Suposo que ja ho sabeu: el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha declarat nul·les unes escoltes telefòniques que Baltasar Garzón aportava com a proves incriminatòries al cas Gürtel. Eren converses entre alguns dels acusats i els seus advocats defensors. Sé que Garzón té fama de ser un mal jutge instructor, de cometre errors greus
Ahir, 24 de març, el Consell de Direcció de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) em va rellevar de la direcció executiva de l’Agència. Fa poc més d’un any, quan em va proposar assumir-ne la direcció executiva, el conseller Huguet em va explicar el projecte de canvis en la governança de la
Amb el canvi d’any s’imposa un balanç dels 12 mesos que deixem enrere i uns desitjos per als 12 que encarem. I com cada any el faré a tres nivells: de bloc, personal i de país. A nivell de bloc lamento no haver assolit els objectius (moderadament ambiciosos) que em vaig proposar ara fa un
D’aquesta crisi ningú en sortirà com hi va entrar. Qui hi sàpiga veure una oportunitat i canviï en sortirà reforçat. Qui no canviï res i es limiti a esperar que passi, en sortirà molt més feble. Suposo no és cap exclusiva, però la primera persona a qui vaig sentir aquesta reflexió va ser al conseller
Pendents del Tribunal Constitucional, una de les preguntes que ens fem és qui ha de liderar (si és que ho ha de fer algú) la reacció a l’enèsima passada de ribot sobre l’Estatut. No entraré en els debats manifestació sí / manifestació no o abans / després. Ni tan sols en si la reacció s’ha de liderar
Se m’acaben les vacances i no voldria fer-ho sense parlar-vos d’una de les meves teories peculiars: la que distingeix entre psicologies mozartianes i psicologies beethovenianes. Dues maneres de viure. No li feu més cas del que es mereix un divertimento estiuenc, entre d’altres coses perquè aquesta teoria neix d’una gran simplificació. Però aquí la teniu…
Diuen que les victòries tenen mil pares i les derrotes són orfes. No sempre. Hi ha un exemple que a més d’emocionar-me sempre m’ha semblat tota una lliçó: com va respondre Roma a les derrotes que va patir a mans d’Anníbal. La joventut i bona part de la seva infantesa van transcórrer a la península
Ja sabeu de qui parlo. Per raons que no venen a tomb, aquests dies he pensat en la distracció i l’excés de velocitat que, segons els tècnics, la matinada del 24 de maig d’ara fa vuit anys van ser la causa de l’accident que el va matar a la Ronda de Dalt de Barcelona. Quinze anys
Aquests dies he aprofitat per veure la que –segons ell ha dit- és la darrera pel·lícula on Clint Eastwood actuarà. Fa temps que és un dels meus directors favorits, però aquest cop l’anunci de la seva retirada ha fet que anés a veure’l amb un punt de nostàlgia. Tot plegat, no deixa de ser un
Ahir, dilluns 9 de febrer, es va publicar al DOGC la convocatòria d’aquests ajuts, destinats a garantir la igualtat d’oportunitats de l’estudiantat discapacitat. Aquests ajuts, finançats pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i gestionats per l’AGAUR, estan destinats a col·laborar en el finançament de recursos materials i ajuts tècnics i personals. El pressupost de la
Divendres passat es va publicar al DOGC les convocatòries de les beques BE-DGR i TDCAT-DGR, i dels ajuts BCC. L’import total de les tres convocatòries és de 1.250.000 euros. Per a la convocatòria de beques de recerca predoctorals BE-DGR, per a estades fora de Catalunya, es destinen 1.500.000 euros. Per a la convocatòria de beques
Avui, 4 de febrer,s’han publicat les següents convocatòries de beques i ajuts en matèria de recerca i d’universitats per enguany, totes elles gestionades per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR): Recerca: – Ajuts a projectes d’abast local i comarcal (ACOM). – Ajuts per a l’organització d’accions mobilitzadores (ARCS). – Ajuts per al
L’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) canviarà de director executiu. Si no hi ha cap daltabaix pel mig, demà prendré el relleu de l’actual director: l’Estanislau Fons. Avui ha estat un dia molt intens: avui s’ha fet pública la notícia. M’és difícil descriure l’efecte que fa en mi la barreja de sentiments que tinc.
Són dates per a la tradició, així que faré com tothom: un balanç de l’any de deixem enrere i propòsits per al que comencem. Ara fa un any deixava escrits en un post els pròposits per al 2008, avui toca fer-ne balanç. Eren propòsits a tres nivells: per al bloc, per a mi, i per
Aquest post és una necrològica. El Pito –Josep Casanovas- es va morir aquest estiu, però jo no ho he sabut fins aquestes festes. Era el company d’escalada del meu pare, i tots dos em van iniciar en aquest esport. Els qui feu, o hagueu fet, escalada en tindreu prou amb això. Per a qui no,