vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: Terres Edetanes

Panical (Eryngium campestre)

Noms populars: card panical, panical blanc, card corredor.

Planta espinosa, de flors blanques, que tothom coneix com a card, quan en realitat pertany a la família de les umbel·líferes.

Panical al camí dels Olivarets de Llíria

Les seues arrels tenen propietats diürètiques i aperitives. Així mateix, són diverses les virtuts atribuïdes tradicionalment al panical, com ara el seu efecte positiu contra les escaldadures; ben conegut també és el costum de fer un collaret del tronxet (com anomenem al Camp de Túria i a la Conca de Barberà al tronquet) de panical per a portar-lo penjat al coll, encara que a Llíria hi ha el costum de portar-lo a la butxaca.

+info

El Santuari Oracular, un espai sagrat a l’antiga Edeta

El geògraf i escriptor grec Estrabó, al segle I de la nostra era, ens parla d’una ciutat romana, Edeta Kai Leiria, que va assolir el seu període d’esplendor durant la segona meitat d’eixe segle.

Un dels espais més característics d’aquest mucipium romà era el conjunt format per un Santuari Oracular i unes termes dobles, per a homes i dones.

El conjunt, de característiques monumentals, es feia servir com a espai sagrat i d’oci.

Al Santuari Oracularconsagrat possiblement a Apol·lo, Déu de l’endevinació, es buscava el consell de la Pítia, que, inspirada per les divinitats i amb l’ajuda d’algunes plantes de característiques peculiars, com les opiàcies, plantejava, de vegades, un enigma que podia esdevenir solució, o no… Tal vegada, algun personatge de l’època (per què no el mateix Nigrino?) li hauria estat favorable l’oracle i, en un acte d’agraïment, hauria convertit l’antic temple Iber en un edifici de luxe, les restes del qual podem encara admirar hui en dia.

Et pixen i diuen que plou: rapinyant el nostre passat

… als inicis dels terribles quaranta del segle passat, el franquisme va espoliar de Llíria el mosaic romà original del segle I de la nostra era dels “Treballs d’Hèrcules”… “o mal vens i depures, o presó per republicà!!!”…  i vuitanta anys després el lladrocini te’l “venen” camuflat de transacció legal

+piulada

… l’escultor Mariano Benlliure l’any 1928 visitant el mosaic a Ca Porcar… durant els vint-i-cinc que va romandre a Llíria, infinitat de personalitats de casa nostra i estrangeres s’aproparen al Camp de Túria per a admirar-lo… després, la foscor de Ponent…

+piulada

 

La llei del gallet: el trist final de Salvador Esteve en temps dels roders

Toca escriure ara de la “Llíria negra“, amb un fet luctuós que va ocórrer a la plaça Major del nostre poble el 1870, i que va colpir la població per la seua extrema violència i la feredat amb què van actuar els autors de la malifeta.

El dijous dia 10 de novembre d’eixe any el vicari de la parròquia de la plaça Salvador Esteve Valero, natural de Riba-roja de Túria i conegut com “el Florero“, va ser disparat i ferit de mort a les cinc i mitja del matí quan es dirigia a oficiar la missa primera.

L’atemptat va ser comés des de la porta del café Guisoris, de Gregorio Faubel i actualment farmàcia Cerdà, que feia cantonada amb el carrer de la Gila. El capellà va rebre 11 ferides de bala disparades amb un trabuc, va poder arribar al replanell de l’escala de l’església de l’Assumpció on el van auxiliar encara que morí a les vuit de la vesprada del mateix dia 10 de novembre de 1870. El religiós Salvador Esteve pertanyia a una de les famílies més riques i influents de Riba-roja i curiosament son pare, Salvador Esteve Martínez, també va ser segrestat i assassinat el juny de 1869.

Pericó (Hypericum perforatum)

Noms populars: pericó foradat, herba de Sant Joan, herba dels cops, de les ferides

Usos: té propietats cicatritzants, de fet a l’edat mitjana es feia servir per a guarir ferides rebudes arran de les accions de guerra. Bona contra cremades lleus, cal tenir tanmateix precaució perquè el seu ús sobre pell pot provocar fotosensibilitat. Considereu també que si la persona que l’ha de fer servir està prenent antidepressius, ja que pot multiplicar els efectes del tractament i produir un efecte de sobredosis.

Pericó foradat al Coto d’Izquierdo (Llíria)

Segrestat el nostre patrimoni cultural

El mosaic dels treballs d’Hèrcules retorna a Llíria, a Ca Porcar, entre el Pla de l’Arc i el poble…

Però sols una molt bona rèplica: l’original continua espoliat al Museu Arqueològic a Madrid amb l’inventari número 38315BIS…

Mosaic descobert al 1917 i datat al primer terç del segle III de la nostra era.

