Festa Ovidi Montllor

Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 – Barcelona, 1995), és un dels personatges dels temps de la Nova Cançó més admirats i més estimats per les noves generacions rebels. Un poeta crític i autocrític que enguany ha fet vint anys que ens va deixar. De l’Ovidi recordo els seus recitals a diversos teatres de la ciutat, sempre amb el seu posat seriós i vestit de negre, sempre acompanyat a la guitarra per l’entranyable Toti Soler.
Tal vegada el concert més popular de l’Ovidi fou el que va fer al Poliorama de la Rambla de Barcelona, l’abril de 1976, per presentar el seu àlbum “Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924”. Guardo com un tresor el programa d’aquell vespre amb la coberta dissenyada per Josep Guinovart i a la seva primera pàgina una dedicatòria: “A Ferran Aisa, molt cordialment i amb agraïment. Salut! Ovidi.”

El vaig anar seguint en les seves actuacions com la que va realitzar al Teatre Grec de Montjuïc conjuntament amb Pi de la Serra, l’estiu de 1978. La seva participació, ja tocat per una dura malaltia, el 1993 al Palau Sant Jordi en els “30 anys d’Al Vent” amb Raimon. I, a més, vaig tenir la sort de conèixer la seva bonhomia i humanitat personalment durant el centenari de Joan Salvat-Papasseit. Ovidi Montllor va participar en un acte emotiu organitzat per l’Ateneu Enciclopèdic Popular, quan jo n’era el president, el juny de 1994, al Centre Cívic Blai (actual Biblioteca) del Poble-sec.

L’Ovidi abans de començar, a cantar acompanyat a la guitarra del Toti, en confessava la seva admiració per l’anarquisme i em recordava, amb melangia, que el seu pare havia estat militant de la FAI.

He fet aquest preàmbul per presentar el magnífic llibre de Jordi Tormo que, sincerament, us recomano perquè continueu gaudint de l’univers de l’Ovidi.
Jordi Tormo (Alcoi, 1979), doctor en Geografia i autor de diverses obres d’investigació i de llibres de narrativa com Un bes suau i El silenci, enguany ha presentat un esplèndid treball de recerca sobre el seu paisà el poeta, cantant, actor i lluitador cultural Ovidi Montllor. El llibre ha estat publicat per l’editorial cooperativa i independent de Carcaixent (Ribera Alta-València) Sembra Llibres.

Jordi Tormo, amb el seu Ovidi Montllor, un obrer de la paraula, fa un recorregut per la vida i l’obra del mestre i ens mostra les seves facetes més emotives. L’autor es recolza amb la poesia d’Ovidi per convertir-la en fil conductor i s’empara amb la seva recerca efectuada a l’Arxiu Ovidi Montllor del mas de Sopalmo i amb entrevistes amb familiars i amics de l’artista alcoià com Antoni Miró, Toti Soler, Isabel Clara-Simó, Neus Solsona, etc. El llibre s’acompanya de diverses fotografies i de textos poètics de Montllor.

L’experiència de Jordi Tormo sobre aquest singular personatge és important, doncs, entre el 2011 i el 2014, va coordinar els actes a la memòria d’Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés. El resultat és aquest magnífic treball que abraça els diferents àmbits de l’Ovidi. L’autor, amb entusiasme, recorre els anys d’infància, de joventut i de plenitud de l’artista per recuperar la figura brillant d’un personatge de culte de l’actualitat entre una part de la joventut esquerrana dels països catalans. Ovidi Montllor fou seguint les paraules Salvat-Papasseit, poeta que va cantar en un dels seus més recordats discos, un creador en majúscula, en un poema titulat “Autoretrat”, diu: “Són un penó de l’escac de la vida, / una tremolor del nàixer a la por, / Sóc com el so d’aquesta xeremia / i el tabal que anuncia festa i dol. / I sóc mos i sóc carícia / i sóc tendresa i sóc bastó. / Sóc el què sóc, sóc el que sóc.”
Un obrer de la paraula. Una persona compromesa amb la classe treballadora i en la defensa de les llibertats del poble. Defensor de la llengua i de la cultura del seu país. Com va cantar amb un dels poemes de Vicent Andrés Estellés: “Per senyera, senyors, quatre barres. / Per idioma, i senyores, català, / Per condició, senyors, sense terres. / Per idees, i senyores, esquerrà.”

