.

Mientras volteaban las camparas, disparándose tracas y carcasas. Desde el balcón central, donde previamente se izó bandera tricolor hicieron uso de la palabra los fervorosos partidarios don Pascual Marqués, don Miguel Pérez Martínez, la señorita abanderada Amparín Ferrando Talayero y el artesano Bautista el del “Forn”.

Por la noche llegaron varios comisionados de la capital con instrucciones preliminares, entre los que figuraba el señor Alfaro, que en el Círculo Republicano cumplieron su cometido entre aplausos frenéticos.

En la mañana de ayer se constituyó en la Casa de la Ciudad el nuevo comité local republicano, integrado por los señores don Miguel Pérez Martínez, don Pascual Marqués Civera, don Manuel Boix Olmos, don Santiago Aragó Cortina y don Rafael Supervía Zahonero, publicándose un bando en el que se exhorta a la serenidad, orden, tolerancia, respeto en términos generales y a la defensa de la causa republicana si necesaria fuese.

Para la noche se invitó, por medio de pregonero, para concurrir a una manifestación, a la que oficialmente se invitó a Corporaciones y autoridades, habiéndose engalanado con banderas, colgaduras, gallardetes, iluminaciones, etcétera, todas las casas del trayecto.

El alcalde señor Carrera Barra hizo entrega de la jurisdicción municipal al comité local, previas las formalidades oportunas.”

+piulada

Una vesprada com avui, molts anys enrere…

“Xiques boniques

Pasqua ja ve,

dies de festa i de plaer.

Si voleu vindre a passejar,

a divertir-se, a divertir-se

i a berenar.

 

Portarem la mona

xica remonona

allà en el campet:

unes botifarres i llonganissetes

formatge i ouets…”

 

Saó – cançó tradicional Llíria

(foto pasquera, finals dels 60 del segle passat al Parc de Sant Vicent a la capital del Camp de Túria)

+piulada

La primera vaga de dones documentada al País Valencià

Concedit, al Camp de Túria hui per la vesprada, el VI Premi Grattia Maximilla, de manera pòstuma, a les quatre dones que el 2 de juny de 1943, en plena dictadura franquista, van impulsar la vaga de fins a 85 treballadores a la Fàbrica de Ríos de Llíria, la primera vaga de dones documentada al #PaísValencià.

Dolores Veses Castellano, Remedios Vinaixa Fabra, Carmen Bayarri Peñarrocha i Dolores Villar Fombuena era el seu nom

+piulada

Astronauta de poble

… tot vol temps i paciència… en algunes ocasions molta (però que moltíssima) paciència… així, diuen, que es fan la majoria de les coses ben fetes…

+piulada  

… a #Llíria el primer aparell mecànic per a transportar persones d’un nivell inferior a un altre de superior (i a l’inrevés) d’un edifici el posaren quasi 120 anys després que el primer al planeta, cap als mitjans dels 70 del segle passat, encara que no recorde exactament la data…

+piulada   

… i els xiquets al·lucinàvem com en la fira… entràvem furtivament a la finca i sols donant-li a un botó anàvem amunt i a baix, de pis en pis, dins d’una xicoteta càpsula, com els astronautes camí de la lluna pensàvem… gaudíem de l’experiència i no parlàvem de l’oratge com fa la gent allí dintre hui en dia…

+piulada

… era (i és) un edifici del carrer del Clarí de Llíria que mira de cara al carrer Colom…

+piulada 

…al segle XIX, pel 1857, a Nova York l’inventor Elisha Otis instal·la el primer ascensor del món a l’edifici de l’avinguda Broadway 488 i a la Ciutat de la Música, al Camp de Túria, la modernor l’estrenarem al darrer quart del XX: el que déiem a l’inici, amb paciència i resignació, tot arriba… i tant!!!!

+piulada  

Evolució de la població al Camp de Túria

Els 17 municipis que conformen la nostra comarca tenen actualment en conjunt 166.444 habitants, un increment que s’ha suavitzat els últims 5 anys. La Pobla de Vallbona, Bétera i Llíria, en eixe ordre, són els més poblats.

Al 2000 el Camp de Túria tenia una població de prop de 100.000 habitats que es va anar incrementant en un 56% fins a l’any 2015. Açò s’ha suavitzat recentment, però no ha deixat d’afermar-se en conjunt la creixent integració de la nostra comarca en l’Àrea Metropolitana de València.