Part del patrimoni dels valencians, molt lluny de la nostra terra

+piulada

 

De Caraucla a la beguda dels Déus: la tradició licorera a Llíria

«La fama del nostre vi

fon gran en l’antiga Roma

ja Tito Livi alabava

lo bon vi vell de Laurona»

(anònim)

Ha plogut molt des dels temps en què els ibers feien servir els trulls del Castellet de Bernabé, de la Monravana… Els edetans de l’època romana feien sacrificis amb vi per obtenir-ne els favors dels déus protectors de la llar, dels manes…

Al llarg del segle XV el justícia de la vila de Llíria anota una diversitat de denúncies comeses pels veïns d’aquesta localitat, entre elles algunes referents a aldarulls ocorreguts als “hostals” (tavernes), denúncies relacionades amb el tema que ens ocupa en aquest article.

Les més interessants són les que ens parlen de Caraucla, un personatge del moment, denunciat dues vegades per participar en baralles ocorregudes a la taverna, en una de les quals resulta ferit de navalla.

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)

Bàsquet Llíria: fa 30 anys, la glòria…

No sols tocàrem el cel: conquerírem l’Olimp i visquérem en el paradís!!!

Dissabte 25 de maig de 1991 un poble del País Valencià de quinze mil habitants feia història esportiva i de la gran amb l’ascens a l’ACB!!!

+piulada

Llíria, un bàsquet de llegenda: jugadors, afició, ahir, hui, sempre!!!!

#30Anys #TornaASentirHo #QuanTocàremelCel #OrgullGrocINegre #PerqueLliriaesBasquet

Trenta anys de l’ascens del Choleck Llíria a l’ACB:

www.apuntmedia.es/esports/futbol/trenta-anys-l-ascens-choleck-lliria-l-acb_1_1421942.html

+piulada

Més del Coto Izquierdo Llíria, Porxinos, corruppció valenciana…

Al Camp de Túria molt espavilats sembla que no estem: corrupció urbanística descarada des del 2006… i en 16 anys ningú llig la lletra xicoteta!!!  fontaneria enmerdada del pp, Salvem Porxinos no les olora i tampoc la darrera legislatura i mitja a Riba-roja del psoe i Compromís…

+piulada

Riba-roja reinicia la comissió d’investigació davant les investigacions d’Antifrau sobre el possible ús d’informació privilegiada en el canvi de titularitat i elevada plusvàlua de les parcel·les de Llíria que el València CF havia de cedir a la Generalitat.

+piulada

Coto Izquierdo Llíria, Porxinos, corruppció valenciana…

… canvies de cromos per a especular més productivament… Porxinos, Llíria… corrupció made in PP que continua emmerdant les institucions valencianes…

+piulada

… el “Coto d’Izquierdo” de Llíria, l’escullera on van a parar totes les merdes per a deteriorar-lo plenament: especulació, motos, ruïna i abandonament del món agrari… el desastre permanent d’un lloc que ha sigut meravellós…

+piulada

… l’amic Manolo Sànchez Vidagany (lliriaplantesipatrimoni.blogspot.com/?m=1) el passat dimarts m’estava enviant fotos de plantes amb gran interès etnobotànic del Coto d’Izquierdo de Llíria que estava documentant: hipèric, carrasqueta, pànical i un bon grapat més…

+piulada

la cronologia de l’especulació amb el “Coto d’Izquierdo” de Llíria… amb Rafael Blasco pel mig, avalat pel PP valencià, res bo es podia esperar…

+piulada

… i ací estic, intentant escriure aquestes paraules, però com tinc poca imaginació li toca al meu soci anar apuntant-me…

 

 

Un viatge cap al món d’imatges del Bon Pastor de Llíria

L’església del Bon Pastor es troba ubicada a la Vila Vella de Llíria. Parlem d’un hospital medieval de visita més que recomanable, i encara que hi podem gaudir d’ell durant tot l’any, és pels voltants de Setmana Santa quan la seva visita adquireix un major interès, donada la temàtica que conté aquest monument, especialment el seu mural. Aquests tipus d’hospitals varen funcionar amb unes característiques comunes entre els segles XII i XVI. Eren institucions que acollien pobres, malalts i pelegrins, que es feien càrrec de tota la població que no disposarà de mitjans econòmics suficients per a rebre assistència mèdica, en cas de malaltia o altre tipus de necessitats, com ara ajuda alimentària, etc.