Obrir una capsa de galetes variades era una de les accions que em produïen més fascinació quan era petita. Com m’agradaven aquells receptacles amb dos sostres precintats amb una cel·lofana perfecta! Cada pasteta semblava que fes mèrits per a ser triada la primera! La varietat s’accepta i és bona, segons com. Altres vegades, s’interpreta com
Per necessitat s’aprèn de tot. Instruir-se en un ofici nou comença per conèixer les paraules dels objectes que calen per a fer-lo. Cuinar, pescar, pentinar, curar o construir demanen una manera precisa de parlar. En l’àmbit rural, s’acumulen des de fa segles muntanyes de mots per descriure el paisatge, els animals útils i els inútils
Entendre’s és una acte que ens fa fàcil la vida. Si en lloc de guanyar molt sovint l’intercanvi reeixit d’informacions es produís un estroncament insistent de la comunicació, viure en comunitat seria molt més complicat. Les paraules han de fluir i passar com el vent -sense ser vistes- per anar bé. De vegades, però, no
Invocar té unes connotacions poderoses. Els humans han dedicat vides i segles a invocar déus i fats per a evitar perills i desgràcies. Crèduls per naturalesa, han fet dels clams un escut imaginari. En el món d’ara nostre, tot és molt més prosaic i més tangible. Així i tot, els vocatius ens donen igualment molt
Cap llengua sona com s’escriu. N’hi ha que s’ho pensen, però no és cert. Només 5 lletres ens permeten representar fins a 8 sons vocàlics en català; fins a 10 sons vocàlics en anglès¹; fins a 14, en hongarès². Per tant, aprendre una llengua nova significa un esforç important. Necessitem memoritzar el nom de les
Cada dia el romanticisme pateix una derrota. El que passa al món ja no es pot ocultar amb la propaganda de creences boniques. Millor així. Si no veiem les coses tal com són, no deixarem mai de rabejar-nos en el miratge. També els mites lingüístics reben poalades d’aigua freda. Recentment, en el seu article “Mitologia
Segons l’estat d’ànim de cada moment, ens ve de gust escoltar un tipus de música o un altre. De bon matí, la música clàssica ens tornaria a endormiscar a l’acte; en canvi, una animada cançó ballable ens fa acabar d’obrir bé els ulls. Les paraules també tenen una música més refinada o més tosca i,
Contemplar i admirar no implica conèixer. Quantes produccions artístiques som capaços d’admirar sense saber-ne l’autor ni entendre’n el sentit històric? Quants elements de la realitat que ens envolta no ens passen desapercebuts malgrat que no els podem anomenar? Al cel els núvols van canviant d’un dia a un altre, del matí al vespre i d’un
Quan desitgem en silenci, tot resulta fàcil. Si no hem de traduir els nostres anhels en paraules, allò que volem ens sembla nítid. En canvi, explicar als altres què ens agradaria i a què aspirem pot demanar un esforç superb. Quantes hores hem passat a les aules? En tots els espais que hem conegut plens
Heu tingut mai por de no tindre res a dir? Parlar no costa gaire, però no sempre ve de gust. Parlar per plaer també demana unes condicions; la combinació de la sort de trobar bons interlocutors i del treball propi per complaure’ls. Durant els tres dies del cap de setmana passat, acabo d’experimentar una situació
Per a què volem dades si per a alguns només compten les percepcions pròpies? Quin profit traiem dels diàlegs si no prenem nota del que ens diuen els altres? Avui encara és Sant Jordi. Sortir al carrer i olorar la primavera i els llibres i les ganes de festa acostuma a ser una activitat multitudinària.
Qualsevol petit trajecte ens regala descobertes. No cal anar a l’altra punta del món per conèixer elements que ignoràvem i que no enriquien, fins que els hem trobat, la nostra mirada cap a l’exterior. Just ahir vam fer els 15 Km del GR entre l’Ampolla i l’Ametlla amb uns amics. Com que Setmana Santa és
A mig camí entre les paraules que hem heretat de les llengües antigues i els simples sorolls bucals, trobem les onomatopeies¹. Nyam-nyam, bum o atxim van més enllà del so que imita un fenomen: tenen sentit propi i també formen part del nostre repertori lèxic. Resulta ben curiós, però, que aquestes creacions que parteixen de
L’etimologia vindria a ser com la biografia oficial de cada paraula: quins ascendents té, quina ha estat la seua trajectòria, a quins llocs ha viscut, amb qui s’ha relacionat… Però els detalls de la vida real no cabrien ni en la més vasta de totes les obres etimològiques. Ja ho veureu! Basquet és una paraula aguda
Els souvenirs tenen la missió d’esdevenir records en tres D. En alguns indrets, les velles tradicions han donat pas a una oferta omnipresent de marxandatge destinat als visitants o als residents. Aquí no s’estila gaire, aquest fenomen. Per Tots Sants no pengem tirallongues de castanyeres encunyades en paper maixé per decorar el sostre dels taulells