A banda de casals i ateneus arreu del país, ara també el podeu trobar a la botiga de discos de Vic, Martulina Divina; a la llibreria 3i4, a València; a la Ciutat invisible, a Sants, Barcelona; a la botiga de discos Oldies, a València.
I també el podeu sol·licitar a festaovidi@sompaisoscatalans.cat
La Fera Ferotge, Cesk Freixas i Pau Alabajos protagonitzaran l’homenatge que el Festivern 2015/16 farà a l’Ovidi Montllor, avui, dia 29, a partir de les 7 de la vesprada, a la Casa de Cultura, en una edició amb una imatge general de referència per a l’artista d’Alcoi. El Festivern s’allargarà fins el dia 31, donant la benvinguda al nou any amb la música d’arreu dels Països Catalans.
A la biblioteca Mercè Lleixà, de Roquetes, a partir de les 7, i amb entrada lliure, es fa, avui, el darrer concert de la gira Gràcies, Ovidi, el muntatge de cançons que ha recorregut bon tros de país de la mà d’Arturo Gaia, Kike Pellicer i Paco Prieto.
En la promoció d’aquest darrer concert, el grup ha escrit:
“Avui oferim a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes l’últim concert de la gira de l’Any Ovidi. Esperem que no calguin molts més aniversaris especials per continuar tenint present una figura i una obra tan important i necessària com la de l’Ovidi Montllor.”
Com a estrena editorial del propi Feliu Ventura, Sembra Llibres acaba de publicar “Com un record d’infantesa”, un text il·lustrat per Daniel Olmo on Feliu s’apropa a la figura de l’Ovidi en plena commemoració dels seus 20 anys de vacances.
El Feliu en parla així a Vilaweb
L’editorial resumeix l’obra així:
“Víctor és un jove xilè dibuixant de còmics que va perdre els pares en un accident de cotxe quan era un infant. Des d’aleshores ha viscut amb el seu avi, un vell republicà exiliat. L’última voluntat d’aquest i un missatge ocult en un disc d’Ovidi Montllor el portaran al cor del País Valencià, on coneixerà Martina, una antiga militant revolucionària xilena, i la seua filla Violeta. Amb elles resseguirà el fil d’un secret familiar que el canviarà per sempre.
A Com un record d’infantesa, el cantautor Feliu Ventura debuta en la narrativa amb una reveladora novel·la il·lustrada per Daniel Olmo. Enllaçant les lluites populars de Xile i casa nostra, aquesta història de compromís i memòria ens acosta a la figura d’Ovidi Montllor, així com a les ferides i esperances dels qui van combatre les dictadures militars.”
El grup VerdCel ha assolit els diners previstos per tirar endavant el seu projecte d’edició de CD + DVD amb versions d’Ovidi Montllor. Aquí teniu el resultat de la iniciativa i els continguts de l’edició: http://www.totsuma.cat/projecte/1376/ovidi-del-cor-a-les-mans-verdcel
Un munt de persones, artistes, col·lectius… han organitzat, per a aquest dissabte un homenatge a l’Ovidi Montllor amb motiu dels seus 20 anys de vacances. Diverses actuacions, projeccions, intervencions nodriran una vetllada amb la finalitat de reivindicar i apropar l’Ovidi a la gent d’aquesta localitat i zona del Vallès Oriental. L’acte inclou la presentació del llibre de Jordi Tormo “Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula”.
Durant aquests dies i fins al 27, a la biblioteca de la localitat es pot visitar l’exposició “Ovidi popular”, d’Antoni Miró.
Des del dia 17 de desembre i fins al 16 de gener se celebren a Tarragona un seguit d’actes amb motiu dels 20 anys de vacances de l’Ovidi.
Una xerrada d’Antoni Batista, la projecció de les pel·lÍcules “Furtivos” i “Amanece que no es poco”, una tertúlia entre Jordi Martí, Carla González i Marta Llorens i el concert d’Ovidi al cub.