(+ info: “EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ COMARCAL”, per Josep Mª Jordán Galduf)

+piulada  

Llíria estelada

… al bell mig de les excavacions de la ciutat ibèrica d’Edeta, al tossal del Pic… al fons, la Vila Vella de Llíria… imatge que vàrem fer simbòlicament el darrer diumenge d’octubre de 2003 a les 10:27 hores i publicada aleshores a aquest mateix bloc, en la seua primera etapa,  de @VilaWeb… al seu temps, una de les poques estelades de la xarxa…

+piulada

… exactament va ser un 25 d’octubre… dies abans l’havíem posat a la Torreta, albirant el monestir de Sant Miquel, per fer aquest cartell… després d’alliberar les Illes Medes, el Moviment Ridiculista començà la descolonització del territori i aquesta va ser l’aportació que realitzarem des del Camp de Túria… algun dia haurem de recuperar més tranquil·lament aquestes historietes…

 

+piulada

 

Records recordats: retornar a la meua infantesa al carrer Major

Al carrer Major de Llíria (aleshores epicentre de vida i hui indret que no ve ni de pas), en una casa de poble vaig nàixer i allí, i als seus voltants, vaig descobrir el món. Paratge màgic al meu imaginari i on pegue a fugir sempre que la meua ment no vol deixar de ser xiquet…

piulada

Fa cinquanta anys que no he travessat la porta, que no m’he endinsat en ella, però al meu cap continua la casa intacta, immutable i amb cada cosa i vivència al seu lloc. Amb totes les persones estimades vives i sense embellir. Tot un univers de tendresa inesborrable i ben viu…

piulada

Demà, 5 de gener del 2021, han convidat al meu germà a visitar-la i jo, descaradament, m’he autoinvitat. Sé que res serà físicament semblant a les meues remembrances oxidades (sols el balcó de la façana és el mateix), però l’esperit de què un dia va ser segur que retorna a mi.

piulada

Menut que era, tot ho trobava gran. Molt gran. La porta del carrer, la clau, els sostres, les estances, les escales, el corral. Porte un parell de dies revivint dolçament aquell món. De fet, el primer que m’he trobat és a la meua gosseta Estrella i a Mustafà, el gat, esperant-me.

piulada

Només entrar la finestra on desesperadament veia ploure sense poder eixir al carrer. El balancí on vaig posar el cap entre barrots i no el podia traure. El pis empedrat per al carro. L’armari on tenia la pilota per a jugar al carreró d’enfront. L’escala on accedíem als dormitoris.

piulada

El menjador on féiem vida, amb la butaca roja del pare i la televisió que va entrar a les acaballes dels 60 i on, encisat, volia que els dibuixos animats no acabaren mai. L’estufa de llenya gran era l’ànima de l’hivern i al voltant d’ella venien historietes la nit de les animetes.

piulada

Des d’allí s’accedia a l’habitació dels iaios Pepe i Conxa (on vaig descobrir sense comprendre, en faltar el iaio, que les persones se’n van i ja no retornen mai). La cuina on escalfaven l’aigua per a, en una safa, rentar-nos i “dutxar-nos” puntualment els dissabtes a la vesprada.

piulada

El corral amb un safareig que utilitzava de piscina a l’estiu. Estava allí al fons a la dreta, és clar, el lavabo (on eixir a pixar en temps de fred era com anar a la Sibèria) i les quadres dels animals, on teníem gallines i conills… i ratetes que feien xisclar de por a la mare.

piulada

Tornant a l’escala d’abans, per allí accedies a la part de dalt. Un mussol dissecat, al que li tenia un enorme pànic, era el primer que veies. Enfront l’habitació dels pares, Pepe i Rosario, on jo vaig vindre al món. I el balcó des d’on observaves la vida des de les altures…

piulada

Al final estava el dormitori que compartia amb els meus germans, on Salva em feia rascar-li l’esquena abans de dormir i el llit de Pep que okupava furtivament entre setmana quan ell vivia a València pels estudis i fugia jo del meu que era de “xiquet”…

piulada

Entremig l’estança on el dia de Reis trobàvem els regals i, davant, les escales que duien a la cambra, una llar immensa on tenia escampades totes les joguines. El meu regne absolut que donava a la teulada on jo veia a la nit la bandera que els astronautes havien posat a la lluna.

piulada

Els records d menut tenen olors i colors… arrels i sentiments… cançons i enyors… berenars de pa amb oli i pantalons curts… somnis de cinema i vida al carrer… joguets trencats i àlbums d cromos inacabats… besos no donats i diumenges agonitzant… i records recordats…

piulada

 

Ara s’ou el xiulit d’un tren. Durà gents i pecats i esperances i dol.

… a la capital, s’afona… pel Camp de Túria, s’aireja…

… oficialment era FEVE. Posteriorment, i en l’actualitat, Metro València. Però, per als que tenim certa edat, tan adés com ara (i sempre) serà el Trenet, amb majúscula. Passen els anys i el de Llíria, amb sols una via, li ve a costar quasi el mateix arribar al Cap i Casal que al segle XIX…

+ piulada 1

+ piulada 2

De ‘Coral romput’ (Vicent Andrés Estellés)

“… El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris blancs i els rajolars vermells,
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,
i després el de Llíria i més tard el de Bétera,
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,
i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia,
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,
i la flaire dels horts, la calç de les parets
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,
el tren nocturn, que creua solitari la nit,
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l’Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el molí de la sal i el llibre que he d’escriure,
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna…”

+ piulada 3