Quan el Pare Etern va acabar tota la seva Creació, va cridar a prop seu a l’home i a la dona.
Aleshores, va mostrar a l’home tot el que havia fet, tant la terra com el cel, amb el sol, la lluna i les miríades d’estrelles, i també les plantes, els animals i l’home…
En acabat, li va preguntar:
– Quin és a parer teu l’obra més aconseguida de la Creació?
Sens dubtar-ho, l’home assenyala de seguida la dona i contesta: “Ella”
Després, el Pare Etern va mostrar igualment a la dona tota la seva Creació, tant la terra com el cel, amb el sol, la lluna i les miríades d’estrelles, i també les plantes, els animals i l’home…
En acabat, li va preguntar també a ella:
– Quin és a parer teu l’obra més aconseguida de la Creació?
I ella, al seu torn, sens dubtar-ho, assenyala de seguida l’home i contesta:
– Estic del tot d’acord amb ell, sóc jo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qui és l’autor d’aquest relat, Narcís? Sigui qui sigui, evidentment hi estic d’acord. El que passa és que no era aquella dona en concret l’obra més aconseguida de la creació.
L’obra més aconseguida de la creació sóc JO.
Com sempre, fantàstic.
Bona nit.
..és que tenia raó. 😀