vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: Terres Edetanes

La supervivència d’una sala històrica: cinema de la Unió de Llíria

“… la vida d’aquest cine des que va començàr la seua activitat, allà per l’any 1914, fins a l’actualitat és digna d’elogi per tots els entrebancs que ha hagut de superar durant la seua dilatada trajectòria… és considerat actualment com la sala degana en actiu més antiga del País Valencià… escriure sobre la història del cinema a Llíria durant quasi un segle de vida és reconéixer el seu paper socialitzador i la gran incidència que tingué en l’educació emocional i sentimental, no solament dels llirians, sinó també de molts habitants de les comarques del Camp de Túria i els Serrans. Semblava que aquesta magnífica tradició s’havia perdut per a sempre després que tancara l’últim cine de Llíria, que fou el de la Unió Musical en novembre de l’any 2001, a conseqüència de la competència de les multisales dels centres comercials com les de l’Osito a l’Eliana. Ja anteriorment havien tancat a Llíria els altres cines històrics com el Clarí, el Carlista i el més modern, el Sorio…”

+Llegir article complet de Francesc Rozalén Igual

El Cine La Unió el 1963 amb la venedora i la seua cistella plena de llepolies i cacaus i tramussos (arxiu UM)

 

Maset del Tio Simeón… terme de Llíria, 1906

Pinzellada curiosa de Llíria. Està realitzada el setembre de 1906. Una xicoteta part (tenim 7 plànols complets) de la zona Est. Masos, masets, séquies, casc urbà… la zona verge, d’aleshores, on hui hi ha centenars de xalets… perles de Joan Bell-lloc i Benaguasil, històries mil

… i davall del de Nasio, entre el Prat i Sant Vicent, trobem el numero 32 que correspon al “Maset del Tio Simeón”… terme Llíria 1906…

+info 

Rondalla completa: “Matilde, el darrer viatge”

Podeu escoltar ja “Matilde, el darrer viatge“: un dels protagonistes principals és de Llíria i la història transcorreix en la part central als Serrans. Enric Llopis ens conta en primera persona uns fets reals de fa cinquanta anys i  Carme Cardona ho transforma màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral!!!

“Matilde, el darrer viatge” podcast de Cròniques Edetanes

Episodi 5 de Cròniques Edetanes. Un capítol especial i una mena de continuació de l’anterior, el de les “animetes edetanes“, on continuarem ara donant vida a la cultural oral tradicional de la nit dels difunts.

Tot un plaer compartir tertúlia de bell nou amb Carme Cardona i, el debut entre nosaltres, d’Enric Llopis. Amb ells farem un viatge de cinquanta anys, d’octubre de 1971 a desembre del 2021, per tal de convertir una història verídica en una arrel de llegenda.

Un episodi especial gravat en un paratge màgic. Ens hem desplaçat a la Concòrdia de Llíria, a les bodegues de Torres, i al caliu de la llar de foc del maset hem rescatat de l’oblit a Matilde per a fer-la volar cap al seu darrer viatge.

Accedir a l’Episodi 5 des de les següents plataformes de podcast i webs:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Matilde, animeta edetana…

El diumenge passat, a les Bodegues de Torres, en la Concòrdia de Llíria… gravant un nou podcast de “Cròniques Edetanes“… començant ara el muntatge per a publicar dimecres… “Matilde”, Enric i  @CardonaCarme prenen la paraula… i ens conten una història que serà futura arrel de llegenda…

+info 

“Animetes edetanes, arrels de llegenda”: el vídeo del podcast

Des de l’Edeta bimil·lenària B. C., fins a l’actual Edetapuntcom hi ha un fil conductor que connecta tots dos mons: la por a la mort, els ritus funeraris i la creença en l’inframón.

Si abans es pintaven ceràmiques i es picaven làpides, ara escrivim llibres de paper o els pengem a les xarxes, però el contingut és el mateix: què fem després de morts? I aquestes preguntes ens venen quan arriba la tardor i veiem la natura com “mor”, i recordem el nostre final i el dels nostres veïns: morts pacífiques al llit o causades per una “mano ayrada”. I les recordem a casa, llegint o mirant la tele, tal com abans les recordaven anant per uns camins sembrats de “creuetes” i “animetes soles” que ens imploraven una oració per tal d’alleugerir la seua vida més enllà…

La nit de les animetes

Podcast gravat a Llíria, al Casal Jaume I del Camp de Túria d’@AccioCulturalPV, amb la participació de Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona. També posàrem una cadira per al Butoni, Greixer, Moro Mussa, Saginer, Banyeta, Cuca Fera, Carronya i restant univers d’espanta criatures que poblaven el nostre món imaginari en una nit com la de hui i on, oralment, perduraven entre nosaltres eternament de generació en generació. Si tanqueu els ulls, vos adonareu de la seua presència entremig de les paraules dels nostres experts de les “Cròniques edetanes”.

