En pocs dies, la Comissió Europea i el Tribunal Suprem s’han pronunciat sobre la legislació catalana referent a l’ús de la llengua a dos àmbits ben diferents: el cinema i les escoles bressol. Em sembla que tots hem entès què diuen les sentències sobre les persones que les han redactat; però potser no hem reflexionat
Davant del rebuig que ha provocat la seva actuació, el rei Joan Carles I ha demanat perdó i ha assegurat que no tornarà a succeir. Ja s’ha comentat abastament que amb les disculpes presentades no queda clar a què es referia (a la cacera? als elefants? a Botswana? a la seva acompanyant? al secretisme del
L’acció del recurs presentat contra la llei de normalització del català ha produït una reacció en defensa “del nostre model”. Tret de tres famílies i un advocat tothom està d’acord: la immersió lingüística és irrenunciable no només per a la supervivència del català sinó també perquè és indispensable per garantir la cohesió social i evitar
Cada cop se sent més. Així que alguna de les tantes administracions públiques que tenim anuncia una retallada de serveis adduint manca de recursos econòmics sentim alguna veu que es queixa perquè “si es combatés el frau fiscal no caldria retallar”. L’afirmació sovint du implícita una connotació acusatòria, insinuant la complicitat de les administracions públiques
El logopeda i el duc de York tartamut que amb el temps esdevindrà rei d’Anglaterra són personatges històrics. Ignoro si també és real l’afició d’en Lionel, el logopeda, pel teatre; però en qualsevol cas, amb aquesta afició el director de la pel·lícula ens envia un missatge en una botella. A la societat anglesa, el classisme
. .
Jordi Pujol, el pare de la política del peix al cove, acaba de dir que així no anem enlloc i que Catalunya només té dues opcions: la independència o la nostra desaparició com a poble. Verba volant, scripta manent. Ha fet molt més que dir-ho: ho ha deixat escrit a l’editorial d’aquesta setmana (Del Tribunal Constitucional
Suposo que ja ho sabeu: el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha declarat nul·les unes escoltes telefòniques que Baltasar Garzón aportava com a proves incriminatòries al cas Gürtel. Eren converses entre alguns dels acusats i els seus advocats defensors. Sé que Garzón té fama de ser un mal jutge instructor, de cometre errors greus
Ahir, 24 de març, el Consell de Direcció de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) em va rellevar de la direcció executiva de l’Agència. Fa poc més d’un any, quan em va proposar assumir-ne la direcció executiva, el conseller Huguet em va explicar el projecte de canvis en la governança de la
Amb el canvi d’any s’imposa un balanç dels 12 mesos que deixem enrere i uns desitjos per als 12 que encarem. I com cada any el faré a tres nivells: de bloc, personal i de país. A nivell de bloc lamento no haver assolit els objectius (moderadament ambiciosos) que em vaig proposar ara fa un
D’aquesta crisi ningú en sortirà com hi va entrar. Qui hi sàpiga veure una oportunitat i canviï en sortirà reforçat. Qui no canviï res i es limiti a esperar que passi, en sortirà molt més feble. Suposo no és cap exclusiva, però la primera persona a qui vaig sentir aquesta reflexió va ser al conseller
Pendents del Tribunal Constitucional, una de les preguntes que ens fem és qui ha de liderar (si és que ho ha de fer algú) la reacció a l’enèsima passada de ribot sobre l’Estatut. No entraré en els debats manifestació sí / manifestació no o abans / després. Ni tan sols en si la reacció s’ha de liderar
Se m’acaben les vacances i no voldria fer-ho sense parlar-vos d’una de les meves teories peculiars: la que distingeix entre psicologies mozartianes i psicologies beethovenianes. Dues maneres de viure. No li feu més cas del que es mereix un divertimento estiuenc, entre d’altres coses perquè aquesta teoria neix d’una gran simplificació. Però aquí la teniu…
Diuen que les victòries tenen mil pares i les derrotes són orfes. No sempre. Hi ha un exemple que a més d’emocionar-me sempre m’ha semblat tota una lliçó: com va respondre Roma a les derrotes que va patir a mans d’Anníbal. La joventut i bona part de la seva infantesa van transcórrer a la península
Ja sabeu de qui parlo. Per raons que no venen a tomb, aquests dies he pensat en la distracció i l’excés de velocitat que, segons els tècnics, la matinada del 24 de maig d’ara fa vuit anys van ser la causa de l’accident que el va matar a la Ronda de Dalt de Barcelona. Quinze anys