Agafada al vol

Som les paraules que diem

25 de juliol de 2017
1 comentari

Garropassa

Obrir una capsa de galetes variades era una de les accions que em produïen més fascinació quan era petita. Com m’agradaven aquells receptacles amb dos sostres precintats amb una cel·lofana perfecta! Cada pasteta semblava que fes mèrits per a ser triada la primera!

La varietat s’accepta i és bona, segons com. Altres vegades, s’interpreta com un problema; es veu com un obstacle. En llengua, sembla que no jugue a favor de la fortalesa de la comunitat, sinó que puga esdevenir el seu taló d’Aquil·les. De fet, durant anys hem remat a contracorrent sense treva però, finalment, sembla que el reconeixement públic de l’àmbit lingüístic està bastant assegurat. Potser ara ens podem relaxar una miqueta i deixar fluir amb tranquil·litat la diversitat interna. Ni que siga per a divertir-nos.

Avui, quan plegava de treballar, li he demanat a una companya que em mirés una zona del coll que em picava. Em sembla que m’ha sortit garropassa -li he dit. I, encara que ja no se sorprèn de gairebé res, s’ha estranyat de la parauleta. De fet, érem tres al despatx. I ha resultat que cadascuna anomenem els petits granets que et surten a la pell d’una manera diferent. Les opcions que han entrat en escena han estat: una variant tortosina, garropassa [garupása]; una variant garrafenca, granissalla, i una altra variant inicialment indefinida, granitxalla , que ha resultat que és pròpia del Camp de Tarragona.

No cal dir que de seguida hem anat a l’Optimot i hem conclòs que la forma estàndard per parlar d’aquest tipus d’erupció cutània és granellada. Gràcies a comprovacions posteriors en diferents diccionaris¹, també he trobat documentades fins a set formes per a referir-nos a aquesta patologia. Per ordre alfabètic, tenim totes aquestes opcions: borradura, erupció, garropassa, granellada, granissada, granitxalla i granullada. Però no he localitzada en cap obra lexicogràfica la variant granissalla.

D’aquesta petita anècdota, se’n pot llegir de bo la curiositat que suscita i l’admiració que desperta contemplar la variació entre persones tocades per l’amor de la llengua. Tant de bo aquesta mirada s’encomane amb el temps a molts més parlants.

¹ Paraules documentades al DIEC2: granellada, granissada, granullada i borradura. I documentades al DCVB: granitxalla i garropassa. Aquesta última, també al GDLC. La traducció al castellà, segons el diccionari bilingüe d’Enciclopèdia Catalana, és sarpullido  o bé salpullido.

Fotografia d’Adam Shaw

Adés
17.04.2016 | 10.16
Catervada
25.08.2019 | 8.20
Ensalivar
24.04.2018 | 10.43

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Hola!
    Veig que les varietats vénen de gra o de borró.
    Ací Pego diem gorra(d)ura, que és variant de borradura que al País Valencià és l’estàndard. Potser no hagués calgut entrar al DNV gorradura però segur que s’han trobat que és la pronunciació més estesa i han pensat que millor l’entrem o la gent haurà d’usar un vocabulari castellà – valencià i acabarem pensant, com sol ocórrer que tot el que diem està mal o que “això no és valencià” (o que tot el que diuen enllà lo Sénia és llengua i ací parlem patués indigne) i acabarem escrivint en castellà que això sí que és com cal: monolític.
    Per curiositat he cercat al DNV la granedalla, i l’hi he trobada però els mateixos redactors del diccionaris no han entés que era sinònima de la borradura valenciana i en comptes de remetre-hi, com toca, l’han definida. I és que “l’estàndard” sovint no existeix més que en els papers, i el que cal és obrir la ment, respectar la diversitat i tenir voluntat d’entendre’s.
    M’aborrone de pensar-ho… Cosa que em duu a una treseta de paraules que a molts llocs confonen o coneixen parcialment i ací Pego diem i diferenciem: aborronar-se, esmussar-se i esgarrifar-se. Amb diversitat també guanyem precisió.

    Llegires a Vilaweb un article a pocada sobre el valor d’usar les variants i no tancar-se en això-que-creiem-que-algú-diu-que-ha-de-ser-l’estàndard? Segur que t’agradarà, com a mi. A voltes pensem tant en com compartir el codi que ens autocensurem quan no cal. Aprofitant que tenim una llengua “en construcció” (uns més que els altres) podem fer-la més horitzontal “entre iguals” i no tan “vertical”. No sé si a l’Ebre teniu la sensació de ser els andalusos del català però ací al PV alguns s’hi senten (i alguns ho accepten per mor d’unitat, i a altres els aboca a usar el castellà). I algú continua fent-nos-ho sentir, sovint sense voler. Cal ensenyar la diversitat. Algun dia podran sentir valencià a les teles del Principat? Quan podré sentir IB3 i TV3 en obert ací?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.