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’Amazon Music

Algunes històries al voltant de la Torreta Redona de Llíria

Si preguntàrem a qualsevol veí o veïna de Llíria quelcom relacionat amb la Torreta, si ha estat alguna vegada o la localització geogràfica, de segur que molta gent ens contestaria afirmativament i situaria correctament les restes d’aquest paratge, molt popular a la nostra ciutat, especialment entre les generacions més majors.

No obtindríem els mateixos resultats si plantejàrem a la gent un fet relacionat amb la Torreta com és el cas de l’existència de tres torretes en lloc d’una. Poca gent coneix la torreta redona, també coneguda com a “torreta vella”, i ubicada molt pròxima a la torreta quadrada, al Tossal de Sant Miquel…

Pell: Mural Sonor del País Valencià

Un tast de que serà aquest treball discogràfic d’@AccioCulturalPV recuperant la memòria musical del País Valencià.

imatge d’Anna Gascon

Cincs pessics sonors del concert a la Unió Musical de Llíria 

De gaiatos i versos, fira de Sant Miquel de Llíria

Ja s’acosta Sant Miquel,
aquell que li fan les barres.
Jo menjaria torrons, Miquel
si tu me’n donares.

La fira de Sant Miquel de Llíria és una de les més antigues i arrelades al nostre calendari festiu del País Valencià. Es va instituir el 1446, sota la regència de Joan II, germà d’Alfons el Magnànim, mitjançant privilegi reial. Amb aquest decret la corona buscava la dinamització de l’economia d’una vila reial que calia enfortir fixant i augmentant la població de caràcter cristià, donada la importància estratègica del castell i la vila de Llíria, molt propera a la frontera amb Castella, envoltada d’una població de caràcter morisc i molt propera també a la ciutat de València.

El privilegi reial donava protecció a tothom que participés en la fira, que començaria el mateix dia de Sant Miquel i finalitzaria quinze dies després, encara que amb el temps s’hi va establir la famosa vuitava, dies que durava la festa oficial estricta.

Llíria i el riu Túria

L’aigua és un element imprescindible per a la vida humana, per això tots els pobles i ciutats tenen en compte l’accés a l’aigua en el moment de la seua fundació. La Llíria ibèrica, l’antiga Edeta, va desenvolupar-se dalt del tossal de Sant Miquel i per abastir-se d’aigua tenien dos punts quasi equidistants: la font de Sant Vicent i el riu Túria. La diferència entre l’un i l’altre és que l’aigua de la font es podia “conduir” fins al peu del poblat i el riu no. Els romans refunden la ciutat en la proximitat de la font i els musulmans acaben d’explotar la xarxa de reg, amb la qual cosa es desentenen definitivament del riu en benefici d’altres viles que podien aprofitar-lo millor. Tanmateix, Llíria sempre ha enyorat el riu, les tradicions populars i alguns intents d’allargar el seu terme fins a la vora de l’aigua donen fe d’aquesta nostàlgia fluvial.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’Amazon Music

També podeu veure el Podcast al canal de YouTube de “Llíria plantes i patrimoni“:

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres

“Jo sí que he corregut pobles,

he estat en Benissanó,

Benaguasil i la Pobla,

i ara estic a la presó…”

(José Durán ens va recuperar la lletra de com es cantava al Camp de Túria a la primera meitat del segle passat la “Malaguenya de Barxeta”)

L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va editar el 2010 un llibre sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria.

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres (des d’ací podeu adquirir-lo) és un treball de no poc risc de Joan i Neus Domínguez, il·lustrat per Josep Fornieles, que es va presentar el 25 de març d’eixe any al Casal Jaume I de Llíria. I davall vos deixem íntegre el vídeo i el podcast d’aquell acte com a testimoni que, malgrat els anys, aquest treball excels continua ben viu.