Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

29 de juny de 2012
0 comentaris

Més enllà de les sentències (n+1)

En pocs dies, la Comissió Europea i el Tribunal Suprem s’han pronunciat sobre la legislació catalana referent a l’ús de la llengua a dos àmbits ben diferents: el cinema i les escoles bressol. Em sembla que tots hem entès què diuen les sentències sobre les persones que les han redactat; però potser no hem reflexionat prou sobre què diuen de nosaltres, els catalans.

Quan la Comissió Europea demana que a Catalunya les pel·lícules en castellà es doblin o subtitulin al català demostra que ni coneix la nostra realitat ni (i això és més greu) és conscient de la seva ignorància. Però no hauríem de menystenir el fet que “des de fora” no entenguin res…

Portem no sé quants anys justificant accions per “protegir” el català obsessionats amb que no sembli que ens mirem el melic, i resulta que “des de fora” el que els crida l’atenció són els privilegis que atorguem al castellà. Ens hauria de fer pensar… Tampoc em sembla irrellevant que la llei que ens demanen modificar no s’hagi aplicat mai. És més, es va aprovar amb el compromís públic de no aplicar-la, i n’hi ha prou amb fer un cop d’ull a la cartellera per veure que s’ha respectat aquest compromís de no exigir allò que marca la llei: que el 50% de la programació sigui en català. ¿Canviaria gaire cosa si, en lloc de modificar-la, l’abolíssim?

Amb la llei de normalització lingüística va passar una cosa similar. Durant més d’una dècada no es va imposar cap sanció sota l’argument que “imposar el català” seria contraproduent, i que ens sortiria més a compte fer-nos els simpàtics… Parlem clar: d’un text que prohibeix i obliga però les infraccions al qual no són sancionades no és cap llei, és un sermó. I d’un Parlament de debò se n’esperen lleis.

Parlar clar. Crec que aquest és un dels nostres grans problemes: l’esport nacional de Catalunya és no dir les coses pel seu nom. Ens agrada fer veure que som el que no som, i que tenim un país, unes institucions i una societat que no tenim. Legislem sobre temes dels que no en tenim competències, i sobre els que en tenim aprovem lleis amb la condició de no aplicar-les alhora que titllem d’anticatalà qui gosi votar-hi en contra. I, és clar, “des de fora” no ens entenen…

Amb el català a l’escola passa el mateix. Ens obsessiona acumular arguments per justificar-ho: que si la cohesió social, que si gira, que si tomba… Quan és molt simple: la llengua de l’escola és el català perquè som a Catalunya. L’argument comença i s’acaba aquí. ¿Que hi ha algú que demani per què a les escoles de San Millán de la Cogolla (per posar un exemple) s’ensenya en castellà? ¿Que hi ha algú d’allà a qui li passi pel cap donar-ne cap justificació? ¿Doncs per què ens en demanen a nosaltres? ¿Per què hi ha tants catalans que s’entesten a donar-ne?

No ens entenen! Al retrat complet hi trobem comportaments guiats per la mala fe -no cal posar exemples- però també d’altres als que no podem retreure que tinguin la sensació que la Catalunya de que els parlem és artificial, perquè en part ho és. Ho és des del moment en que ens autocensurem perquè “que no s’ho prenguin malament” ens preocupa més que les nostres idees, els nostres sentiments, els nostres interessos, i els nostres drets. Tanta repressió no és ni natural ni normal. No som sincers, ni amb nosaltres ni amb ells. I ens ho detecten i, és clar, desconfien.

Potser ja és hora que tinguem el coratge i la dignitat de considerar-nos i comportar-nos com si fossim normals. Res més, però tampoc res menys: l’escola en català perquè som a Catalunya. Sense cap més explicació. I qui amb això no en tingui prou, és que ens tracta com una colònia. Així de simple.

PS I actuar amb normalitat també implica que a qui no l’hi estigui bé se li ha de dir el mateix que ens dirien a nosaltres a San Millán de la Cogolla (per posar un exemple) si se’ns acudís reclamar-hi l’escolarització dels nostres fills en català (o en àrab, o en urdú, o en mandarí, o en quítxua, o en romanès, o en amazigh, o en wolof, o…).


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.