L’aigua és un element imprescindible per a la vida humana, per això tots els pobles i ciutats tenen en compte l’accés a l’aigua en el moment de la seua fundació. La Llíria ibèrica, l’antiga Edeta, va desenvolupar-se dalt del tossal de Sant Miquel i per abastir-se d’aigua tenien dos punts quasi equidistants: la font de Sant Vicent i el riu Túria. La diferència entre l’un i l’altre és que l’aigua de la font es podia “conduir” fins al peu del poblat i el riu no. Els romans refunden la ciutat en la proximitat de la font i els musulmans acaben d’explotar la xarxa de reg, amb la qual cosa es desentenen definitivament del riu en benefici d’altres viles que podien aprofitar-lo millor. Tanmateix, Llíria sempre ha enyorat el riu, les tradicions populars i alguns intents d’allargar el seu terme fins a la vora de l’aigua donen fe d’aquesta nostàlgia fluvial.