L’Ovidi, com a cantant, va convertir la poesia en un arma de transformació social o de conscienciació en els moments difícils del franquisme o de la transició. I ho va fer amb la seva pròpia obra i en la de poetes de l’altura de Salvat-Papasseit, Vicent Estellés, Blai Bonet, Pere Quart o del seu amic Joan Fuster.

Ovidi Montllor va representar una de les veus crítiques de la cançó catalana que va ser silenciada els anys vuitanta quan la transició ja havia creat el nou règim “demòcrata” i un nou status quo, que no podia tolerar la contestació rebel ni crítica al sistema. Ovidi Montllor, aleshores, es va centrar en la seva carrera cinematogràfica, teatral i televisiva amb poquíssimes contractacions com a cantant. Jordi Tormo ha rescatat també per aquest llibre algunes de les nombroses poesies que va escriure l’Ovidi; i, fins i tot, en un annex inclou el títol de les gairebé quatre-cents poemes que l’alcoià va escriure. Com aquest en què recorda el seu Alcoi des de Barcelona; “Quan? / Barcelona s’em mostra plena i grandiosa des de la balconada. / Recorde Alcoi, malaltissa enyorança que duc al cor…”

Ferran Aisa, és escriptor i historiador. I ara ha escrit aquest text a tall de comentari sobre el llibre que ha editat Sembra Llibres i del qual és autor Jordi Tormo. Aquest text ha sortit publicat a la revista de CGT La Confederació

Des del passat dia 17 de novembre es pot visitar a Xirivella l’exposició d’Antoni Miró sobre Ovidi Montllor. Informació del diari Levante

6è concert ‘Per la pau i el desarmament’

El dissabte 28 de novembre, al Casinet d’Hostafrancs, Borja Penalba, David Caño i David Fernández oferiran l’espectacle Ovidi al Cub, un homenatge a la figura i a l’obra d’Ovidi Montllor. L’actuació s’emmarca en el 6è concert ‘Per la pau i el desarmament’ de FundiPau i els beneficis es destinaran a la tasca de l’entitat.

En aquesta actuació, el poeta David Caño, el músic Borja Penalba i el periodista i ex-diputat  David Fernández, celebren Ovidi Montllor a través de poemes, músiques i reflexions. Dir, cantar, pensar: claus encara de la condició humana.

Ovidi al cub – 6è concert ‘Per la pau i el desarmament’

Dissabte, 28 de novembre a les 22.00 h
Teatre del Casinet d’Hostafrancs (Rector Triadó, 53, Barcelona)

Preu de l’entrada 15 €
Els beneficis es destinaran a la tasca per la pau i el desarmament de FundiPau

Entrades anticipades a www.fundipau.org, al 93 302 51 29 o al local de FundiPau (Av. Meridiana, 30 – 32, esc. A, entl. 2a, Barcelona)

Més informació d’Ovidi3.

(…) el migdia, si vols, dóna unes horribles ganes de plorar

Des dels meus 15 anys fins ara, 20 anys després, de tant en tant una pregunta agra em fa companyia, em remet i em balanceja per portar-me del fracàs al referent i del referent a la imaginació. Les preses de decisions, el cap aquí o cap allà o les confrontacions ètiques i morals, em porten a preguntar(-me): què en penses papa? Llavors, superat el fracàs del buit, ondulo entre el referent, el record i l’experiència per imaginar què en pensaria. El mateix passa quan em pregunten sobre l’Ovidi. Sembla que de mi hagin de fluir veritats o sentències, i el que en surt, mal pugui valer, és una dansa del record, del que m’imagino i del que encara aprenc amb tot el que ens va deixar.

Ara que em demanen que faci un escrit sobre com veig i visc aquest record popular de l’Ovidi 20 anys després, torna la mateixa pregunta, que s’ha fet tant present al llarg d’aquest any.

