Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

30 de novembre de 2019
0 comentaris

Llibres (CCIII)

“El nacionalismo español 1808-2018”, Xosé Manoel Núñez Seixas,Editorial Crítica, Barcelona, 2018.

Xosé Manoel Nuñez Seixas, (Ourense, 1966), és un historidor gallec especialitzat en l’època contemporània i que coneix bé la trajectòria del nacionalisme català. L’any passat va codirigir amb Arnau González Vilalta, Enric Ucelay el llibre “El catalanisme davant el feixisme, 1919-2018”, (Gregal Edicions, 2018), que té el mèrit de desmontar la intoxicació mediàtica contra-independentista clarificant els autors que: “Hi ha feixistes catalanistes, però no un feixisme catalanista”, segons manifesten a una entrevista al Nacional.cat el 14 d’octubre de l’any passat.

En l’assaig històric sobre el nacionalisme espanyol que va publicar l’any passat fa un repàs als seglex XIX i XX, fins a projectar les seves reflexions fins a l’actualitat. L’autor comença introduint una definició de nació a retenir: “Desde un enfoque constructivista matizado, definimos la nación como una comunidad imaginada, inherentemente sobreana y delimitada territorialmente, integrada por un colectivo de individuos que se sienten vinculados entre sí, con base en factores muy variables y dependientes de la couyntura concreta, desde la voluntad a la territorialidad o la historia común y el conjunto de características étnico-culturales relativamente objetivables que podemos denoinar “etnicidad”, es decir, que definen una conciencia social i prepolítica de la diferencia; y que, sobre todo, consideran que ese conjunto de individuos es el sujeto soberano de derechos políticos colectivos” (pàgina 10).

La conclusió del seu treball és que “El nacionalisme espanyol necessita una catarsi democràtica”, segons va declarar a una entrevista a Nació Digital el 25 de novembre de l’any passat. Dissortadament, aqueix treball no té la profunditat i el sentit crític d’obres precedents, ja que malgrat partir del fet que a començaments del segle XIX “España no era un Estado plurinacional, però sí una comunidad política imperial y pluriètnica” (pàgina 19), no dóna prou importància a la continuïtat de les elits castellanes que monopolitzen l’estat i el poder fàctic en el termes que ho han fet Joan Lluís Pérez Francesch i Damià Del Clot Trias en l’assaig “Democràcia o cleptocràcia, cap a on va Espanya“, (Editorial Comanegra, Barcelona, 2016).

El repàs que fa als dos darrers segles de la construcció de l’Estat espanyol no arriba tampoc a la punyent mirada crítica que Antoni Jutglar va deixar escrita ja fa cinquanta anys a “La España que no pudo ser“. I, tampoc se situa en la línia interpretativa d’Hèctor López Bofill quan assenyala la continuïtat entre franquisme i el règim constitucional actual en l’assaig “Sobre la República catalana“, (llibres del Segle, Barcelona, 2019). Analitza molt encertadament la difícil relegitimació de la idea d’Espanya entre el 1975 i el 2018 després del règim franquista, però banalitza que el “fallido golpe de Estado del 23 de febrero de 1981 reforzó entre los socialistas la tendencia a poner de manifiesto que España era la nación, y que las naciones que integraba no eran tales, sino como mucho “nacionaliddaes”, desprovistas de soberanía y sin posibilidad de acceder a ella” (pàgina 136).

L’integrisme d’estat és la meta-idea compartida pel conjunt dels partits espanyols que no admet ni reformulacions com l’efímera versió del patriotisme constitucional promogut per Habermas ja que l’esquerra actual no ha trobat referents liberals, republicans i federalistes prou sòlids per reinterpretar l’evolució històrica del Regne d’Espanya als darrers dos segles i donar un sentit inclusiu envers les minories nacionals en pro d’una renovada espanyolitat (pàgina 140).

Finalment, l’autor esquiva tractar en profunditat la reacció nacionalista espanyola al procés independentista català engegat com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional liquidant de fet l’Estatut del 2006 i la primacia del principi democràtic aplicat al cas de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!