Escola Valenciana edita un programa de ràdio que s’emet per un munt d’emissores que s’anomena El Mural. El programa és mensual i d’una hora de durada i el corresponent al mes de març ha estat dedicat, principalment, a l’Ovidi Montllor. Aquí el podeu escoltar i aquí podeu llegir la informació sobre l’Ovidi.
Vicent Partal escriu aquest editorial avui a Vilaweb
Molta gent recordarà demà amb emoció Ovidi Montllor, vint anys justs després de la seua mort. És de justícia. Però al mateix temps que el recordem a ell hauríem d’aprofitar aquests vint anys de la mort de l’Ovidi per recordar, per recordar-nos, com de mesquins vam ser aleshores, tots plegats. No cal que ens hi rebolquem ni que hi fem sang, però crec que fóra bo d’encarar i assumir les nostres responsabilitats, precisament ara que tornem a viure una transició, precisament ara que afirmem que volem crear un país nou. Només si aprenem dels errors ens estalviarem de repetir-los i res no m’agradaria més que evitar el patiment dels nous Ovidis. I sobretot evitar que el país torne a caure en la banalitat, torne a ser tan ordinari com esdevingué als primers vuitanta, quan assentà les bases que van permetre de convertir la política en un saqueig.
Ovidi Montllor va fer dels compromís amb la cançó i la poesia la seua manera de lluitar per un país millor. Millor nacionalment i millor socialment, més democràtic però també més il·lustrat, més elevat, amb una amplada de mires més i més gran. Ningú no li regalà mai res i ell ens ho regalà tot. Fill de republicans obrers vençuts per la guerra, aprengué a Alcoi la dignitat del treball, però gairebé mai no va poder viure dignament del propi esforç. Ens va ensenyar cançons de protesta eficaces, però també ens va obsequiar algunes de les més belles cançons d’amor i ens va ensenyar a escoltar els grans poetes als quals robava els versos, com els d’aquell immortal ‘Els amants’, que Vicent Andrés Estellés deia que ja no era d’ell sinó de l’Ovidi.
L’Ovidi i tot de gent com l’Ovidi van contribuir a fer-nos obrir els ulls davant la dictadura i davant el món, ens van fer pensar. Però des del mateix moment que les forces democràtiques van arribar al poder el vam abandonar, a ell i a tants. I no perquè no tingués qualitat, que li’n sobrava. I no perquè la seua cançó fos una moda, que vint anys després ningú no li’n discuteix la vàlua, i això ja ho demostra tot. El vam abandonar per mesquins i covards, com una expressió més de la por de canviar el país quan podíem fer-ho. Quina explicació té que engreixàssem i celebràssem raphaels i rociosjurados qualssevol, gent que representava exactament el contrari d’allò que representava l’Ovidi, mentre ell havia de malviure i passava penúries no tan sols artístiques, sinó personals?
Les institucions democràtiques, sense excepcions, acabada la dictadura, van abraçar la cultura dòcil, fins i tot la del dictador, mentre intentaren enfonsar la cultura de la resistència. Van aprendre ben de pressa que el pensament lliure és una nosa per a qualsevol governant. I els ciutadans no ens vam exclamar ni vam reivindicar res. Els uns van descobrir allò que ja sabia Franco; que els ciutadans dòcils els crees paixent-los docilitat. Els altres o ens vam resignar o vam callar o no vam saber canviar la dinàmica de les coses.
Si la vida d’una persona és l’espill de la vida d’un país, la vida tan injusta que va haver de viure Ovidi Montllor ens retorna la pitjor imatge de nosaltres mateixos. Som un país capaç de coses excelses, és cert, però també sabem ser un país de miserables que deixa el govern de les nostres coses a mediocres sense escrúpols.
L’Ovidi no se’n queixà mai, segurament perquè la seua dignitat d’obrer li ho impedia. Però jo sí que me’n queixe avui. Entre més coses, perquè no vull que torne a passar ara, quan s’acosten els gran canvis. Quan es proclame la república catalana, quan hi haja governs de progrés al País Valencià i a les Illes, a veure si som capaços tots plegats d’aprofitar la nova situació per crear un país del qual ens puguem sentim més orgullosos que no ens sentim d’aquest que tenim ara. I a veure si som capaços de no oblidar la gent compromesa que ens ha desvetllat les idees que ens han portat fins ací. Perquè un país com aquest li’l devem, també, a Ovidi Montllor.
Aquest dimarts, 10 de març, coincidint amb el vintè aniversari que Ovidi va faltar, el festival Barnasants presenta l’espectacle “Homenatge a T”, al Mercat de les Flors, de Barcelona. El Barnasants 2015 se celebra sota el lema “Volem el pa sencer” per evidenciar que Ovidi Montllor és la referència d’aquesta edició de la mostra de cançó que s’escampa arreu del país.
