Festa Ovidi Montllor

20 anys de vacances

Publicat el 9 de maig de 2016

Illencs homenatja Guillem d’Efak

13138787_1006280452786385_6083399117970428886_nEl dissabte, 7 de maig, el Centre Artesà Tradicionàrius va ser l’escenari triat per Illencs per homenatjar el cantautor mallorquí Guillem d’Efak, amic i company d’Ovidi Montllor i una de les persones de referència en el camp de la cultura en la reivindicació de la nostra realitat nacional.

A continuació reproduïm la nota de premsa de l’acte i l’article que el cantant i autor mallorquí, Marcel Pich, va escriure per al monogràfic de la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances”, precisament per recordar d’Efak, també als 20 anys de la seva mort.

300 persones assisteixen a l’homenatge al poeta mallorquí Guillem d’Efak a Barcelona
Ovidi3, Xarxa, Antoni Riera o Joana Gomila són només alguns dels artistes convidats per Illencs a rendir homenatge al prolífic músic i poeta manacorí

El col∙lectiu Illencs ha organitzat el vespre d’avui dissabte 7 de maig un Homenatge Popular a Guillem d’Efak, titulat “La revolució del bon gust”. L’acte s’ha celebrat al Centre Artesà Tradiconàrius (CAT) de Gràcia, ha començat a les 20h i s’ha allargat fins passades les 22h. En l’organització d’aquest acte, Illencs ha comptat amb el suport i la col∙laboració de Joves de Mallorca per la Llengua i del portal de música Viasona. L’acte ha estat un èxit d’assistència i pràcticament s’ha omplert la sala amb més de 300 espectadors.
Irene Jaume, una de les organitzadores i membre d’Illencs, s’ha felicitat per l’organització i el bon resultat de l’homenatge i ha destacat que “l’èxit d’aquest acte demostra que és indispensable seguir recuperant les figures de la nostra cultura popular a banda i banda de la mar”. També Francesc Aparicio, el percusionista del grup Xarxa, que ha participat a l’acte, ha reivindicat que “els Guillems i Guillemes d’Efak que avui fan poesia i música a Mallorca” i ha demanat “que en tenguem cura i els valorem”. David Fernández, d’Ovidi 3, ha celebrat que ens haguéssim ajuntat “per reivindicar el black power dels Països Catalans”.
Més d’una vintena d’artistes provinents de diversos àmbits de la cultura (poesia, música i teatre) han ajudat el públic, amb les seves interpretacions, a endinsar­se en les profunditats del món efakià. Els presentadors Toni Lluís Reyes i Maria Antònia Salas han conduït el públic en un recorregut per la vida d’aquest mallorquí nascut a la Guinea Equatorial. Amb la seva obra, Guillem d’Efak va revolucionar el panorama cultural mallorquí i català i entre les seves aportacions s’hi troba una rapsòdia de la cançó popular mallorquina, la introducció del blues i jazz mediterranis i una de les aportacions poètiques més originals a la literatura catalana del segle XX.
El col∙lectiu Illencs ha aprofitat l’avinentesa de l’acte per vendre una col∙lecció de serigrafia
limitada de camisetes i bosses sobre Guillem d’Efak il∙lustrades pel dibuixant Toni Galmés, que han tengut un destacable èxit d’acollida entre els assistents a l’homenatge.

Illencs és un grup de persones de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera residents a Barcelona. Es mobilitzaren per primera vegada el 2012 contra els primers atacs a la llengua del govern Bauzá sota el nom d’Illencs pel Català i, des de llavors, organitzen periòdicament activitats de caire social i cultural a la ciutat de Barcelona.
Guillem d’Efak, mallorquí nascut a la Guinea Equatorial, representa una de les aportacions més originals al moviment de la Nova Cançó i a la literatura catalana del segle XX.

Vigila aquesta petita pàtria nostra
Marcel Pich

Aquestes foren les darreres paraules que Guillem d’Efak digué a Raphel Pherrer, ara fa dues dècades, abans que el negret de la Guinea partís de vacances. Pherrer, el 2011, li contestava amb una carta llençada al cosmos, preocupat per la ‘recaiguda’ de Mallorca a mans enemigues.
Ara que els enemics s’han esfumat i romanen en algun forat negre de les galàxies més llunyanes –del Senat o del nou regionalisme-, caldrà repintar estels en la fosca. La negra nit ens identifica també com a poble. La nit d’Ovidi Montllor i la nit del seu mestre i amic Guillem d’Efak. Perquè la nit vol constel·lacions i aquests dos en són una. Perquè Ovidi ens escopiria a la cara en veure que se’l recorda a ell i no al bruixot manacorí, qui l’inicià en el món de la faràndula. El no record al negret, símptoma d’un país amb excessives perifèries. Perifèries salvades per les petites lluites que les converteixen en capitals. Exemple d’això és el magnífic i necessari homenatge que el col·lectiu manacorí Xítxeros amb empenta li reté aquest passat hivern. Exemple i dignitat en majúscules des dels tròpics de la mediterrània occidental, pocs centenars de milles al nord del Magrib. Que en preguin nota tots els homenatjadors de l’alcoià.
Guillem d’Efak no era un home de la petita pàtria nostra. No era sols un mallorquí que cal reivindicar com a símbol illenc –no era una cosa de Mallorca, com bé diu l’amic Carles Rebassa-; d’Efak era un personatge del país, un home de país. És per tant, com a país, que cal posar-lo en el lloc que se mereix, fent-lo formar part del nostre imaginari col·lectiu. Quedar-se sols amb la primera part seria condemnar-lo al que no fou de cap manera: un català de segona, un mallorquinet graciós. D’Efak marcà estèticament la Nova Cançó, en fou pioner. Guanyà el Carles Riba de poesia. Impulsà nius de resistència com La Cova del Drac o La Cucafera. Tot això en temps de dictadura anticatalana. De lectura obligada i per tal de desgranar el personatge: Balada de Guillem d’Efak de l’incansable Tomeu Mestre ‘Balutxo’.
Renunciar a Guillem d’Efak és renunciar a una part important de la nostra cultura, de nosaltres, del passat recent i imprescindible. Ni tan sols el pitjor dels racistes-regionalistes el fotria al zoològic regional insular. Negret de guinea, moneieta mallorquina. Oblidem Guillem d’Efak perquè era mallorquí o perquè era negre? En tot cas, oblidar-lo és periferitzar Manacor, potser el municipi proporcionalment amb més producció i vida cultural del país. La vareta màgica del negret. De Salses al Barracar i de Fraga a Manacor. Guillem d’Efak era un home de la gran pàtria nostra, una pàtria que som totes i tots i que cal vigilar que no oblidi els qui l’han fet gran. Gràcies Guillemarro!

 



  1. És un acte que no comptava amb el suport de la família al complert, tota vegada que ens vam assabentar a través dels mitjans de comunicació. Una falta de respecte que ens ha preocupat molt ja que pensem que si els joves actuen sense delicadesa, educació, cortesia, o com vulguin nomenar-ho en Guillem no estaria content.
    També cal tenir en compte els drets d’autor, els d’imatge, els d’explotació etc…
    Mai hem possat cap traba, ni hem demanat res, tant sols ser informats. Tot el que es faci per recordar a n’en Guillem en sembla fantàstic. Però repeteixo ho volem saber amb temps i formes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de FestaOvidi per ovidimontllor | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent