BioSofia

Cercant la saviesa de l'art de viure

20 d'abril de 2009
3 comentaris

Setmana de les paraules d’amor -1

Amor! Paraula per murmurar o per cridar. Per destil·lar a l’orella o llençar a la cara abans d’estampar-hi el bes.

Per escriure-la, també. En farem una carta. Lletra a lletra, mot a mot, dibuixarem les vores del sentiment.

Podria ser, junt amb la rosa i el llibre, l’altre regal d’aquesta setmana de l’amor. La setmana que Catalunya el festeja. Una carta per repassar els fils que ens lliguen al company o a la companya, a l’amor legal o al clandestí. Seran paraules d’amor. Per expressar-lo i per nuar-lo.
 

Estimada L.

Se’m fa estrany escriure’t per dir-te paraules d’amor. S’escriu en la distància i a tu et sento moure’t per l’habitació del costat. És sobre tot en la distància que  el desig creix i l’enyorança revifa la imaginació. Tanmateix, intentaré punxar el sentiment, desvetllar-lo i oferir-te el millor regal en forma de paraules. 

Paraules d’amor? No sé perquè, però de mica en mica les he anat arraconant i reservant per als moments més íntims de la cambra. I he de reconèixer que l’amor també ha anat limitant el seu espai. Renoi! Quan érem joves la cosa anava diferent. Et prometo que recuperarem alguns bons costums.

T’estimo, L. No em vull perdre amb més disquisicions. T’estimo. Alço els ulls i m’adono que tot, tot el que veig al meu voltant, m’està parlant de tu. El més petit dels objectes porta el teu segell: la teva alegria del dia que el vàrem comprar, el goig de l’estrena, la satisfacció de trobar-hi el lloc adequat, l’il.lusió de conservar-lo amb cura… Recordo les expressions de la teva cara en cadascun d’aquests moments. L’amor que has anat deixant en cada cosa! Són emocions que també han estat meves, que he compartit amb tu. Quantes vegades hem verbalitzat el gaudi que el conjunt de cada habitació, i el pis en general, ens proporciona! Objectes humils, però que tu i jo hem carregat d’emoció, de records, d’amor. El nostre és un amor escampat arreu. Perquè tot té sentit en aquesta casa: tot parla d’aquest “nosaltres”que anem construïm.

Aquest entorn me’l sento meu, forma part de mi. Sense ell, jo quedaria escapçat. Has esdevingut una necessitat meva, per tant. I sento que també sóc important per tu; ens necessitem. Lliurement, perquè volem, perquè ens agrada allà on hem arribat i perquè  encara ens queda molt per gaudir un de l’altre. En bona mesura visc per tu i per a tu. El meu amor és igualment agraïment, un “gràcies!” immens. Visc i sóc feliç en gran part per tu. T’estimo L.

Per què no dir-ho, el nostre amor també té ombres. I punxes, com les roses. Cada cop, és veritat, l’esplendor de la rosa rebaixa el mal de les espines. Un desitjaria que no hi fossin, però sé que és un desig infantil. Ara, cada dia també veig que no n’hi ha per tant, que moltes vegades exagero la importància dels conflictes. Si al cap d’una estona ja estem pensant en una altra cosa! Amb els anys hem après a polir les arestes del caràcter, tant l’un com l’altre. Ben pensat, són cicles i ens hi hem anat acostumant. I també per això t’estic agraït perquè canviar alguns costums poc amables t’haurà costat “lo seu”, potser més que a mi.

T’estimo L. Quants bons moments! Èxits, solucions, meravellar-se junts en els viatges, el dia que et vaig demanar, finalment, o sorpresa, de casar-nos! D’això en fa ben poc i fins ara ha estat un secret per a gairebé tothom. Quants bons moments! Ara ja assumeixo que no tenen perquè repetir-se contínuament. Avorrir-se junts sense cansar-se també forma part del joc. Això sí, sé que amb una altra no ho suportaria i amb tu sí. Són momentsd’espera; també cal fruir-los. Perquè sé que el temps de la rialla tard o d’hora arribarà. Serà per una futilesa. Segurament. Una futilesa en el moment oportú que encendrà novament la mirada, farà frisar la pell, encendrà el desig, animarà els nostres cossos. Fosos en l’abraçada, àvids en el bes, juganers en les carícies! Ja hi tornarem a ser! Ens estimarem. Potser lentament, potser amb ardor; unes vegades amb més tendresa, altres amb més passió. Però tornarà el frenesí de l’expressió més amorosa!

Voldria haver estat encertat i haver expressat mínimament el que hi ha entre nosaltres. No en sé més, però estic segur que endevinaràs el sentiment que hi he volgut vessar. Ja ho saps, t’estimo.

  1. molt i molt, que la teva estimada L no estigui ara mateix donant bots d’alegria per aquestes sinceres paraules i per aquest “Ja ho saps, t’estimo”.
    Si que en saps Narcís, tant d’expressar-te com d’estimar…  això també ho saps i la L també.

  2. Estimat gemà gran!
    Enhorabona per arrivar a la maduresa de l’amor.
    Felicitats per la Lydia i per tú.
    Una abraçada
    La germana nº 3

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!