Aquí podeu llegir la notícia de l’ACN publicada per La Veu del País Valencià
Coincidint amb la data del 10 de març, quan l’Ovidi Montllor inicià les seves vacances, diaris i ràdios preparen informacions, actuacions i obsequis relatius a l’efemèride i a la recuperació de les referències del personatge.
El temps, l’Ara, el Punt-Avui o Catalunya Ràdio parlen de l’Ovidi. Aquest darrer mitjà, la ràdio pública de Catalunya, prepara per al dia 10 una edició especial d’El Matí, amb Mònica Terribas, en el qual prendran part músics, cantants, escriptors…, vinculats amb l’Ovidi. El programa es farà des del Casinet d’Hostafrancs, una de les seus del Barnasants, enguany dedicat a l’Ovidi Montllor.
Coincidint amb el 10è aniversari del casal Can Capablanca, de la ciutat de Sabadell, se celebrarà la Festa Ovidi Montllor, responent a la iniciativa de la xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans i Som Països Catalans, i la CAL. La jornada incorpora alguns dels elements que aniran fent-se presents en les diferents celebracions de la Festa Ovidi Montllor.
L’Ovidi³ Un temps, una estima, una idea, un espectacle que han preparat Borja Penalba, el poeta David Caño i el periodista David Fernàndez per dir, cantar i pensar a través d’Ovidi Montllor i celebrar “humilment” un homenatge a l’autor d’Alcoi. Ho faran amb poemes, músiques i reflexions per fer memòria dels que mai van callar, cedir o transigir.
La primera actuació la faran aquest dimarts, 3 de març, a la Garriga, inaugurant la 5a edició del cicle Terra de sons que se celebra en aquesta localitat, i que amb motiu dels 20 anys de “vacances” de l’Ovidi li dediquen el cicle.
L’espectacle L’Ovidi³ Artista. Cantant. Pallasso serà presentat també el dia 7, a Vic, organitzat per la candidatura municipal Capgirem Vic.
Fa uns dies es va tancar, amb èxit, la campanya de micromecenatge per editar un documental sobre la vida d’Ovidi Montllor a través de la plataforma Verkami. Finalment, 33.500 euros es van aplegar per fer possible el projecte. Un projecte que es presentava com un “Documental ficcionat que retrata la vida d’Ovidi Montllor (actor, cantant, poeta) i paralel·lament les dificultats que sempre ens han ficat les institucions per contar la seva història. Una producció d’Aire de Cinema y Diagonal TV amb la participació de TV3”
I que es pot conèixer detalladament en aquest enllaç
Amb aquest títol, en castellà, el mitjà digital Play Ground publicava un article sobre l’Ovidi Montllor, amb motiu dels seus “20 anys de vacances” a partir de la campanya de micromecenatge per fer el documental Ovidi, el making of de la pel·lícula que mai es va fer.
El butlletí del col·lectiu antimilitarista d’Elx Grup tortuga també se’n va fer ressò
L’1 de m
arç, com cada primer diumenge de març, torna la calçotada popular degana del pla de Barcelona. Enguany, però al parc de l’Espanya industrial.
Ja és la 28a, però també estem d’efemèrides i la dedicarem als 20 anys que l’Ovidi Montllor porta de vacances.
Programació:
12:00 tindrem diferents mostres de cultura popular: castellers de l’EI, colla bastonera de Sants i tabalers de la colla de diables de Sants.
13:00 Començarem a servir els calçots acompanyats de pa amb tomàquet, patata al caliu, botifarra, fruita i vi/aigua.
16:00 Actuacions musicals: Taverners i La fera ferotge, fent versions d’Ovidi.
Durant tot el dia, hi haurà fira de col·lectius.
Compra els tiquets anticipadament al Casal (c/Muntadas, 24) o al mateix dia al parc. Tot
plegat per 13€, 11€ per les sòcies del casal que vinguin a comprar-la anticipadament.
Us hi esperem!
Web del Casal Independentista de Sants
Josep Vicent Frechina, investigador, crític i difusor de la música escriu al seu blog “La caseta del plater” una extensa crònica de l’espectacle Ovidi popular, que es va poder seguir al CAT (Tradicionàrius), de Barcelona, el divendres, 20 de febrer, en dues sessions amb les entrades exhaurides. Aquí l’enllaç
Per la seva banda, Vilaweb publica també un ampli reportatge sobre l’acte amb el títol “I onze homes bons es posaren de part de l’Ovidi”, elaborat per Bel Zaballa. Aquí l’enllaç.
Durant aquest matí, s’han organitzat, a càrrec de l’Ateneu la Falç, de la localitat d’Artés, al Bages, un seguit d’actes per homenatjar Ovidi Montllor, com ara la presentació del portal informatiu l’Apunt o un vermut poètic amb lectura de textos de l’Ovidi i un vermut de germanor.