La nostra és força creixent

Que aquest any, des dels marges, s’hagi aixecat l’any Ovidi, és el millor que li podia passar, una poesia justa (per evitar-me allò de la justícia poètica). Ja no que sigui l’Any, sinó que sigui des dels marges. És clar, pensarem de seguida, l’Ovidi va patir un buit per part de les institucions. Sí, penso en això, però també, i sobretot, penso en que l’Ovidi treballava per fer arribar la cultura a tothom. Volia “entrar obertament en la nostra poesia i arribar a fer-la popular, a l’abast del poble, de totes les gents, de servir allò tant bonic de la manera més planera, més positiva” i perquè? Perquè per a ell “poesia no vol dir somiar. Poesia és tastar una miqueta o un molt de la vida que ens ha tocat viure i que cada dia ens amaguen més”[1].  La seva obra, aproxima no només la poesia sinó una actitud i fins i tot una forma d’estar en el món. Amb les seves pròpies creacions, replenes de crítica, volia desvelar, transformar. Tenia un gran sentit del deure crític que havia heretat dels seus pares, els avis, i que va procurar seguir transmetent no només en l’àmbit familiar sinó públicament. Perquè l’Ovidi de casa era el mateix que el del carrer.  Amb totes les seves facetes (divertit, irònic, sarcàstic, seriós, clar, meticulós, nocturn, treballador, sentimental, punyent i dolç) realment estava preocupat.

Amb les seves cançons presenciem críticament un món. No només són un testimoni sinó una actitud vers la vida que elogia el valor col·lectiu, la humilitat, la perseverança, la força creativa, la crítica i el valor del compromís amb la vida. En elles, rebrota la seva proximitat irònica i transparent, gentil i punyent. Com diu  Jordi Tormo, reprenent una cançó de l’Ovidi, els seus textos són la “seva carta de naturalesa”.  I aquesta carta és una carta del poble.

Qualsevol dia impensat us tornaré a emprenyar

Tot i així, no crec que simplement es tracti d’una relació retroactiva en la que ell popularitzava el vers i ara ressorgeix un record popular. L’Ovidi és d’immensa actualitat, no 20 anys després, sinó 40, ja que la seva carrera com a cantautor comença a finals dels anys 60’s. Per tant, estem parlant d’una vigència que definitivament no té res a veure amb el temps sinó amb l’essència. David Fernàndez, un gran admirador de l’Ovidi,  diu que ell cantava a la condició humana, d’aquí la seva actualitat. Per això, i perquè el que deia en el seu moment, avui té més vigència que mai.

El fet és el mateix i els fotuts els mateixos

Dins la cosmogonia d’algunes comunitats indígenes dels Andes, el passat va davant, perquè el podem veure, i el futur darrera. L’Ovidi, segurament no els coneixia però aquesta història (que demano disculpes per haver extret de context i una mica de qualsevol manera) sempre em fa pensar en ell. El món no avança, gira, deia ell.  A Món divertit, retrata com allò nou és el mateix, les mateixes relacions de subordinació i explotació, la mateixa distribució econòmica i de poder. L’Ovidi mirava endavant, és a dir, tenia molt clar el passat que ve amb nosaltres. Constantment remarcava que potser ha canviat la forma però no el contingut: Present, passat, futur…
i un mateix temps de mira.

No me’n vaig, sóc qui torna

Però tot i que aquest any s’han complert els 20 anys de la seva mort i el record popular s’ha fet sentir especialment, des d’aquell 10 de març de 1995, la seva obra s’ha anat canalitzant i presenciant a través de joves projectes musicals i creacions artístiques. L’Ovidi pren forma a través del teixit de la(es) memòria(es), de la veu dels altres i de la seva pròpia. En ell es fonen, amablement, la forma i el contingut, l’ètica i l’estètica d’una presència.

Dins d’aquesta reviscuda popular,  la de l’Any Ovidi, hi ha hagut impulsos forts com ara el d’en Pere Camps de Barnasants. L’any començava amb una frase que empaperava els carrers: volem el pa sencer, i com un polvorí emergia l’Ovidi que no havia marxat mai, per recordar-nos que la memòria es va teixint amb la creativitat de les persones i amb la força de la comunitat. I aquesta força és en la que creia l’Ovidi qui, no només és un dels representants d’una època, sinó de valors del que encara està per construir. No tanques mai la boca crida ben fort.

Exhaustiva relació dels premis del Col·lectiu Ovidi Montllor, lliurats aquest diumenge al Palau de la Música, de València.

