BioSofia

L’home abandona la jungla sexual. Parlem del mascle. Vol reemplaçar la força per la seducció. De caçador esdevé recol·lector. Baixa de la muntanya agresta i conrea valls frondoses. Sexualment el mascle vivia ancorat en l’animalitat fins que l’impuls de la història -coratge femení i il.lustració d’alguns mascles- l’ha obligat a bascular cap a la sensibilitat i la tendresa. El canvi fort s’ha realitzat en molt poc temps, en els darrers vint anys. 

El mascle caçador s’ha tornat recol·lector. Del paleolític sexual ha passat al neolític. Abans prenia el que li venia de gust i com li venia de gust. Només era qüestió de força econòmica o física i a vegades de violència. Sortir a lligar era sortir de cacera. En canvi, el mascle recol.lector més aviat espera el senyal. Ha perdut  molta iniciativa. Si l’indicador és verd està a punt per anar a recollir. Però si ha de lluitar, d’això ja no en sap. La majoria.

Estic esquematitzant. I generalitzant. La realitat és que l’esquema sexual masculí s’ha tornat molt menys rígid i ara incorpora varietat d’expressions. Més que de canvi de model, caldrà parlar de diversitat de models, de pluralitat. 

I a la inversa. Ara moltes noies s’han tornat guerreres. El model femení també ha guanyat en diversitat. A alguns els sembla que s’està fent de forma poc apropiada, com al psiquiatre Bernard-Elie Torgemen que es pregunta “Quin interès tenen les noies de mantenir inconscientment la por dels homes? Si ningú hi té res a guanyar! No serà que elles sota una façana agresta amaguen la indefinició del seu propi desig? Realment volen caçar o ser caçades? Volen que el mascle els ofereixi seguretat, però alhora ser caçadores”, ser guerreres. Aquest psiquiatre es dedica a dirigir dinàmiques de grup d’homes amb problemes de relació. Això pot esbiaixar el seu diagnòstic. Ens ho prendrem com un punt de vista més per enriquir la reflexió.

I la reflexió pot anar per aquí: aquests mascles vulnerables, sensibles, atents no han de perdre la força. L‘home pot, i potser “ha de”, mantenir la força i la potència perquè encara és la demanda de molta dona. Però aquesta força no s’ha de traduir en domini i menys en violència. En tot cas en autodomini. Una força que, per altra banda, ja ningú concebrà com a patrimoni del mascle. Per part de la dona, el seu plus en iniciativa i coratge no li hauria de fer perdre la tendresa. La força de l’home i la dona no són forces antagòniques sinó sumatives, no es forgen a base d’hostilitat sinó en la complementarietat. Tant l’home com la dona han après a prendre la iniciativa sexual sense sentir-se ofesos ni reaccionar defensivament quan l’acostament prové de l’altre.

Estem en procés. Encara. Tot procés comporta contradiccions. Fins ara les dones han hagut de fer canviar els codis de relació. Hi ha un risc: eliminar la complementarietat que és l’element màgic de l’atracció. 

Un apunt important. El canvi no està afectant a totes les dones ni a tots els homes en el mateix grau. Ni té perquè. De dones per exemple, n’hi ha d’embadalides amb els  serials roses, n’hi ha que dirigeixen una empresa, n’hi ha que regeixen una universitat; cadascuna encararà les relacions de gènere amb dosis diferents d’iniciativa o de passivitat, de tendresa o de fogositat. Segon apunt. Hi ha d’haver de tot en el jardí. Fruites àcides i dolces, fruits secs i maduixes sucoses. No hi ha una manera millor o pitjor de ser home o dona. També en el sexe estem valorant la diversitat d’estils. I dintre d’aquesta varietat, totes i tots encertarem a trobar la nostra complementarietat. Si no a la primera, potser a la sisena. 

Tercer apunt i últim. Al meu voltant veig amics i amigues que es mostren alternativament ara més actives ara més receptives, ara més caçadores ara més disposades a collir. Els homes, en concret, anem aprenent a ser caçadors i recol.lectors alhora. Alternativament, en funció del moment i de la dona. Avui la relació és tan lliure que en una mateixa sessió de joc sexual un i altra poden adaptar rols alterns sense que ningú se senti qüestionat en la seva identitat sexual. Però on està aquesta identitat? No importa. Perquè sense adonar-nos ens retrobarem amb la lleugeresa de la llibertat sexual, amb l’amor joiós i desacomplexat. 
 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!