Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

12 de setembre de 2014
0 comentaris

L’endemà de la joia

L‘endemà de la joia, amb l’emoció encara al pit, hem de tocar de peus a terra.

Escoltem el que ens diu en Walt Whitman:

L’objectiu que va ser anunciat no pot ser renunciat!

Han triomfat les lluites passades?

Què ha tiomfat? Tu mateix? La teva nació? La Natura?

Ara vull que m’entenguis -està previst en l’essència de les coses

que de la fruïció del triomf, sigui quin sigui, ha de sorgir allò

que farà necessari un esforç encara més gran.

Walt Whitman, “Fulles d’herba“, Cant del camí nº 14 (en versió de Jaume C. Pons Alorda).

Unitat contra el feixisme


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.