BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
El llibre es diu així: La vida feliç. Acaba d’aparèixer i és bo, molt bo. El va escriure Sèneca. És reduït, amb una mida de lletra generosa i no arriba a les cent pàgines. Més que suficient per parlar de la felicitat. Perdó, de la felicitat no, de la vida feliç, de l’home feliç, que és diferent, i de bon tros. Un llibre digerible: que passa bé i es posa bé.
Els ingredients són de primera. Sèneca és un pensador agut que beu de l’experiència. L’experiència d’un patrici que des d’avall va pujar fins a les esferes més altes del poder imperial -secretari d’emperadors i preceptor dels seus fills. Com a bon romà i estoic és pragmàtic. Despullat de l’abstracció eixorca a què estem acostumats, comprovarem com es pot desenvolupar un pensament penetrant sense definicions empobridores (quan es tracta de temes no empírics!), classificacions artificioses i conclusions esquelètiques. No hi trobareu definicions de virtut o de bé suprem o de felicitat, però, en canvi, gaudireu amb explicacions polièdriques de tots aquests conceptes. No hi trobareu classificacions de béns, però, en canvi assaborireu les diferències entre diverses varietats de béns. No us proporcionarà conclusions definitives, però, en canvi, se us obrirà espais nous de reflexió personal. Per a mi aquests són ingredients de primera i, per això, el llibre passa bé i es posa bé.
Ingredients cuinats de forma modèlica. Què ben traduït! No us faci por de llegir-lo. Res a veure amb les traduccions a què estem acostumats. N’hi ha de bones, ja ho sé, però aquesta, deixeu-me dir, sense pecar d’exaltat, que és modèlica. La lectura llisca plàcidament com una barca per les aigües d’una llacuna. Vull dir que la traducció és sintàcticament lliure, no ha pagat cap tribut al text llatí original. Res sona a arcaic, el llenguatge és el nostre. Un encert per part de Núria Gómez, la jove traductora. Un encert a imitar. Perquè, ja ho us he dit, res a veure amb els textos que hem de fer llegir a les classes d’Història de laFilosofia. Si sintàcticament llisca suau, tanmateix manté la tessitura culta i l’estil oratori del seu autor llatí. La fluïdesa no està renyida amb termes com desdenyar, palesar, malastruga, rossolar, abrusar, esvanir, esbalair… Una cuina de qualitat que ens ajuda a assaborir el pensament ric i vigorós de Sèneca. Per això el llibre passa bé i es posa bé.
“Tothom vol viure feliç, però a l’hora de distingir què és allò que fa feliç la vida, l’esguard se’ls enfosqueix. I fins a tal punt és difícil d’aconseguir una vida feliç, que hom se n’allunya més com més intensament la cerca si n’ha errat el camí i ha pres el contrari…”
“No, els filòsofs no fan el que prediquen. Tanmateix, ells ja fan molt pel sol fet de predicar i de reflexionar sobre el bé. Certament, tant de bo que també poguessin actuar segons els seus preceptes: què els podria fer més feliços? Mentrestant no has de menystenir les bones paraules i l’esperit ple de bons pensaments, sinó que has de lloar la discussió de matèries saludables, encara que no comporti cap resultat. Què hi ha d’estrany en el fet que aquells qui han provat d’enfilar-se per un pendent escarpat no assoleixin el cim?”
On he fet una descoberta realment llaminera ha estat en el concepte que Sèneca té de les riqueses. Tot i ser estoic, les seves afirmacions xoquen amb la nostra mentalitat afaiçonada per les categories jueu-cristianes. Per a Sèneca el refús de les riqueses, del consum diríem nosaltres, no és la bona actuació. Desdeny sí, rebuig no. La diferència? Llegiu-vos el llibre, que el pensador ho fa més bé que jo. Quina és l’actitud del savi davant dels béns(?) materials? Impossible resumir la riquesa de la seva resposta. Si us acosteu a les paraules del filòsof, m’ho agraireu.
En La vida feliç (De vita beata) he fet una troballa que desitjava feia temps. Finalment se m’ha obert de bat a batla visió pagana de la vida. Per aquesta via, oh paradoxa, un savi estoic m’ha fet entendre millor Nietzsche!
Avui dia, la manera feliç de viure té altres concrecions. No cal dir-ho. El llibre de Sèneca no estalvia llegir les reflexions dels pensadors actuals, més adequades a la nostra realitat. Però les reflexions actuals tampoc poden estalviar-nos aquest llibret que enquadra el tema en unes dimensions diferents de les jueu-cristianes, més paganes i, per tant, més humanes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
venia la teva mudesa… Estaves llegint Sèneca… Tot allò que és humà i que tant t’apropa als demés. Està clar, però no per tots, que els béns materials mai han estat el que tu en dius “vida feliç” pel esser humà. De fet, les persones que valoren les coses “abstractes” com l’amistat, l’amor, o senzillament el saber contemplar, escoltar i valorar el que de fet té més valor, la vida, de béns materials ben pocs: amb la vida ja n’hi ha prou. Salut i vida, Narcís, ploma i paper i tot això sacsejat amb amor i tendresa, no cal res més. No cal.
… en l’apuntem, que falta ens fa!!!
Gràcies, Narcís, per fer-nos obrir els ulls amb aquest article i per dotar-nos de noves armes.
La recerca de la felicitat és difícil, perquè l’abstracció del concepte porta la dificultat en ella mateixa.
Curiosament, tot el curs passat, a classe de francès, el vam passar intentant dirimir què era i com definíem “le bonheur”. No cal dir que la quantitat d’opinions fou diversa i rica, tant com persones hi havia.
De qualsevol manera, crec que, encara que imperceptiblement, de mica en mica la nostra societat consumidora, prosaica i materialista, va tombant novament els ulls cap a l’humanisme. L’humanisme entès com a valoració del saber i sobretot com a intent de trobar el benestar en qüestions no tant materials i més internes, més intangibles.
Estem lluny d’això, encara, però en certs ambients em sembla detectar-ho. Al mateix temps, també detecto la manca de valors i el poc civisme en d’altres (però això no és una novetat, ja fa molt que dura).
No sé si estic fent una digressió poc adient en aquest moment. Però la maranya d’idees que m’ha suggerit el teu article ha sortit com un raig de paraules damunt del teclat.
Una abraçada.
Trobo que sempre em sorprèn i gratifica la gran obvietat que els antics grecs ja ho sabien tot! O sigui, que la cosa humanística no evoluciona d’una manera progressivament a l’alça com la científica, sinó que ja hi està tot, i de bon tros, inventat.
Jo em vaig amarar de Boeci i els antics estoics quan feia la tesina (2005-2006, sobre la fortuna, concepte i figura, en el Curial), i després quan faig classes i escau em fa molt de goig que surti la cosa estoica (i de retop i per oposició epicúria, Xd!), i m’agrada poder-ho oferir planerament als alumnes.
N’he hagut d’anar a cercar a les edicions de la Bernat Metge (pulcres, acurades i per a un ús específic) i fins i tot n’he revisat estudis per aquí (Ciceró, De la vellesa / De l’amistat, PAMSA, Biblioteca Sanchis Guarner), i ara estic molt contenta d’aquest Sèneca que ofereixes. Hi aniré.
faig la comanda del llibre avui mateix
merci !