Portem vora quatre dècades d’estafa democràtica. Trencar l’encanteri de l’anomenada “Transició” espanyola ens retorna a la realitat de la transacció entre feixistes violents i demòcrates porucs d’aleshores; concessions vergonyants d’aquests darrers a l’extorsió dels altres, la qual, “per a més inri”, encara continua. Com a mostra, tenim la fatxenderia dels hereus dels primers, que ha
“La pretensió central de la ciència és comprendre la realitat. En aquesta declaració apareixen ja dos conceptes fonamentals: realitat i comprensió. El tercer, necessari perquè els dos primers es relacionin entre si, és l’observació. Els límits de la ciència estan marcats per tres hipòtesis que afecten els conceptes esmentats, ja que aquests s’influeixen circularment entre
“El missatge que ens arriba és massa elemental: “el dolor és sempre dolent i sempre evitable” … L’acompanya un valor “invisible” de recomanació de recerca de medecines a qualsevol preu quan es presente el dolor. No obstant això, hem de saber que els dolors físics, psíquics i socials són imprescindibles per a una vida sana.
El solstici d’estiu ens convida a la nuesa, a gaudir d’aquesta meravella de la vida. També s’acosta la celebració de la diada de l’orgull LGTBI. Espere que us agrade aquest meu petit homenatge que he volgut retre al sexe universal, sense preferències de sexe, gènere ni de color de pell dels amants. Dansa de cossos
“… En diuen també enfangar-se. Algunes esquerres s’hi fiquen sense protegir-se, sense portar la gent de la mà i sense controls, i acostumen a acabar enfangades per a no res. Altres tenen por a fer-ho per no embrutar-se i llavors es limiten a oferir a la societat un horitzó, una utopia (en el millor sentit
“En el discurs, contra el vici de l’extensió, la virtut de la concisió”. En aquesta secció que ara em propose encetar m’agradaria compartir amb tots vosaltres fragments de textos manllevats a altres autors, que he considerat ben “substanciosos” quant al missatge cabdal que transmeten. Per a mi, seran com “tastets de saviesa” (i així volia,
SALUT: Segons el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1976), salut és la condició d’algú que viu la vida de forma autònoma, solidària i joiosa. És l’estat de qui gaudeix de la vida. La definició que encapçala l’article pense que és força encertada. Tots els qui per mor de l’edat lluïm cabells
La immediatesa i la baixa qualitat de les notícies que ens llancen els mitjans del sistema són com els arbres, la fullaraca, que no ens deixen veure el bosc, el fons del que ens està passant realment a nosaltres i als altres germans del planeta. La necessària perspectiva, per assolir aquest coneixement de causa de
[Heroi o heroïna: Persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia. Persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment. Honor: 1. Qualitat personal que porta a l’estimació i el respecte de la comunitat per les pròpies virtuts i la conducta.
Sobirania, autonomia, dignitat, dret de decidir, respecte a la nostra majoria d’edat, llibertat… tot és la mateixa cosa. Quan hom parla de sobirania, normalment es refereix a l’anomenada sobirania popular, que en un sistema de llibertats formals com el nostre (més teòriques que no pas reals) gairebé es redueix a votar als partits legalitzats cada
…Qualsevol persona amb curiositat científica podrà satisfer-la, i qualsevol pintor podrà pintar sense morir-se de fam, no importa com de meravellosos siguen els seus quadres. Els escriptors joves no es veuran forçats a cridar l’atenció mitjançant “bunyols” impressionants, fets amb la intenció d’obtenir la independència econòmica que cal per fer obres monumentals, amb la qual
Divendres passat, 17 d’abril, se celebrà arreu la diada mundial de la lluita camperola, per una distribució justa de la terra, una agricultura familiar i sostenible, el manteniment de la biodiversitat, l’accés igualitari als recursos, el tracte digne i igualitari als jornalers i jornaleres, la defensa prioritària dels mercats locals, etc., valors i reivindicacions que
L’horta de València, aquest fabulós cinturó verd que, malgrat les agressions constants que ha sofert al llarg de la història recent, encara envolta el cap i casal, està en perill de desaparició, assassinada per un darrer pla general d’ordenació urbanística, promogut pels campions de la destrucció de tot allò autènticament valuós dels valencians: de la
“Amagueu els ànecs, que vénen els músics!” o “… que vénen de la capital!”: refrany que s’utilitza com una advertència col·lectiva. Vol dir que de vegades cal anar amb compte amb segons qui ens visita. De fa temps que se sent la fressa. Com un cicle més a la vida i després de dècades d’absència
Les dades científiques apunten cap a la desaparició, durant l’actual segle XXI, per l’activitat destructora dels homínids, de vora la meitat de les espècies de plantes i animals que encara ens acompanyen al nostre meravellós i, fins ara, únic planeta on es desenvolupa allò que anomenem la vida. Aquesta és la qüestió de la qual