Imatge de Vilaweb, del grup Gener

Gener i Mox triomfem als premis Ovidi Montllor

Amb la presència dels màxims representants institucionals del País Valencià (del president de la Generalitat, Ximo Puig, al de les Corts, Enric Morera, passant per la vice-presidenta del govern Mónica Oltra) i en un espai fins fa ben poc vetat a la música i la cultura en català, el Col·lectiu Ovidi Montllor ha lliurat al Palau de la Música de València els X Premis Ovidi Montllor, dividits en onze categories.

El grup Gener, amb ‘El temps del llop’, ha obtingut el premi en la categoria de millor disc de pop; Mox, amb ‘Tuactes i rebomboris’, s’ha endut el premi en la de rock; Zoo, amb ‘Tempestes vénen del sud’, ha rebut el guardó al millor disc de hip-hop i electrònica; Mara Aranda, amb ‘Mare Vostrum’, se l’ha endut en la categoria de folk, i Clara Andrés, amb ‘Entrelínies’, ha obtingut el premi al millor disc de cançó d’autor.

Gener també ha aconseguit el premi a la millor lletra per ‘Contrallum’ i Mox i Pep Gimeno ‘Botifarra’ han rebut el guardó a la millor cançó amb ‘Si el poguera partir (Cançó de batre)’. El premi als millors arranjaments i producció ha correspost a Aspencat pel disc ’Tot és ara’, com també el de millor videoclip per ‘Música naix de la ràbia’. El de millor maqueta, se l’ha endut Geografies amb ‘Primer Condicional’. I el de millor disseny, ‘Nuvolàstic’ de Júlia.

Al final de la gala el Col·lectiu Ovidi Montllor ha concedit el premi especial al suport a la música en català a la plataforma Viasona. I el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha estat l’encarregat de lliurar el premi a la trajectòria artística al grup Obrint Pas.

El discurs de la indecència ha marxat de les institucions del País Valencià. Aquell parlament blavós que feia valer la seva majoria per bloquejar tot suport i reconeixement oficial a l’any Ovidi. Els mateixos que menystenien la figura i el compromís d’en Raimon, esborrant-lo impúdicament dels mitjans públics i negant-li el més mínim homenatge i agraïment dels seus.

El País Valencià ha tancat aquesta etapa de les tristes majories absolutistes i va sortint a poc a poc dels efectes i desperfectes de la fosca nit blava. El govern ja no actua en contra del país, de la seva llengua, de la seva cultura, ni dels seus activistes. D’aquell país que va voler que el 2015 fos l’any Ovidi, malgrat la nul·la ajuda institucional, i va multiplicar els concerts, els actes i les honorances a tot el territori. La Generalitat valenciana veu com un acte de justícia i reconeixença guardonar en Raimon amb la seva més alta distinció, i Xàtiva, la seva Xàtiva natal, el fa fill predilecte, malgrat l’oposició dels de sempre, unida ara a la intolerància de la seva marca taronja.

I ara que els vents bufen a favor i s’enduen els núvols de contaminació de les dècades passades, cal reconèixer la feina de construcció, resistència i presència de la música valenciana realitzada per molts. Una tasca constant i incessant feta a la contra de l’oficialitat. Un treball fet des de la militància i l’estima a la llengua i al país. Els seus activistes són grups, segells discogràfics, promotors, agències de management, entitats socials i culturals, comissions de festa, festivals i alguns ajuntaments i mitjans de comunicació. Han construït on no hi havia, han tornat a aixecar, el que havia estat ensorrat: canals de difusió, espais de programació, lligams amb la resta dels Països Catalans. Han actuat enlloc d’un govern que ha fet de l’omissió i la destrucció a allò valencià la seva causa cultural. Amb entrebancs, han fet la feina que qualsevol govern, amb una mica d’autoestima i amor a la terra, hagués fet.

Els Premis Ovidi en són un excel·lent exemple. Nascuts fa deu anys en aquest context negatiu i verinós, porten el nom d’un home gran i bo. Una figura cabdal de la cultura i la societat, que tot i estar mort des de fa 20 anys, continua present, donant exemple als qui el reivindiquen i molestant i empetitint als hereus del franquisme. Aquests guardons impulsats pel COM, col·lectiu de músics que també llueix el nom d’Ovidi Montllor, serveixen per a reunir sota un mateix sostre i en un context festiu a tota la indústria musical valenciana. Una gala anual que reconeix el millor de la producció nacional de l’any i que se celebra aquest diumenge 22 de novembre.

