Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

9 de març de 2012
0 comentaris

Immersió! Quina immersió?

L’acció del recurs presentat contra la llei de normalització del català ha produït una reacció en defensa “del nostre model”. Tret de tres famílies i un advocat tothom està d’acord: la immersió lingüística és irrenunciable no només per a la supervivència del català sinó també perquè és indispensable per garantir la cohesió social i evitar que ens dividim definitivament entre “nosaltres” i “ells”. Perdoneu, però no ho veig gens clar.

Deixeu-me matisar: el que no veig clar no és que la immersió lingüística sigui condició sine qua non per a la cohesió social, que sí que ho veig. El que no acabo de veure és que tots plegats ens creguem aquest discurs que proclamem amb tanta vehemència, que el tinguem interioritzat i que siguem conseqüents. Com en tants altres aspectes, em fa l’efecte que són d’aquelles bones intencions que els catalans repetim com si ens les creguéssim perquè ens agrada fer veure que som el que no som, que tenim un país que en realitat no tenim. Potser perquè intuïm que obrir els ulls a la realitat seria molt dur.

Ho diré ben clar: no és cert que a Catalunya hi hagi immersió lingüística. És més: és absolutament fals. Com a molt, i en un exercici de benevolència, podríem dir que hi ha immersió lingüística a les escoles. Però això no vol dir que n’hi hagi a Catalunya perquè, per sort o per desgràcia, un país –aquest o qualsevol altre- és molt més que les seves escoles.

A Catalunya no hi haurà immersió lingüística mentre demanem un cortado enlloc d’un tallat pel simple fet que el cambrer té faccions asiàtiques, o mentre ens adrecem en castellà a les persones que fan servir (de manera exclusiva o preferent) el castellà. No entenc que de parlar a un nen –de 9 del matí a 5 de la tarda- exclusivament en català en fem una línia vermella alhora que acceptem com a normal adreçar-nos en castellà a adults que van néixer aquí o que van arribar-hi fa 50 anys. I no entenc que de parlar a un nen –de 9 del matí a 5 de la tarda- exclusivament en català en fem una línia vermella alhora que acceptem com a normal adreçar-nos-hi en castellà fora de l’horari escolar.

Sovint els mestres es queixen que cada cop més els pares dimiteixen (dimitim) de les nostres responsabilitats i els carreguem amb tot el pes de l’educació dels nostres fills. Amb la immersió lingüística em sembla que és tot el país qui està dimitint de la seva responsabilitat i la carrega en exclusiva en l’escola, a qui exigim que faci el que nosaltres no fem. Em sorprèn que els mestres encara no se n’hagin queixat, per la responsabilitat amb què els carreguem i perquè limitar la immersió lingüística a l’espai de les escoles i al temps de l’horari lectiu és tractar-los com un gueto.

-Què vull dir amb això? No vull treure gens d’importància a la immersió lingüística que hi ha a les escoles, vull donar-n’hi a la que no hi ha fora d’elles. Estic d’acord amb la primera premissa (la immersió lingüística és condició necessària -encara que no suficient- per tenir una societat cohesionada), però la segona premissa del sil·logisme (a les escoles hi ha immersió, al país no) només ens permet arribar a una conclusió: Catalunya no està socialment cohesionada.

Estem dividits. Ens classifiquem entre “nosaltres”  i “ells”, encara que en públic ho neguem perquè és políticament incorrecte o que fins i tot ens ho vulguem negar a nosaltres mateixos. Potser perquè és dolorós i decebedor alhora, i -perdoneu, però algú ho havia de dir- perquè fa por…

Em sembla molt bé que ens indignem i ens mobilitzem contra l’intent de fer volar pels aires la immersió lingüística a les escoles. Però no tindrem una societat cohesionada -sense nosaltres i ells- mentre tots plegats no assumim les nostres responsabilitats i exercim la immersió lingüística en la qüotidianitat diària. Les 24 hores del dia. Arreu del país.

PS Una reflexió final: ¿quantes vegades hem sentit mestres dir que els nens no són racistes a classe però “a fora” sí? ¿Hi tindrà res a veure?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.