Els premis del COM a Viasona
El discurs de la indecència ha marxat de les institucions del País Valencià. Aquell parlament blavós que feia valer la seva majoria per bloquejar tot suport i reconeixement oficial a l’any Ovidi. Els mateixos que menystenien la figura i el compromís d’en Raimon, esborrant-lo impúdicament dels mitjans públics i negant-li el més mínim homenatge i agraïment dels seus.
El País Valencià ha tancat aquesta etapa de les tristes majories absolutistes i va sortint a poc a poc dels efectes i desperfectes de la fosca nit blava. El govern ja no actua en contra del país, de la seva llengua, de la seva cultura, ni dels seus activistes. D’aquell país que va voler que el 2015 fos l’any Ovidi, malgrat la nul·la ajuda institucional, i va multiplicar els concerts, els actes i les honorances a tot el territori. La Generalitat valenciana veu com un acte de justícia i reconeixença guardonar en Raimon amb la seva més alta distinció, i Xàtiva, la seva Xàtiva natal, el fa fill predilecte, malgrat l’oposició dels de sempre, unida ara a la intolerància de la seva marca taronja.
I ara que els vents bufen a favor i s’enduen els núvols de contaminació de les dècades passades, cal reconèixer la feina de construcció, resistència i presència de la música valenciana realitzada per molts. Una tasca constant i incessant feta a la contra de l’oficialitat. Un treball fet des de la militància i l’estima a la llengua i al país. Els seus activistes són grups, segells discogràfics, promotors, agències de management, entitats socials i culturals, comissions de festa, festivals i alguns ajuntaments i mitjans de comunicació. Han construït on no hi havia, han tornat a aixecar, el que havia estat ensorrat: canals de difusió, espais de programació, lligams amb la resta dels Països Catalans. Han actuat enlloc d’un govern que ha fet de l’omissió i la destrucció a allò valencià la seva causa cultural. Amb entrebancs, han fet la feina que qualsevol govern, amb una mica d’autoestima i amor a la terra, hagués fet.
Els Premis Ovidi en són un excel·lent exemple. Nascuts fa deu anys en aquest context negatiu i verinós, porten el nom d’un home gran i bo. Una figura cabdal de la cultura i la societat, que tot i estar mort des de fa 20 anys, continua present, donant exemple als qui el reivindiquen i molestant i empetitint als hereus del franquisme. Aquests guardons impulsats pel COM, col·lectiu de músics que també llueix el nom d’Ovidi Montllor, serveixen per a reunir sota un mateix sostre i en un context festiu a tota la indústria musical valenciana. Una gala anual que reconeix el millor de la producció nacional de l’any i que se celebra aquest diumenge 22 de novembre.
La principal novetat, i que millor defineix aquesta nova etapa a les institucions valencianes és que els Premis Ovidi entren, per primer cop, al Palau de la Música de València. Un espai de titularitat pública en el que fa una dècada es van haver de tancar els artistes nacionals per exigir el què hauria de caure pel seu propi pes: LA NORMALITAT. Que els artistes en valencià poguessin actuar en un espai que els hi estava barrat.
El diumenge se sabran els guanyadors de les diferents categories, però guanyi qui guanyi, l’autèntica victòria és el fet d’haver pogut viure aquests premis en directe des d’aquest recinte.