La principal novetat, i que millor defineix aquesta nova etapa a les institucions valencianes és que els Premis Ovidi entren, per primer cop, al Palau de la Música de València. Un espai de titularitat pública en el que fa una dècada es van haver de tancar els artistes nacionals per exigir el què hauria de caure pel seu propi pes: LA NORMALITAT. Que els artistes en valencià poguessin actuar en un espai que els hi estava barrat.

El diumenge se sabran els guanyadors de les diferents categories, però guanyi qui guanyi, l’autèntica victòria és el fet d’haver pogut viure aquests premis en directe des d’aquest recinte.

La llibreria Samaruc s’afegeix a les commemoracions dels 20 anys de vacances de l’Ovidi Montllor amb un acte de presentació del llibre de Jordi Tormo, Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula. L’acte es completarà amb l’actuació d’Ona nua, i s’inclou dins la Muixerola 2015, que impulsa la Nova Muixeranga, d’Algemesí.

El muntatge Ovidi al cub, que duen a terme Borja Penalba, David Caño i David Fernàndez continua la seva ruta arreu del país. Aquí teniu l’agenda de les properes setmanes:

Divendres 13 novembre 21h ->Banyoles – Teatre Ateneu
Dissabte 14 de novembre -> Granollers – In-Cult – Nau B1
Dissabte 15 novembre 12h -> Vilassar de mar – Correllengua
Dissabte 21 de Novembre -> Tarragona – Teatre Metropol
Dissabte 28 de novembre -> Fundació per la Pau – Barcelona
Diumenge 29 de novembre -> Castellet i la Gornal
Divendres 4 de desembre 20h -> L’Harmonia- Festes Sant Andreu
Dissabte 5 de desembre 22h -> Manresa – Stroika
Diumenge 6 de desembre 20h -> Lleida – Teatre de l’escorxador
Divendres 18 de desembre -> Castelló
Dissabte 19 de desembre -> Sueca – Sala HotRoad
Diumenge 20 de desembre -> Teatre Micalet – Valencia

L’exposició d’Antoni Miró, L’Ovidi Popular, que està instal·lada al Casal de Perpinyà presideix i deixa constància de l’activitat que s’hi duu a terme. Així ho demostra aquesta imatge d’un acte celebrat aquest dijous, dia 12, en què la presència de l’Ovidi és ben evident.

El divendres 6 de novembre, la localitat de Castelló de Rugat va tornara  homenatjar l’Ovidi Montllor, ara amb un concert dels exInadaptats, amb la Fera Ferotge, que va assolir un èxit ben important. Aquí teniu la crònica que publica L’Accent de l’acte organitzat pel col·lectiu Greixers

‘Ovidi Montllor, 20 anys de vacances’ és el nom de l’homenatge que es va retre a l’artista el dissabte 17 d’octubre al Centre Cultural de Cardedeu. Crònica publicada a La Directa

Aquí el vídeo de l’acte a Cardedeu

Quan un personatge de la talla d’Ovidi Montllor mor, tal com deia ell mateix en una de les seves cançons, sembla més just no parlar de la seva fi com una mort sinó com una absència temporal, unes vacances, perquè és gent que, pel que ha significat i per tot el que ens ha deixat, no ens abandona mai.

La seva trajectòria artística en vida –com a cantautor de la Nova Cançó amb dotze àlbums editats i com a actor de cinema i teatre (va participar en més de mig centenar de pel·lícules i trenta muntatges teatrals)– conflueix amb la seva trajectòria política, quan es va traslladar a Barcelona i es va integrar al PSUC i, després, al PCC. Nascut a Alcoi durant la postguerra, Montllor era fill d’una família de classe obrera i era el més gran de tres germans. Abans dels dotze anys, Ovidi va deixar d’anar a l’escola per començar a treballar. Deia que havia fet més de trenta-sis oficis diferents: mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter, comptable…

Tota aquesta experiència, sumada al caràcter lluitador, la consciència de justícia i el talent multidisciplinari d’Ovidi Montllor, és la mescla que ha fet que el seu llegat s’hagi convertit en els himnes i els records d’una època passada que, vint anys després de les seves vacances, encara ens sembla tristament actual.

