BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Hi ha quatre etapes en la vida d’una persona.
Aquella en que un creu en el Pare Noël,
aquella en que un ja no creu en el Pare Noël,
aquella en que un fa de Pare Noël
i finalment aquella en què un s’assembla cada cop més al Pare Noël.
Post data de la post data
Que no et prengui el pèl, el Pare
Noel
de Maó a Fraga és com una plaga
per tot arreu.
Fora del balcó! És un
impostor!
Per les nostres festes el
que volem veure és el tió
Un paio
barbut, gras petit i brut, arriba a l’escola
Ningú l’ha cridat, és l’home del sac, de la
coca-cola
Té cara de vell, i el nas
vermell, perquè es fot cassalla
És un
indecent, espanta a la gent i a la canalla
Li diuen
Noel, és un paio cruel, que ve de Lapònia
Ve cada Nadal, a fotre’ns el pal, amb la
parsimònia
Per ell lo ideal, en plan
comercial, vol que facis gasto
Ell
vol que llencem, tot el que guanyem, en qualsevol trasto
Que no et
prengui el pèl, el Pare Noel…
Un símbol
dels rics, i de nens bonics i de casa bona
No és la tradició, és globalització, d’aquesta
icona
En veus pel carrer, pels
“xinus” també, entra arreu d’estranquis,
I ja n’estic tip, d’aquest malparit “putu” invent
dels ianquis
La nostra il·lusió, fer cagar el tió i cantar
nadales
Veure els Pastorets, i pels
més xiquets, anar a la cavalcada
Cava
o xampany, torró d’Alacant, i el caganer al racó
I sigues rebel, al pare noel, fot-li amb el
bastó
Que no et prengui el pèl, el Pare Noel…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ostres, qui ha escrit això, Narcís? No cal dir que hi estic totalment d’acord.
Amb tot, el tema de les despeses és igual que vinguin de la mà del pare Noël, del Tió o dels Reis d’Orient. Gastar, gastem igual.
Suposo que la utilització de barbarismes, vulgarismes i castellanismes és plenament conscient. Per humorisme i per acostar la cançó a la realitat que ens envolta.
Molt divertit i molt encertat.
M’agrada.