“Soberanía vasca. El derecho de autodeterminación del Pueblo Vasco”, José Luis Orella Unzué, Editorial Mintzoa, Iruña, 2003. En el decurs de la jornada de debat sobre dret pirinenc tinguda a Agurain fa dugues setmanes vaig tenir ocasió de compartir taula amb l’eminent historiador i filòsof navarrés José Luis Orella Unzué (Iruña, 1935) qui va fer
“Justícia i legalitat de la secessió. Una teoria de l’autodeterminació nacional des de Catalunya”, Pau Bossacoma i Busquets, Institut d’Estudis Autonòmics, Barcelona, 2015. Aqueix magnífic compendi de doctrina jurídica i jurisprudència sobre el dret d’autodeterminació des d’una perspectiva nacionalment autocentrada és una obra de referència en l’àmbit acadèmic i podria ésser-ho també en el polític
“Combatents en nom d’Al·là. De Catalunya al gihad”, Anna Teixidor, Ara LLibres, Barcelona, 2016. Aqueix llibre és un treball periodístic d’investigació fet amb rigor professional que aplega un seguit de vivències d’individus nascuts o crescuts a Catalunya, d’origen musulmà o conversos, que opten pel rebuig frontal als valors de la nostra societat per adherir-se simbòlica
“La Pau i la Treva a Catalunya. Origen de les Corts Catalanes”, Gener Gonzalo i Bou, Edicions de la Mangrana, Barcelona, 1986. Aqueix llibre és la tesi de llicenciatura de l’autor, dirigida per l’eminent jurista Frederic Udina i Martorell, en la qual hom troba sintetitzada amb rigor i precisió tan jurídica com històrica l’evolució d’una
“Anarquistes i baixos fons. Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944)”, Federico Vázquez Osuna, L’Avenç, 2015, Barcelona. Aqueix llibre rigorós i ben documentat apareix en un moment en el qual a Catalunya rebrota un neo-anarquisme, sindical i socio-polític, articulat al voltant de la CGT i la CUP fonamentalment que té poc a veure amb el moviment
“La revanche du nationalisme. Néopopulistes et xénophobes à l’assaut de l’Europe”, Pierre-André Taguieff, Presses Universitaires de France, París, 2015. Pierre-André Taguieff és un filòsof francès especialitzat en la història de les idees polítiques contemporànies, una matèria a la qual ha dedicat una trentena llarga d’obres algunes de les quals he ressenyat anteriorment en aqueix bloc.
“Josep Andreu Abelló. Els clarobscurs del catalanisme”, Joan Esculies, Edicions de 1984, Barcelona, 2015. Aqueixa biografia de Josep Andreu Abelló (Montblanc, 1906-Madrid, 1993), repassa la trajectòria d’un personatge singular de la Catalunya del segle XX que va transitar entre el republicanisme al socialisme essent alhora un banquer que va negociar amb les autoritats franquistes i
“La pensée égarée. Islamisme, populisme, antisémitisme: essai sur les penchants suicidaires de l’Europe”, Alexandra Laignel-Lavastine, Bernard Grasset, París, 2015. L’autora, Alexandra Laignel-Lavastine (París, 1966) d’aqueix assaig és una doctora en filosofia, especialitzada en l’estudi dels autors del pensament polític contemporani a Europa de l’Est, fa una crítica punyent a la intel·lectualitat esquerrana que es nega a
“Mersault, contre-enquête”, Kamel Daoud, Actes Sud, Arles, Occitània, 2014. Kamel Daoud és un periodista i escriptor algerià (Mostaganem, 1970), les seves cròniques sobre l’actualitat política i cultural publicades al diari francòfon “Quotidien d’Oran” són de les més llegides i influents al seu país. En aqueix bloc he deixat constància de la seva vàlua i coratge
“Du diable en politique. Réflexions sur l’antilepenisme ordinaire”, Pierre-André Taguieff, CNRS Éditions, París, 2014. Pierre-André Taguieff, filòsof, politòleg i historiador francès especialitzat en l’estudi dels moviments populistes, totalitars, racistes i antisemites contemporanis analitza en aqueix extens volum l’argumentari antilepenista en voga entre l’esquerra francesa, la seva inutilitat i la superficialitat dels seus plantejaments que explica
“L’edat dels homes”, Hèctor López Bofill, Edicions 62, Barcelona, 2015. Aqueix llibre breu (cent vint pàgines) d’Hèctor López Bofill és al meu parer una obra que enceta la seva etapa de maduresa creativa com a escriptor, precisament perquè es capaç de resituar-se en la seva pròpia perspectiva d’adolescent per descriure les impressions rebudes dels avantpassats
“Mémorial du genocide des arméniens”, Raymond Kevorkian i Yves Ternon, Seuil, París, 2014. En aqueix volum de cinc-centes pàgines, els historiadors Kevorkian i Ternon han sintetitzat documentalment el genocidi del poble armeni a mans del nacional-islamisme turc que s’inicia a la darreria del segle XIX i culmina durant la Primera Guerra Mundial, allargant-se fins a l’any 1923.
“Els jueus catalans. La història que mai no t’han explicat”, Manuel Forcano i Aparicio, Angle Editorial, Barcelona, 2014. Aqueix llibre repassa la història dels jueus catalans, millor dit, de les comunitats jueves instal·lades des de fa gairebé dos mil anys en els territoris que avui són de parla catalana. Per tant, la presència jueva al
“Le capital au XXIè siècle”, Thomas Pikkety, Éditions du Seuil, París, 2013. Thomas Pikkety és professor de l’Escola d’Economia de París i director de l’EHESS, assagista i analista amb una àmplia projecció mediàtica. En aqueix bloc he reproduït alguna de les seves col·laboracions a la premsa francesa que tot i ser propensa a divulgar tota
“L’autodeterminació en el nou ordre mundial”, Morton H. Halperin i David J. Scheffer, Òmnium Cultural, Barcelona, 1995. Aqueix llibre és la versió catalana de l’original publicat l’any 1992 per la fundació nordamericana Carnegie per la Pau Internacional que fou divulgat al nostre país per Òmnium Cultural que n’encarregà a Vicent Partal el pròleg. He rellegit aqueix llibre