Aquest estiu m’he “entropessat” amb la qüestió LGTB per dos camins diferents: la lectura del poemari “Fulles d’herba” d’en Walt Whitman (que em portà a l’Oda que li escrigué Federico García Lorca, on s’escandalitzava per la mercantilització del sexe a Nova York) i un debat a La Tuerka anomenat “La neoliberalització de l’orgull LGTB” (que s’esdevingué
L‘endemà de la joia, amb l’emoció encara al pit, hem de tocar de peus a terra. Escoltem el que ens diu en Walt Whitman: … L’objectiu que va ser anunciat no pot ser renunciat! Han triomfat les lluites passades? Què ha tiomfat? Tu mateix? La teva nació? La Natura? Ara vull que m’entenguis -està previst
Vull sumar-me a aquesta festa reivindicativa del proper onze de setembre a través d’aquestes ratlles, ja que no puc fer-ho personalment. Vull agrair i felicitar a tots els que us aplegareu al cor de Barcelona pel vostre esforç, la vostra il•lusió i el vostre coratge. Vull manifestar la meua joia per la unitat popular ajuntant-se
Aquest darrer lustre, el de la crisi-estafa, ha estat un període força clarificador. Per a qui açò escriu i pense que per a tothom. Si en teníem qualque dubte per influx de la constant xerrameca oficial i dels seus acòlits, el fets —el capteniment inequívocament hipòcrita i corrupte de bona part dels anomenats poders públics—
Ara fa una mica més d’un any que ens deixà José Luis Sampedro, un conreador reeixit del pensament i la paraula, tant en el seu vessant científic —assajos sobre ciències socials— com literari —novel·les. Un ésser humà com ell, exemple d’humilitat i humanitat, de sinceritat i honestedat, de senzillesa i claredat, és un regal llegir-lo,
La paraula clau és llibertat. Tal vegada la llibertat siga un miratge psicològic fruit de la nostra biologia, un sentiment que fabriquem al cervell, que ens dóna plaer i ens ajuda a viure millor; però ningú no negarà que és una necessitat fonamental de cadascú de nosaltres i de l’espècie humana en general. De tan
Vull parlar ací d’un artefacte cultural reeixit entre nosaltres els humans: les religions, i ho faig basant-me en una obra de divulgació científica que tot just he enllestit de llegir. Es tracta de “Devots i descreguts. Biologia de la religiositat”, editada l’any passat per la Universitat de València amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans.
“Cinc dies de setembre” podia haver estat el títol de la darrera novel·la d’intriga policíaca escrita per Jordi Sierra i Fabra, si ell l’haguera triat, per assemblar-se a la seua tetralogia anterior sobre novel·la negra, ambientada en l’època franquista i escrita en català. La diferència la trobem en el personatge central, que en les quatre
Equilibri entre fons i forma, entre raó i emoció, entre ciència i art. Sensació d’estar fruint d’una menja substanciosa i deliciosa alhora, que em nodreix i em plau. Llegint-lo em trobe segur que les seues possibles vel·leïtats literàries descansaran sobre una base ferma i no em portaran a móns bellament absurds, un plaer efímer que
D Adéu al segon “servei militar” obligatori –si volem tenir una vida digna-, de baixa intensitat però llarg en el temps, amb seqüeles físiques i psicològiques d’abast. D Adéu a matinejar quan no has pogut dormir per algun dolor al cos -o a la ment-, sobretot quan ja comences a fer-te gran. D Adéu a
Vivim a una societat on l’engany és moneda d’ús corrent. No és un tema nou, això: els que sempre han volgut tenir i mantenir el poder, ho han aconseguit amb la violència i/ o l’engany. Per això, la informació veraç i la formació que ens permet copsar el vertader sentit de les coses ens poden
Del col·loqui a l’Ateneu de Bétera de fa vora any i mig, on parlàvem sobre les retallades en educació i sanitat, disfressades de millores en els respectius serveis, sempre me’n recordaré de com va acabar la seua intervenció Mª Jesús Ferrando, professora de secundària: pujà el to de veu i ens demanà per favor, però
Les darreres setmanes he triat, per llegir i pensar, dos petits assajos sobre la qüestió nacional, l’un, “L’Anarquisme, fet diferencial català” –editat per Virus-, i l’altre, “No tots els mals vénen d’Almansa” -editat per El Jonc-, escrits per sengles joves historiadors compromesos, en Xavier Díez i n’Antoni Rico. L’anomenada qüestió nacional és un tema del
Aquest comentari ve a tomb d’un tema que em porta de bòlit aquestes darreres setmanes al treball: les normes que s’han creat de fa anys, per tal que les empreses puguen demostrar als seus clients la seua competència o, fins i tot, excel·lència en qüestions com ara la seguretat alimentària, el respecte al medi ambient
El darrer llibre que he llegit s’esdevé en un vaixell d’esclaus africans i per això mateix el vaig triar: perquè em recorda la metàfora que acostume a fer servir mentalment per visualitzar com funcionen les empreses que conec. Però també em donava confiança el currículum del seu autor, un professional expert i sensible als temes