«Però així qui mira ara?
Qui canta així la vida i el poema?
Fa deu anys que fa fosc i fa silenci.
Torna i encén de nou el món»
Marc Granell, Nostàlgia d’Ovidi Montllor, abril de 2005
Per als nascuts sota la dràstica democràcia de l’amnèsia, en la precarietat magmàtica dels primers anys noranta i a les palpentes del capitalisme dels amiguets, Ovidi continua sent aixopluc digne, descobriment quotidià i barricada permanent. Avui i encara. Un dic de bagatge sencer, de decència comuna, d’autodefensa insubmisa i de memòria fèrtil. Tot alhora. I molt més. Ara i aquí, més que mai, quan la seva irreverència –dir la paraula justa en el moment més inoportú per als de dalt– retruny i ressona amb força. Foscors i llanternes, dilemes i problemes, 20 anys després de les seves vacances, sorprèn com cada paraula escrita, cada poema dit, cada vers cantat, mantenen una radical vigència, una rabiüda actualitat, una constant i desbordant interpel·lació al món injust i desigual que ens habita.
Un entre tants, humil fins a les celles, obrer de la paraula i treballador incansable de la cultura, l’Ovidi dignifica i significa la història silenciada d’aquest poble i el més vell i perseguit del nostres somnis. Ovidi en lluita. Sota dictacràcia, fill d’obrers alcoians llibertaris, i sota democradura, bandejat i proscrit pels rigors vergonyants de la transició. L’Ovidi i nosaltres. Xarxa i bastida. Fil roig i ferro roent on agafar-nos, els innumerables homenatges que neixen i creixen des de baix –poble a poble– són també una metàfora de nosaltres mateixos, dallà d’on venim i del nostre temps convuls. La gent del poder, sí, en va decretar el silenci per emmudir-lo. Però ha estat el contrapoder de la gent –sense demanar permís, sense demanar perdó– qui l’ha retornat al lloc que li correspon, qui mai l’ha oblidat i qui ha transmès, com una rosa de paper i a cau d’orella, la seua dignitat. Encara recordo, sonora clatellada als gestors grisborbònics de la transició i calbot bíblic als gestors culturals postmoderns, quan més de dos-mil joves, el maig del 2006, omplien el Palau de la Música per homenatjar-lo. Ningú sabia explicar-los a les esferes del poder el per què de la victòria de la memòria sobre un oblit planificat. De l’ateneu al casal, de la cita al cartell, de la cuina al llit, l’Ovidi es va escolar amb la seva tendresa rebel i ens ha fet créixer per dins i donar-nos per fora. Músiques i lletres per recordar-nos, país-mirall, els Ovidis del segle XXI que també s’han alçat: en Feliu i la Meritxell, en Cesk i l’Andreu i tantes i tantes
Sí. Ovidi i nosaltres: el mirall on reconèixer-nos encara. Memòria desobedient, mapa clandestí dels Països Catalans i consciència de classe insubornable. Roig per fora i negre per dins, furetejant sempre la insondable condició humana, capaç del terrible i del sublim. L’Ovidi polivalent i polièdric, multiprecari dels 36 oficis, sempre resistent, l’Ovidi que escrivia: «Mai pujaré al tramvia de cap poder, sigui del color que sigui fugiré sempre d’ell». En la crònica d’un resistent –humil, generós, tímid– en un país de resistències. Les d’ahir, les d’avui, les de demà.
Sempre Ovidi. La bona sort de tenir-lo. Brúixola, refugi, recer. Ovidi pels bons moments compartits que sabem construir en comú, rient de tot i començant per nosaltres mateixos. Però, sobretot i sempre, Ovidi pels moments difícils. Quan calen brúixoles, tot es torça i s’esborrona i vénen maldades amb manars i garrotades. Allà hi serà l’Ovidi. I amb ell, nosaltres mateixos. Perquè Ovidi sempre torna. Per recordar-nos que cal continuar. Fins que als homes i a les dones no se’ls pesi en les balances. Per això aquí seguim, suant la samarreta. Compartint la teua humil decisió de no retrocedir: de no cedir res, de no renunciar mai, de no defallir enlloc. Cantant-te com mai que és com sempre. Cridant el teu nom als quatre vents. Com no agrair-t’ho, amic. Tu sempre per nosaltres. I d’ara en endavant nosaltres, que t’estimem tant, per tu. Mil gràcies, fera.