L’homenatge, que va durar dues hores justes, es va desenvolupar amb una fluïdesa sorprenent tenint en compte el plantejament del programa, més de trenta-cinc cançons i fragments recitats, amb vídeos intercalats, gràcies als quals fins i tot van poder participar a l’acte personalitats com Pere Camps (director de Barnasants) i David Fernàndez (exdiputat de la CUP), que van mantenir una conversa sobre Ovidi.

Pel que fa als intèrprets musicals i teatrals, el repertori anava des de l’Agrupació Coral Cardedeuenca fins a veus tan conegudes com les de Feliu Ventura, Cesk Freixas o Meritxell Gené. Pel que fa a les interpretacions teatrals, destacava la família Lucchetti –una saga d’actors i actrius ben coneguda al poble de Cardedeu–, implicada en la coordinació i les actuacions de l’homenatge, no només per la seva admiració cap a l’artista, sinó també perquè havien estat amics molt propers. De fet, dissabte, entre el públic, hi havia fans, seguidores, companyes, familiars i grans amistats de l’homenatjat.

Des de cantants aficionats del poble fins a actors reconeguts com Eduard Fernández –tots ells vestits de negre (potser una mica pel dol de la pèrdua) i de vermell (segur que per les idees d’Ovidi)– van participar i actuar voluntàriament a l’acte de record a l’Ovidi poeta, l’Ovidi cantautor, l’Ovidi actor, l’Ovidi lluitador, l’Ovidi pare, l’Ovidi amant, l’Ovidi obrer… l’OVIDI en majúscules.

Una de les anècdotes remarcables d’aquest homenatge és la participació del reconegut escenògraf cardedeuenc Josep Castells, que hi va voler posar el seu (immens) gra de sorra amb una gran lona que mostra el rostre d’un Ovidi dibuixat amb els ulls mig clucs, les celles arrufades i una expressió pensativa (segurament, reflexionant o imaginant aquell món més just que anhelen les seves paraules). Si passeu per Cardedeu, doncs, deixeu-vos caure pel bar-restaurant Tarambana, on podreu prendre alguna cosa sota l’esguard d’un Ovidi colossal.

La cançó que va tancar l’acte va ser, precisament, “Les meves vacances”, cantada per un Ovidi absent, enmig d’un escenari a les fosques amb un cercle de llum que mostrava un micròfon orfe. En aquell moment, ningú del públic no va dubtar que, de ben segur, aquella nit, l’Ovidi era allà.

Enguany ha fet 10 anys que la pràctica totalitat de músics i cantants en valencià, membres del Col•lectiu Ovidi Montllor, ocuparen el Palau de la Música de València per a denunciar la situació d’exclusió per part de les institucions del País.
També fa ara una dècada de la primera edició dels Premis Ovidi Montllor a la música en valencià, uns premis per mantenir viva la memòria de l’artista d’Alcoi, fer visible la nostra música i reivindicar unes poques veritats que al nostre País alguns s’entesten a negar; la llengua compartida, els drets socials, civils i nacionals. Ara fa vint anys que l’Ovidi, l’artista i el pallasso, va començar les seues llargues vacances. Totes aquestes efemèrides tenen lloc l’any del canvi polític a València que ha fet possible, gràcies a la col·laboració de les principals institucions, el retorn al Palau de la Música de la Fera, la qual simbolitza la gent incòmoda per al poder, la rebel·lia, l’expressió cultural popular. Una criatura “estranya”: creativa, lliure i perseverant. Una Fera que reclama el que li pertany i s’obstina en existir, com la música en valencià els darrers 10 anys.
Per a celebrar-ho, el COM vos ofereix cinc dies dedicats a la música en valencià de tots els estils i diferents generacions: quatre dies de concerts, 11, 12, 17, 21 de novembre, en què participen una trentena d’artistes i  formacions que han rebut premis en les edicions passades i la X edició de la Gala dels Premis, el diumenge 22.

