Els episodis han cedit el pas a les emocions. Explicar en públic com ens sentim ha deixat de ser, a ulls de molta gent, una conducta impúdica o reprovable. Al contrari, si no mostrem els sentiments que ens aclaparen, es pot interpretar com una mostra clara d’insensibilitat. La reserva de la intimitat no cotitza a
Aprenem per necessitat, per gust o per atzar. Generalment, la necessitat ens mou a buscar el coneixement, però descobrir per gust i gaudint de l’experiència sovint acaba sent un luxe. A part, poc esperem del que no sabem quan arribarà; per això els aprenentatges fortuïts són un regal. Malgrat que diuen que cada dia s’aprèn
Un poble petit és un grapat de gent sense secrets. Als pobles petits, les tradicions constitueixen les parets mestres de la comunitat, encara que molts envans s’han anat tombant en terra. Al meu poble hi ha set-cents habitants i set bars. Toquem a 100 habitants per bar. No hi ha botigues amb aparadors vistosos, ni
Sumar i restar. Fins i tot multiplicar i dividir. En el full de càlcul de la llengua, les operacions aritmètiques no es tanquen mai. Anem afegint i espigolant paraules i expressions que al cap de dècades i de segles produeixen una fesomia renovada de l’idioma. Durant totes les festes de tancament d’any i d’obertura d’un
En els contes i en les rondalles populars s’hi han plantejat tots els grans temes de la humanitat. La justícia, l’amor, l’abandonament, l’engany, la gelosia, la traïció, la perseverança o la compassió han estat protagonistes d’històries, que han estès la comprensió d’aquestes forces immortals a públics d’èpoques i contextos culturals diversos. De tota la pila
Estem fets dels petits gestos de cada dia; som el que diem, el que mengem, el que posem en pràctica, el tracte que tenim amb els altres… I, malgrat els esforços per a semblar singulars, moltes d’aquestes accions les hem rebut en herència: la llengua, les receptes que sabem cuinar, el caràcter, la generositat… Tot
Una anou és verda dalt de l’anoguer. Fins que es bada la pellerofa dobla que l’abriga i cau en terra, no apareix la infrangible closca llenyosa que protegeix un saborós fruit sec. Les anous arriben a la tardor. Aquesta és la informació que podrien donar-nos d’aquesta llavor comestible la majoria dels parlants ebrencs que n’han collit
Les idees han de tindre una aparença física. Per a intercanviar el que pensem necessitem el suport tangible de les lletres o dels sons que es combinen en paraules, estàtiques i recordables. En canvi, en algunes circumstàncies, els significats es mostren volubles. Una cadira és una cadira; de tantes formes i aparences com calga, però
Sense memòria no entenem el present. Els records formen els fonaments de la casa en què vivim i les parets mestres trontollarien sense la fortalesa del que tenim guardat i del que continuarà vigent en nosaltres malgrat el pas frenètic dels esdeveniments. Un matí d’aquesta setmana vaig trobar una alada morta davall de la taula
Qui no s’ha sentit mai fora de lloc? Malgrat que cada persona té poc o molt la capacitat d’adaptar-se a diferents entorns, en qualsevol moment pot arribar aquella ocasió que revela la distància entre jo i els altres. Amb relació a la variació geogràfica de la llengua, de vegades aquesta sensació de desplaçament també és perceptible. Per
Relat ha esdevingut la paraula més famosa dels moments que vivim. Un relat és una història, però també -i sobretot- un punt de vista, acompanyat de les paraules més convenients i eficaces. No hi ha dos relats originals idèntics. Relatar és crear. I mireu, al poble sempre hi ha coses per a explicar. Quan hi
No recordo cap setembre com aquest setembre. Un començament inestable de tardor en què els dies es dilaten perquè hi càpiga tot el que ens està passant i en què els diaris queden obsolets del matí al vespre. Serà un setembre per a guardar en forma de fotografies, de frases memorables, de fets categòrics, de
Les imatges ens expliquen històries, ens fan pensar o ens enganyen. El llenguatge visual ha esdevingut el protagonista dels relats que consumim. Evidentment, només passejant la mirada pels murals no entenem del tot com funciona el món que ens envolta. Així i tot, una imatge furtiva explica allò que és explícit perquè la significació dels gestos
Per a què serveix la veritat? Existeix incòlume sobrevolant la realitat o, simplement, es fabrica d’acord amb els diferents punts de vista i segons els interessos en joc? Qui busca la veritat? Quant d’esforç costa atansar-s’hi? El disset d’agost ha canviat el curs de moltes vides; ha fet patir molts ciutadans; ha demanat la implicació
Les celebracions fan extraordinari allò que és ordinari. Quan commemorem algun fet, ens sentim més feliços amb les nostres circumstàncies concretes. Deu ser per això que el calendari és ple de festes que mai no ens cansem de reviure. Aquest agost hem fet una festassa. L’hem preparat amb temps; primer en el pensament i després