Text de David Fernàndez publicat al monogràfic “O juguem totes o estripem la baralla”, de la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances”
Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 – Barcelona, 1995), és un dels personatges dels temps de la Nova Cançó més admirats i més estimats per les noves generacions rebels. Un poeta crític i autocrític que enguany ha fet vint anys que ens va deixar. De l’Ovidi recordo els seus recitals a diversos teatres de la ciutat, sempre amb el seu posat seriós i vestit de negre, sempre acompanyat a la guitarra per l’entranyable Toti Soler.
Tal vegada el concert més popular de l’Ovidi fou el que va fer al Poliorama de la Rambla de Barcelona, l’abril de 1976, per presentar el seu àlbum “Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924”. Guardo com un tresor el programa d’aquell vespre amb la coberta dissenyada per Josep Guinovart i a la seva primera pàgina una dedicatòria: “A Ferran Aisa, molt cordialment i amb agraïment. Salut! Ovidi.”
El vaig anar seguint en les seves actuacions com la que va realitzar al Teatre Grec de Montjuïc conjuntament amb Pi de la Serra, l’estiu de 1978. La seva participació, ja tocat per una dura malaltia, el 1993 al Palau Sant Jordi en els “30 anys d’Al Vent” amb Raimon. I, a més, vaig tenir la sort de conèixer la seva bonhomia i humanitat personalment durant el centenari de Joan Salvat-Papasseit. Ovidi Montllor va participar en un acte emotiu organitzat per l’Ateneu Enciclopèdic Popular, quan jo n’era el president, el juny de 1994, al Centre Cívic Blai (actual Biblioteca) del Poble-sec.
L’Ovidi abans de començar, a cantar acompanyat a la guitarra del Toti, en confessava la seva admiració per l’anarquisme i em recordava, amb melangia, que el seu pare havia estat militant de la FAI.
He fet aquest preàmbul per presentar el magnífic llibre de Jordi Tormo que, sincerament, us recomano perquè continueu gaudint de l’univers de l’Ovidi.
Jordi Tormo (Alcoi, 1979), doctor en Geografia i autor de diverses obres d’investigació i de llibres de narrativa com Un bes suau i El silenci, enguany ha presentat un esplèndid treball de recerca sobre el seu paisà el poeta, cantant, actor i lluitador cultural Ovidi Montllor. El llibre ha estat publicat per l’editorial cooperativa i independent de Carcaixent (Ribera Alta-València) Sembra Llibres.
Jordi Tormo, amb el seu Ovidi Montllor, un obrer de la paraula, fa un recorregut per la vida i l’obra del mestre i ens mostra les seves facetes més emotives. L’autor es recolza amb la poesia d’Ovidi per convertir-la en fil conductor i s’empara amb la seva recerca efectuada a l’Arxiu Ovidi Montllor del mas de Sopalmo i amb entrevistes amb familiars i amics de l’artista alcoià com Antoni Miró, Toti Soler, Isabel Clara-Simó, Neus Solsona, etc. El llibre s’acompanya de diverses fotografies i de textos poètics de Montllor.