PROGRAMA – LA FERA AL PALAU
11-22 de novembre de 2015

DIMECRES 11
Arthur Caravan
Mox Nox
Pau Alabajos
Rafa Xambó
Sant Gatxo
Senior i el Cor Brutal
Xavi Sarrià & Miquel Gironés
Presenta: Núria Cadenes

DIJOUS 12
Apa
Botifarra
La Gossa Sorda
Mara Aranda
Sis Veus per al Poeta
Tomàs de los Santos
Urbàlia Rurana
VerdCel
Presenta: Reis Juan

DIMARTS 17
Clara Andrés
Elies
Sitja
Eva Dénia
Feliu Ventura
Hugo Mas
Lluís Vicent
Miquel Gil
Presenta: Jordi Tormo

DISSABTE  21
Aljub + Krama
Amanida Peiot
Miquel Herrero & Autòmats
Novembre Elèctric
Òscar Briz
Pau Miquel Soler
WeAreNotBrothers
Presenta: Amàlia Garrigós

DIUMENGE 22
Gala X edició Premis Ovidi Montllor a la música en valencià
Amb la col•laboració d’Eugeni Alemany i Xavi Castillo
Presenta: Amàlia Garrigós

Instal•lació fotogràfica de Xepo WS i Milkglass

Tots els concerts i la gala a les 20h a la sala Joaquin Rodrigo del Palau de la Música de València. Entrada lliure fins a completar aforament

Aquest dissabte s’ha tancat oficialment la dinovena edició del Correllengua amb la tradicional diada a Perpinyà, coincidint amb la commemoració del Tractat dels Pirineus que va escapçar la nació catalana el 1659. Prop de 5.000 persones vingudes d’arreu dels Països Catalans s’han reunit a la capital del Rosselló en aquesta jornada festiva, que enguany també ha tingut un fort component reivindicatiu. Sota el lema “Sem Catalunya Nord, volem un estatut” les entitats de la Catalunya Nord ham reclamat l’establiment d’un Estatut propi que reconegui explícitament i de manera efectiva l’oficialitat del català i el reconeixement de les arrels polítiques i culturals catalanes.

Com és habitual, la diada s’ha iniciat amb la tradicional manifestació festiva que ha partit de la plaça de Catalunya a les 4 de la tarda. Dues hores més tard, al Castellet s’ha donat pas als parlaments i a la lectura del Manifest, com a preàmbul de la popular marxa de torxes pels carrers del casc antic. Tot seguit, la Casa Musical ha acollit els concerts dels grups Ghetto Studio (Catalunya Nord), Mauresca (Occitània) i Feliu Ventura i el Xerramequ amb els Aborígens (País Valencià).

Un any més, aquest esdeveniment ha estat una iniciativa conjunta de les organitzacions nord-catalanes i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).

El Correllengua 2015
Coincidint amb el vintè aniversari del seu comiat, la CAL ha dedicat el Correllengua 2015 a una de les figures més versàtils del país: el poeta, músic i actor Ovidi Montllor. Els darrers mesos el moviment ha aglutinat centenars d’actes en record a la seva obra, el seu compromís amb el país i la seva qualitat humana.

La CAL ha coordinat l’organització dels actes conjuntament amb Som Països Catalans i la xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans. D’aquesta manera, moltes de les activitats del Correllengua s’han emmarcat dins la campanya ‘Festa Ovidi Montllor, 20 anys de vacances’, i s’han sumat a la crida iniciada pel cantautor Feliu Ventura.

Enguany, i amb xifres encara provisionals, el Correllengua 2015 s’ha passejat per prop de 140 pobles, ciutats i barris del Principat, Andorra i la Catalunya Nord, i molts més al País Valencià, una xifra molt propera a la d’altres anys. A més, ha comptat amb l’adhesió de 21 entitats que treballen per a la defensa i la promoció de la llengua arreu de les terres de parla catalana, i també amb el suport explícit de més de 170 ajuntaments i consells comarcals, una xifra mai assolida fins ara i que dóna fe de la vitalitat i implantació del moviment.

Des de fa 19 anys, el Correllengua treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. La CAL és una de les principals entitats que promocionen el moviment, especialment al Principat i a la Catalunya Nord.

La localitat alcoiana de Muro celebra els 20 anys de vacances de l’Ovidi amb un seguit d’actes que es duran a terme aquest divendres, 23 d’octubre. Començaran amb la inauguració d’un mural, al parc del Batà, a les 7 de la tarda, i continuaran amb un concert de VerdCel -Del cor a les mans- a l’espai d’art Arpella, a partir de 2/4 de 9 del vespre. L’organització de l’acte és a càrrec de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Muro.