L’experiència de Jordi Tormo sobre aquest singular personatge és important, doncs, entre el 2011 i el 2014, va coordinar els actes a la memòria d’Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés. El resultat és aquest magnífic treball que abraça els diferents àmbits de l’Ovidi. L’autor, amb entusiasme, recorre els anys d’infància, de joventut i de plenitud de l’artista per recuperar la figura brillant d’un personatge de culte de l’actualitat entre una part de la joventut esquerrana dels països catalans. Ovidi Montllor fou seguint les paraules Salvat-Papasseit, poeta que va cantar en un dels seus més recordats discos, un creador en majúscula, en un poema titulat “Autoretrat”, diu: “Són un penó de l’escac de la vida, / una tremolor del nàixer a la por, / Sóc com el so d’aquesta xeremia / i el tabal que anuncia festa i dol. / I sóc mos i sóc carícia / i sóc tendresa i sóc bastó. / Sóc el què sóc, sóc el que sóc.”
Un obrer de la paraula. Una persona compromesa amb la classe treballadora i en la defensa de les llibertats del poble. Defensor de la llengua i de la cultura del seu país. Com va cantar amb un dels poemes de Vicent Andrés Estellés: “Per senyera, senyors, quatre barres. / Per idioma, i senyores, català, / Per condició, senyors, sense terres. / Per idees, i senyores, esquerrà.”
L’Ovidi, com a cantant, va convertir la poesia en un arma de transformació social o de conscienciació en els moments difícils del franquisme o de la transició. I ho va fer amb la seva pròpia obra i en la de poetes de l’altura de Salvat-Papasseit, Vicent Estellés, Blai Bonet, Pere Quart o del seu amic Joan Fuster.
Ovidi Montllor va representar una de les veus crítiques de la cançó catalana que va ser silenciada els anys vuitanta quan la transició ja havia creat el nou règim “demòcrata” i un nou status quo, que no podia tolerar la contestació rebel ni crítica al sistema. Ovidi Montllor, aleshores, es va centrar en la seva carrera cinematogràfica, teatral i televisiva amb poquíssimes contractacions com a cantant. Jordi Tormo ha rescatat també per aquest llibre algunes de les nombroses poesies que va escriure l’Ovidi; i, fins i tot, en un annex inclou el títol de les gairebé quatre-cents poemes que l’alcoià va escriure. Com aquest en què recorda el seu Alcoi des de Barcelona; “Quan? / Barcelona s’em mostra plena i grandiosa des de la balconada. / Recorde Alcoi, malaltissa enyorança que duc al cor…”
Ferran Aisa, és escriptor i historiador. I ara ha escrit aquest text a tall de comentari sobre el llibre que ha editat Sembra Llibres i del qual és autor Jordi Tormo. Aquest text ha sortit publicat a la revista de CGT La Confederació
Una mostra de les obres d’Antoni Miró incloses en l’exposició Ovidi popular, es poden visitar al casal faller de la falla Arrancapins -carrer Villanueva i Gascons, 7-, de la ciutat de València, entre els dies 1 i 20 de desembre.
Enllaç a la pàgina de facebook de l’esdeveniment.
Properament, l’exposició s’instal·larà a Castelló de la Plana, a Palma, concretament a Can Alcover, i a Lliçà d’Avall. Al mes de gener se n’anirà a Bilbo, a Euskal Herria, de la mà del col·lectiu AldarriCatuz
Darrerament, la revista monogràfica de la campanya “Festa Ovidi Montllor. 20 anys de vacances” s’ha anat escampant arreu del país. Així, ara la podeu trobar en gran part dels casals i ateneus existents a pobles i comarques del país, i també a la seu de la CAL, a Barcelona; a la llibreria La ciutat invisible,a Sants, a Barcelona; a la llibreria 3i4 de València; a la llibreria Samaruc, d’Algemesí, o als concerts d’Ovidi al cub.
Igualment, allà on va l’exposició Ovidi popular, d’Antoni Miró, o a les presentacions del documental Un mapa en moviment. Un país en construcció, de Som Països Catalans, també es pot trobar.
Si algú té interès en la seva distribució, pot adreçar-se al correu festaovidi@sompaisoscatalans.cat
Des del passat dia 17 de novembre es pot visitar a Xirivella l’exposició d’Antoni Miró sobre Ovidi Montllor. Informació del diari Levante